A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

addilliriài , vrb: delliriare Sinònimos e contràrios dischissiare, irdelleriai, issentire Frases cussu est addilliriendi po sa picioca, ca est fastigendi.

addimostrài , vrb: dimustrai Definitzione ammostare, fàere o giare a bíere cosa po cumproa Sinònimos e contràrios cumproare.

addinaràdu , pps, agt: addinarau Definitzione de addinarare; chi portat o tenet dinare meda Sinònimos e contràrios arricu, indinaridu, piciulaju, pillantzosu / addinaratu | ctr. ispiantadu, sprantellau, spriluciu 2. oje chi ses addinarau, gai ti che andhas? no l'ifundhes sa paca? Ètimu spn. adinerado Tradutziones Frantzesu riche Ingresu wealthy Ispagnolu acaudalado, adinerado Italianu danaróso Tedescu reich.

addinaràre , vrb Definitzione frussare dinare, fàere dinare.

addinaràu addinaràdu

addinghillài , vrb Definitzione tramunare, mudare de bestimentu, bestire bene Sinònimos e contràrios allaputzai, impompitare Frases mi addinghillu totu bèni bèni, pigu sa bicicleta e nci essu po atobiai su piciocu.

addinnàe , vrb Sinònimos e contràrios ammustrare, indetare, ingitai Frases mi ant addinnau una bella mata de orròali càrriga de landhe.

addinnàre addignàre

addinterdíes addenterdíes

addiosàre , vrb Definitzione cunsiderare meda a ccn., agiummai che unu deus, ma prus che àteru nau in su sensu de istimare forte, de sentire amore meda Sinònimos e contràrios indeosare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déifier Ingresu to deify Ispagnolu divinizar Italianu deificare Tedescu vergöttern.

addiosàu , pps Definitzione de addiosare Sinònimos e contràrios indiosadu.

addirída , nf Definitzione faina ponendho apostu su logu, sa domo Sinònimos e contràrios allichidia.

addiríre addilíre

addiríre 1 , vrb Definitzione aderetzare, pònnere apostu, assentare su logu Sinònimos e contràrios adaretzai, allichidie

addiritúra adderetúra

addirmàre , vrb Definitzione èssere o essire a iscórriu, a briga, a pirma, in malas, de no si foedhare, mancu Frases cussas famíllias si sunt addirmadas.

addisigiài , vrb: desizare* Definitzione pentzare a calecuna cosa bolendhodha, fàere disígios Sinònimos e contràrios abbramire, bòliri, chèrrere Frases dh'apu addisigiara própiu cust'àxina! ◊ unu tempus bivieiaus addisigendu sa cosa ◊ apu addisigiau meda de fai sa Pasca cun bosatrus.

addisispéru , nm: disisperu Definitzione mancamentu mannu, grave, de isperàntzia, de ibertu, candho unu no ischit prus a ue si giare, no ischit su de fàere Ètimu srd.

addistémpus , avb Definitzione a distempus: fora de su tempus suo, in tempus ibballiau, candho no andhat prus bene a fàere una cosa, trigadiu, candho ch'est passau su tempus adatu Tradutziones Frantzesu intempestivement Ingresu untimely Ispagnolu intempestivamente Italianu intempestivaménte Tedescu unzeitig.

addistimonzàdu , agt Definitzione chi o chie andhat meda a testimóngiu, a pagamentu, e tandho fintzes po cosas chi no ischit o narat cosas falsas Sinònimos e contràrios agiuramentadu Ètimu srd.