sinnificàdu, sinnificàu significàdu
sinníficu signifícu
sinníga , nf: tinnia, tzinnia* Definition cun custu númene si narant genias diferentes de erba, calidades de giuncu, chi faent totu in logos úmidos, a mola, a cambos fines e longos, impreadas po fàere o imbestire istrégiu, calecunu trastu: a) Carex distachya, C. flacca, C. divisa (tzinniga); b) Juncus acutus (giuncumàsciu, tinnia, tzinnia), J. articulatus (tinnia, tzinniga), J. bufonius (tinniga, tzinniga), J. rigidus; c) Schoenus nigricans (tzinniga); d) Holoschoenus vulgaris, Schoenoplectus lacustris, Bolboschoenus maritimus, Schoenoplectus triqueter (tinniga, tzinniga); s. de àcua (àtera calidade de giuncu) = Eleocharis palustris Sentences est tremendu che sinniga in dí de bentu! Scientific Terminology rba.
sinnigàda , nf Definition genia de isperradura in cosas tostadas Synonyms e antonyms abbelta, abbeltura, afilada, filidura, tzacadura Etymon srd.
sinnigàdu , pps, agt Definition
de sinnigare; chi est tinniadu, tzacau (nau de istrégiu de materiale chídrinu)
Synonyms e antonyms
afiladu,
tzacadu
2.
sa broca est sinnigada ca che l'ant boltulada a terra
Translations
French
fêlé
English
cracked
Spanish
agrietado
Italian
incrinato
German
rissig.
sinnigàre sinniài
sínnigu síndhigu
sinniòra segnòra
sinniòre sannòri
sinnioríu sannoríu
sinnissòni, sinnitzòne, sinnitzòni , nm Definition
unu tanti de animales, prus che àteru brebès, crabas, a chedha no tanti manna
Synonyms e antonyms
assorte,
cedha,
fiotu,
grústiu,
issorta,
majone,
pasa,
retolu,
tropa,
tropedhu,
trumada
Etymon
srd.
Translations
French
troupeau
English
herd
Spanish
rebaño
Italian
branco
German
Herde.
sinnolàre signolàre
sinnólu , nm Definition segada e singiale de segada Synonyms e antonyms ferta, frincu, secada, trincu Etymon srd.
sinnòra , nf Synonyms e antonyms ammuntedhada, grabbella, mantedhàdile, passariàngia, pitigrussa, pitilongu Scientific Terminology pzn, lanius senator badius.
sinnorèdha sennorèdha 2
sinnoríca segnoríca
sinnorícu sannorícu
sinnoríle segnoríle
sinnoríu sannoríu
sínnu , nm Definition
atuamentu, cumprendhóniu e sabidoria de su cristianu e po cussu etotu sa capacidade de fàere in manera giusta, bene cunsiderada e regulada
Synonyms e antonyms
àrviu,
giudísciu,
imprastu,
selembru,
seru,
tinnu
Idioms
csn:
istare o èssere a s. pesadu = atentu de cumprèndhere; fàghere cosa a s. tentu = a didu tentu, abbididarmente
Sentences
lu naro a sinnu sanu ◊ cussu no depet èssere a sinnu sanu, no, su fàghere custos machines! ◊ sos betzos torrant a sinnu de pitzinnos
2.
ndhe l'apo corpada inoghe a sinnu tentu pro faedhare a unu
Etymon
itl.
Translations
French
bon sens
English
wisdom
Spanish
juicio
Italian
sénno
German
Verstand,
Vernunft.