tintirilédhu , nm Definition min. de tintillu.
tintirinnói , avb Definition èssere o leare a t. = péndhuli péndhuli, pendendho Synonyms e antonyms pendhebendhe, pendhilipéndhili Sentences portat sa camba a tintirinnoi, ca est segada ◊ pighiaus su coligoli a tintirinnoi, a ziru.
tintirínu , nm Definition èssere a tintirinos = a titillias de fritu Synonyms e antonyms tintirida Etymon srd.
tintiríre , vrb Definition intostare de su fritu, èssere téteru Synonyms e antonyms abbidhiritzai, ateterigare, intetericare, tostorare Etymon srd.
tintirítzu , nm Definition genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine (e ispongiatzu) e si che artzat a pitzu de is matas, faet frore biancu a meda Synonyms e antonyms alúsara, bentitzu, bidichinzu, bintirinzu, elighinzu, filichinzu, inteltzu, mussòrgia, pidighinzu, reti, sintzillu, tretzu Scientific Terminology rbl, Clematis cirrhosa Etymon itl. intreccio + tintu.
tintirría , nf Definition
cucurra, genia de nodighedhu o lobitu chi si faet in su filu tropu atrotigau, si no est istirau a forte
Synonyms e antonyms
tzurunga
Etymon
srd.
Translations
French
enchevêtrement
English
tangle
Spanish
nudo,
enredo
Italian
grovìgliolo
German
Knoten.
tintirriólu , nm: cincirriolu, titirriolu Definition duas genias de animaledhos: a) pilloni annapau o sórighe pinnàdile; b) babboi de soli, genia de bobboi niedhu a corros longos totu nodighedhos chi essit in is beranos Synonyms e antonyms alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe / bellatzonca, carrintolu, corriluna, corrimpala, terriolu Scientific Terminology anar, crp Etymon srd.
tintógliu tentógliu
tintòre , nm: tintori Definition
chie est pràtigu e postu a tínghere, a giare colore (prus che àteru a s'orrobba)
Synonyms e antonyms
intinghidore
Scientific Terminology
prf
Translations
French
teinturier
English
dyer
Spanish
tintorero
Italian
tintóre
German
Färber.
tintòrgia , nf Definition genia de tapu (puncione) in is carradas po lassare intrare ària candho si bogat binu Synonyms e antonyms ispinòcia, runfiana, spíndulu, tuche, tuponella.
tintòri tintòre
tíntu , pps, agt, nm Definition
de tínghere; chi portat o dhi ant postu tinta; bestimentu niedhu po lutu, de dolu
Synonyms e antonyms
intintu
/
lutu
Idioms
csn:
fàghere su t. = tínghere sa bestimenta a niedhu; pònnere su t. = bestire in niedhu, pònnere su lutu
2.
giughet piúere de istellas in sas alas totu tintas de chentu colores pintas ◊ su bestire est tintu a bàllios ◊ sa raga de su costumu est de lana téssia a telàrgiu e tinta cun córgiu de àlinu e orruscu de suérgiu
3.
sa muzere si ponzesit su tintu e fateit unu folte corrutu
Translations
French
teint,
bruni
English
dyed,
darkened
Spanish
teñido,
enlutado
Italian
tinto,
abbrunito
German
gefärbt,
gebräunt,
schwarzgekleidet.
tíntula , nf, nm: cínciula,
sínciu,
títula (sa t. = nr. satítula)
tzíntzalu* Definition
tzuga, genia de bobboitedhu piticu (de tantas calidades, upm), ifadosu, cun is alas, bàtoro farranchedhas addaesegus, duas addenanti: faet in logu de abbas firmas, punghet po suspire su sàmbene e podet fintzes (sa anopheles) pònnere s'infetu de sa malària o (a logos) de àteras maladias
Synonyms e antonyms
coarbedha
Sentences
tíntulas, muscas, espes e coloras tent èssere totu fóssiles dae ora ◊ sa tíntula est innoghe unu turmentu a dolu de sa pòvera carena! ◊ sa títula, iscude cantu cheres, s'istrésiat ma torrat supra a sutzare
Scientific Terminology
crp, culex pipiens, aedes mariae, anopheles labranchiae
Translations
French
moustique,
anophèle
English
gnat
Spanish
mosquito,
anofeles
Italian
zanzara,
anòfele
German
Stechmücke.
tintúle tetúle
tintulòne , nm Definition genia de tzuga manna chi faet in logos friscos, ue dhue at abba, in istade: para de s'àcua, de s'arriu, cuadhu béndiu, cadhu de piliche, o fintzes conca de mazu Synonyms e antonyms coebida, ispadaluchente, parapunta, parixedhu Scientific Terminology crp.
tintúra , nf Definition su tínghere Synonyms e antonyms intingidura, tinta Etymon srd.
tintúra 1 , nf Definition genia de tessíngiu chi si faet ponendho duos litzos e impreandho duas ispolas, totu a figuras de su matessi colore de s'ordiu Scientific Terminology ts.
tinturài , vrb Definition fàere tessíngiu a tintura Etymon srd.
tinturài 1, tinturàre tenturài
tínu tínnu