A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

tanadinòre , nm Definition marcu niedhu, druchesau, de pistadura Synonyms e antonyms libidore, lidigori, pistadura, sambellutau Etymon srd.

tanadínu , agt Definition colore, una genia de tanadu Synonyms e antonyms biaitu, scucuinu 1, ambíngiu Sentences at fatu su papizone de robba tanadina Scientific Terminology clr.

tanàdu , agt: atanau, danadu, tanatu, tanau Definition genia de colore orrúbiu iscurosu Sentences fit una crésia bella, a contones de preda biancos e tanados (A.Cossu)◊ a filla mia no nci dh'apu a mandai a mucadori tanau, a isposai! Scientific Terminology clr Etymon ctl. tanat Translations French violet foncé, fauve, roux English purple, tawny, fired brick Spanish morado, leonado Italian paonazzo, tanè, fulvo còtto, vïòla German violett, kastanienbraun, rötlich.

tanaemúru , nf Definition bíurru, animaledhu areste, in colore de castàngia, dannàrgiu aintru de domo (ma prus che àteru si papat is sórighes e a cantu paret antigamente si teniat in domo coment'e como is gatos) Synonyms e antonyms annaemele, bucameli, dannaemuru*, zanaemuru Sentences si gruxat pro aggoglire unu crastu a iscúdere a sa tanaemuru ◊ sa tanaemuru cun duos brincos si aviat e no si faghet bídere prus Scientific Terminology anar, mustela nivalis.

tanàghe tanàche

tanàgias , nf: tanallas, tanatzas, tanazas, tenàglia, tenaja, tenatzas, tenazas, tonages, tonàgias, tonàglia, tonallas, tonaxes, tonaza Definition genia de aina fata in duas perras de metallu, a bisura de serros, poderadas impare cun d-unu assaedhu chi dhis permitit puru de fàere giogu (apèrrere, serrare, funtzionat che duas levas, puntu de arrimu s'assaedhu): a una parte portat donniuna un'atza acancarronada a cara a s'àtera po aferrare cosa istringhendho (e fintzes po segare) e a s'àtera sa màniga e si pigant ambas mànigas a una manu; si narat pl. ma fintzes solu sing. / tenatzas de fogu = creze de tenatzas longas cun sos runcos lados e dórchidos ambos a sa matessi parte, addatas pro leare e muntènnere su ferru ingrujadu a lu triballare; tenatzas de ferrare = zenia de tenatza addata pro segare sos tzoos ferrendhe; tenaxa de intriscare = intrischiadore Sentences est sidhada che cóciula: mancu cun is tanallas ndi dh'iscravas foedhu! ◊ dhi aperit sa buca a tonalla po nce dhi ghetai cosa ◊ fint bénnitos tzocanne sas bete tanatzas de frailàgliu 2. sa tenatza de su tempus mi trúpiat chena dolu su licore de sa gioventura Scientific Terminology ans Etymon itl. Translations French tenaille English pincers Spanish tenazas Italian tenàglie German Zange.

tanàgiu tanàche

tanajólu , agt Definition de tana, chi istat in sa tana, chi acostumat a s'intanare, chi dhi praghet a istare intanau Etymon srd.

tanàllas tanàgias

tanàlzu , nm: tanarzu Definition genia de buidu de animales e bobbois, fintzes logu de tanas, de grutas Synonyms e antonyms tana Sentences su tanalzu de sa frommiga est bóidu ◊ su cunígliu ch'est in su tanarzu Etymon srd.

tanarígia , nf Definition filus de unga o tudhas de sos pódhiches, pigighedhu o limbedhu de carre (pedhe) chi si ndhe istacat acanta a is ungas (a fiancu o a sa parte de s'arraighina); matéria a inghíriu de s'unga Synonyms e antonyms fannuga, filinzone, filiuncu, panarighe, perunga, piliesse, pilisungra, pirinzone / didusuisui, inghiriúngia, paneunga, suisui.

tanàrzu tanàlzu

tanàsiche , nm Definition su pitzu o atacadórgiu de unu frutuàriu Synonyms e antonyms cacaone 1, nasedhu 1, tanache*, tenàgliulu Sentences a isse li tocaiant sos tanàsiches de su pirintzinu e sos de sa melachitontza ◊ de tanàsiches no ne mànnico! Scientific Terminology rbr.

tanàtu tanàdu

tanàtzas tanàgias

tanàu tanàdu

tanàxi tanàche

tanàzas tanàgias

tànca , nf: tanga Definition propiedade, terrenu mannu meda, po su prus serrau a muru / min. tanchita, tanchixedha, tanchitu Sentences est una tanga de suelzos chi su maistru at curvadu ◊ tancas serradas a muru fatas a s'aferra aferra (M.Murenu)◊ torrant is sonus de perda asuba de perda po serrai is tancas chi portant s'arrichesa a pagus e fàmini a medas (L.Suergiu)◊ dae candho est mortu su mere, sas tancas si sunt arestadas torrendhe a buscu Surnames and Proverbs smb: Tanca Etymon ctl. tanca Translations French vaste terre entourée d'une clôture English wide enclosed farm Spanish finca muy grande Italian estéso podére chiuso German Landbesitz.

tancàda , nf Definition su tancare Synonyms e antonyms serrada 1 | ctr. abbelta Etymon srd. Translations French clôture, action de fermer English turn Spanish cierre, cerramiento Italian serrata German Schließen.