A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

nesigàdu nesicàu

nesigàre nesicàre

nesíre , vrb: niscire, nisire, nisiri, nissire Definition sonare su nare, su nasu, innisire su mucu Synonyms e antonyms inniscire, ischisciare, ischiscire, mucai, sinire Sentences nesíresi su nasu ◊ sos mucadoredhos sunt fatos pro nisire ◊ nísidi su mucu! Etymon srd. Translations French se moucher English to blow one's nose Spanish sonarse, limpiarse las narices Italian soffiarsi il naso German sich schneuzen, sich die Nase putzen.

néspua, néspula , nf Definition genia de mata a fògia larga meda e longa, a punta, e frutu (upm) agiummai cantu una nughe, grogo candho est cotu, de sabore unu pagu aghedu ma druche, cun sèmene matucu, unu de is primos frutuàrios noos in beranu / àtera creze de n. = néspula de zerru o sarda (Mespilus germanica); n. ciampone = n. de su Giapone Scientific Terminology frt, Eryobotrya japonica Etymon ltn. *nespila po mespila Translations French néflier, nèfle English medlar (tree) Spanish níspero Italian nèspolo, nèspola German Mispel, Japanische Mispel.

nespulàrgiu , nm Definition giardinu prantau a néspulas.

nessàrgiu, nessàrzu nassàrgiu

néssi nénsi

néssia néschia

néssiga , nf Synonyms e antonyms nésica*, neche.

néssis nénsi

néssiu , agt, nm Definition nau de ccn., chi o chie no est bonu a nudha, fatu e lassau, de pagu abbilidade Synonyms e antonyms acinnessi, bovo, cartzellete, casticau, dissalliu, iltrudhadu, innangaradu Etymon spn. necio Translations French de rien, incapable English unfit, incompetent Spanish incapaz, inepto Italian dappòco, inètto German untüchtig, nichtsnutzig, Nichtskönner, Stümper.

nessúne nesciúne

nessúnu nensúnu

nèta , nf Definition fémina fígia de una sorre, o de unu frade, de una fígia o fígiu, de unu fradile o sorresta (po nàrrere is prus de acanta)/ min. netichedha, netixedha Sentences ti pertzeto, neta istimada, contadhu a is fígios tuos, po tènnere sèmpere presente su connotu! ◊ a sa tia li daet cara sa neta ◊ nosu seus tziu e neta ◊ sa mama de Bannedhu no ndh'istabat in sa beste de sa cuntentesa pro sa nàschia de sa netichedha ◊ Pissentica dhi fut neta, filla de su fillu Scientific Terminology ptl Etymon ltn. nepta Translations French nièce, petite-fille English niece (she) Spanish nieta Italian nipóte German Nichte.

netàre , vrb: netiare Definition fàere netu, illimpiare Synonyms e antonyms innetare, pulire | ctr. allodrigai, imbrutai Sentences sa mama, netendhe sa persone, a sos ninnos lis dat basos e consizos Etymon itl. nettare Translations French nettoyer English to clean Spanish limpiar Italian pulire German putzen, saubermachen.

netèsa , nf Definition su èssere o abbarrare netu, límpios Synonyms e antonyms limpidore, pulidesa | ctr. brutesa Sentences tocat a pessare a sa netesa de sas manos innantis de manigare Etymon srd. Translations French propreté English cleaning Spanish limpieza Italian pulizìa German Sauberkeit.

netiàre netàre

netighèdha, netixèdha , nf Definition neta pitica, pipia Translations French petite-fille, nièce English little niece (she) Spanish nieta pequeña Italian nipotina German kleine Nichte.

netiòre , nm Synonyms e antonyms limpidesa, limpidore, netesa | ctr. brutore Etymon srd.

nétu , agt Definition chi no portat malesa, muga, brutore, àliga; nau de su fàere, de sa cusciéntzia, chi no tenet pecos, cosas de si pentire, vítzios, fatas malas de si fàere perdonare Synonyms e antonyms lígiu 1, límpidu / onestu | ctr. brutu, cadhóciu, mugosu Idioms csn: èssere n. de pecados = chi no tenet pecados, chentza gàrrigos de cusséntzia; èssere n. de fizos = no tènniri fillus nudha; paris n. = logu aici bonu chi no dhoi at nudha de podi fai arrúiri; triballu n. = chi no dhoi at de s'imbrutai; dinari n. = guadàngiu, dinai de contai e bastat, a billetus, foras totu is ispesas, fintzas guadangiau cun pagu trabballu, sentz'e s'imbrutai; n. chei s'oro = fintzas luxenti de cantu est límpiu, netu meda Sentences su trigu como chi est purgadu e samunadu est netu ◊ sa robba neta cheret prantzada e remonida ◊ sa carrela est neta ca l'apo mundhada 2. fizu nostru est netu de istravíscios e de giogos ◊ sos pecos chi apo no dent èssere medas, ma de su totu, tzertu, no so netu ◊ est mortu chin s'ànima neta de pecas ◊ nos cheret s'ànima neta de culpas e impuridade 3. sos iscontriados trambucant a sole altu in su paris netu ◊ menzus chi serba carchi zoronada chi no a che bogare su dinari netu pro nos fàghere s'ozu ◊ su professore za est triballu netu, no est che a fàghere su pastore o su mastru de muru! Translations French propre, pur English clean Spanish limpio Italian pulito, lìmpido, móndo, scévro, puro German sauber, rein.