A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tèmperas , nf pl Definition is codriolas o funighedhas (o àteru) de su majolu chi si movent po regulare, o temperare, su molíngiu, sa grussària o finesa de sa farra Synonyms e antonyms bita 1 Etymon srd.

temperàu temperàdu

temperèdha , nf Definition genia de punta de pinnas po iscríere, fata po l'isciúndhere in sa tinta Synonyms e antonyms pinnina Sentences s'apricatu at rispostu brobbínnesi sa temperedha in sa mesumànica de sa camisa e pariat unu príteru candho àrtziat s'óstia (M.Pira) Etymon srd. Translations French plume English pen-nib Spanish plumín, plumilla Italian pennino German Schreibfeder.

tempéria, tempérie , nf Definition genia de tempus o manera de èssere de su tempus (prus che àteru malu) Synonyms e antonyms tèmpera Sentences calat una tempérie frida chi càncarat is manus ◊ sa língua sarda est lómpia a nosu de s'antigóriu e at imperriau dogna arratza de tempéria colonialista.

temperinàda , nf Definition cropu o istichia de temperinu Etymon srd.

temperínu , nm Definition genia de lepedha pitichedhedha; pane carasau fine meda Synonyms e antonyms lepedhu / cdh., ttrs. timparinu Scientific Terminology ans.

temperínu 1 , agt Definition chi est in tèmpera bona, in mota giusta Synonyms e antonyms temperadu Sentences su pane est temperinu candho cochet bene Etymon srd.

temperónzu , nm Definition su temperare, su giare o fàere sa tèmpera a un'aina Etymon srd.

temperósu , agt Definition nau de ccn., chi tenet unu caràtere forte, fintzes chi si arrennegat; nau de linna o cosa de abbruxare, chi pigat fogu luego Synonyms e antonyms caratilosu, fogaditzu Etymon srd.

témperu tèmpera

tempestàde, tempestàdi , nf Definition istracia, tempus malu meda, passada de bentu e abba forte o fintzes nie, tempus in contràriu Synonyms e antonyms istrasura, trarchia.

tempestínu , avb Definition pròere, fàghere a t. = a zisa de istracia, a coras Sentences nos falaiat su suore a tempestinu.

tempestósu , agt Definition nau de su tempus, chi faet a tempestade, a istracia Sentences at supullidu su mundhu intreu suta de unu dilúviu tempestosu de baranta dies e baranta notes.

tempéstu , nm, agt Definition tempus malu, prus che àteru de abbas / ómini t. = arrevésciu, trotu, treuleri, segastrexu Synonyms e antonyms istrachia Sentences ifatu de sa robba unu tempestu de abba mi at fatu a befe! ◊ po sas istrussadas de abba de sos tempestos si narat fenas chi est a iscummissos de abba (G.Chessa).

témpias , nf Definition sa canna de cannitzada in is teuladas, posta a bisura de tenta.

tèmpora tèmpara

temporàda , nf: temporata Definition sumana de tempus malu, sèmpere faendho su matessi tempus de abba, de nie, bentu, sicore o àteru (ma fintzes solu una iscutulada de abba, una trubbada de tempus malu); tempus longu de dificurtades mannas / falare che s'abba in temporada = a meda, a tota fua, cun fuliesa, a istracia Synonyms e antonyms intemperiada / cdh. timpurata Sentences una bella temporata de abba chi ndhe ghetet sas àgheras! ◊ chie at caldu sàmbene in sas venas no si ndhe sentit de sas temporadas ◊ sa temporada de su nibe no fit galu finia ◊ abbas a temporada no ndh'est faghindhe prus ◊ ndi est cabada custa temporada de asciutori chi est unu disisperu! 2. su "oi" separat s'inghitzu e sa fini de duas temporadas 3. de su chi sufris, coràgiu e passéntzia de afrontare custa temporada! Etymon spn. temporada Translations French tempête, orage English storm Spanish tempestad Italian tempèsta German Sturm.

temporadínu , avb Definition a bisura de temporada / fàghere a t., nadu de su tempus = fàere a istracia, coment'e candho su tempus légiu tirat a longas Etymon srd.

temporàle, temporàli , nm Definition tempus malu de pagu dura Synonyms e antonyms istrasura, tempestade, trarchia Etymon itl. temporale.

temporàlla , nf Definition tempus malu Synonyms e antonyms intempéria, traschia Sentences seu timendi sa temporalla.