A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tribulàre trauài

tríbulas trébua

tribulía , nf Definition genia de cardu, erba ispinosa Scientific Terminology rba, Centaurea aspera.

tribússu trabútzu

tributàre treutare

tribútu, tribútzu trabútzu

tríca , nf: trícia 1, triga, trija, trixa Definition bide fata a luo e coment'e a órdine artu (ma si narat fintzes de su fundhu chi si prantat in s'intrada de is domos, a costau de sa genna, e s'isterret in paris arta)/ t. rosa = trígia, calidade de àghina orrubiasta Synonyms e antonyms agrustu, barrali, bégula, berguladu, bidichinzu, imbragu, , parra, pilighinzu, pórtiu, tricarju Sentences s'àghina est colore de oro, càrrigas ndhe sunt sas trigas ◊ dhoi iat àniga in sa triga candu seus calaus a bidha ◊ tziu Titinu si pessavat un'Orane chin sas trícias in cada domo ◊ daghi bogaiant de cabu de triballare si abbojaiant suta de sa trija Surnames and Proverbs smb: Tricas Etymon ltn. *tric'la Translations French treille English pergola Spanish parra Italian pèrgola German Weinlaube.

tríca 1 teríca

tricadíbu , agt, avb: trigadinu, trigadiu, trigariu Definition chi benit o lompet a tardu, chi istat a coa, a úrtimu; tempus prus ainnanti Synonyms e antonyms coàinu, redadiu, sagotzianu, trigadiora / taldiu | ctr. cabidraxu, premediu Sentences ocannu est un'annada trigadina 2. si est fatu trigadinu ◊ benit prus trigariu ◊ dh'apu iscípiu tropu trigadiu Etymon srd. Translations French tardif, tardivement, tard English late, tardily Spanish tardío, tarde Italian tardivo, tardivaménte, tardi German verspätet, spät.

tricadòre , agt Definition nau de ccn., chi acostumat a trigare, a istentare Etymon srd. Translations French retardataire English latecomer Spanish que suele estar atrasado Italian ritardatàrio German Nachzügler.

tricàre , vrb: trigai, trigare Definition istare, abbarrare ora o tempus meda in calecuna cosa, prus ora, prus tempus de su chi dhue serbit Synonyms e antonyms adasiai, afilusigare, biltentare, istentae, tratèniri | ctr. coitare Sentences nos semus dispedidos e como trigaus a nos bíere! ◊ chi trigat a sanai pobidhu miu gei seus acasagiaus!…◊ sos fizos incontrant su babbu pianghindhe in cantu chi ant trigadu meda e fit timindhe pro issos ◊ su púlighe si tricat, si sisirinat che persone abberu abbituada a sa tzivilidade Etymon ltn. tricare Translations French tarder English to be late Spanish demorarse Italian tardare German säumen.

tricàrju , nm: trigàgiu, trigarzu, trijarzu Definition bide fata a luo e coment'e a órdine artu: a logos su trigarzu est su linnàrgiu Synonyms e antonyms agrustu, barrali, bégula, berguladu, bidichinzu, parra, pórtiu, stàgui, stassili, trica, trugalzu Sentences cussu trigarzu est gàrrigu de budrones e de iscaluzedhos de àghina niedha ◊ s'ispórula andhat in sos tricarjos, mescamente in fundhos de ribu Etymon srd. Translations French treille, berceau English bower Spanish parra, emparrado Italian pergolato German Weinlaube.

tricaròsa , nf Definition calidade de bide e de àghina a pibiones matucos in colore de orrosa Scientific Terminology frt, Vitis rubella Etymon srd.

tricàta , nf Definition su tricatare, su istare a tzarra, a su tira tira po calecuna chistione / sa t. de su traghinu = sa moida chi faet s'abba currendho in s'erriu Synonyms e antonyms trepedha, tricatadura / abbétia, ghirta, reota Sentences mi paret de intèndhere sa tricata de sos fizos ridendhe a iscacàllios ◊ fit a tricata chin sos cumpanzos pro su postu Etymon srd.

tricatadúra , nf Definition su tricatare Synonyms e antonyms tricata Etymon srd.

tricatàre , vrb Definition istare a paraleta, foedhandho chentza cabu, naendho cosas chentza sustàntzia, de pagu contu Synonyms e antonyms arrallai, ciaciaredhare, ciaramedhare, paraletare, trepedhare.

tricatía , nf Synonyms e antonyms tacatia*.

tríchi , nm Definition pilloni de beranu o chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Synonyms e antonyms buginu, cidhi, colacolamuru, marcasórighe, muschita, papamuschedhu, pisciagulu, pisinache, pisirica, suntzuinedhu, tziritziri Sentences dae su mètere de teti brinchietandhe ispipillu essit su trichi (G.Brocca) Scientific Terminology pzn Etymon srd.

trichiàre tirchiàre

trichiatríchia tilchiatílchia