A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

addistimonzàre , vrb Definitzione fàere testimonia; bogare a testimóngiu falsu, fàere bíere chi unu at giurau su falsu Frases carchi istatuedha de brunzu (su sonadore de launedhas) addistimonzat sa preséntzia e s'usu de istrumentos musicales a s'època de sos nuraghes Ètimu srd.

addíte abbíte

addítu , nm Sinònimos e contràrios inditziali Terminologia iscientìfica crn.

additzàu , agt Definitzione nomenau, pigau a díciu, agiummai coment'e annomingiau Frases chin totu s'andhalitorra cada die, fintzas candho su calore fit basca, mi sentio additzau pro su travallu Ètimu srd.

additzionadúra , nf Sinònimos e contràrios additzione Ètimu srd.

additzionàre , vrb Definitzione aciúnghere una cosa a s'àtera, pruschetotu números faendho contos Sinònimos e contràrios aciúgnere, agiànghere, agnànghere, annatare, summai Tradutziones Frantzesu additionner Ingresu to sum up Ispagnolu sumar Italianu addizionare Tedescu zusammenzählen.

additziòne , nf Definitzione su additzionare; s'arresurtau Sinònimos e contràrios suma Tradutziones Frantzesu addition Ingresu addition Ispagnolu suma Italianu addizióne Tedescu Addition.

additzosadúra , nf Definitzione su additzosare Sinònimos e contràrios additzosamentu Ètimu srd.

additzosaméntu , nm Sinònimos e contràrios additzosadura Ètimu srd.

additzosàre , vrb Definitzione fàere cuntentos, prexaos, addiciaos, diciosos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre heureux Ingresu to make happy Ispagnolu hacer feliz, dichoso Italianu rèndere felici Tedescu beglücken.

additzosàu , pps, agt Definitzione de additzosare Sinònimos e contràrios addiciadu, diciosu Tradutziones Frantzesu heureux Ingresu happy Ispagnolu feliz, dichoso Italianu felice Tedescu glücklich.

addítzu addíciu

addiviài , vrb Definitzione pigare su tempus chentza pentzamentos, chentza it'e fàere, istare illibertos, coment'e pausandho Sinònimos e contràrios desogai, disaviare, istraviai 1, spreviai Ètimu itl. deviare.

addivinadòri addeinadòre

addivinài, addivinàre addeinàre

addivíngiu , nm: divígnu Definitzione genia de pesada, curtza o longa, in poesia fata de una istérria e de una torrada o ammantadorzu Sinònimos e contràrios mutu, pesada 1 Ètimu srd.

addízu , avb, nm: adizu, aditzi, adítziu, aditzu, aíciu, aígiu, aizu, arítziu Definitzione pagu pagu, un'apenas, un'iscuta innanti / sa die at arvéschidu aizu aizu = at fatu die comogomo Sinònimos e contràrios acalaizu, apenas / abbizu 1, agigu, aizaredhu, bistentu 1 / agiummai, pagu Frases a innòi no nc'est torrau e aditzu aditzu mi salludat ◊ si fint aizu abbistos, si tiant abbizare chi ant fatu errore ◊ cun is angionis seus arribbaus adítziu a coranta duus ◊ aizu aizu assebertaia s'irmina in sa caminera ◊ cussu est aizu: pònendhe àteru! ◊ sas fortzas mias sunt aizu, no sa volontade!◊ in cussu momentu podiat ingurti arítziu arítziu sa salia 2. carigno una foza de bide aizu isparta (G.Fiori)◊ ia adítziu tocau cun duus corpus e luegu iant abertu po mi fai intrai ◊ aizu murtu, su late s'isvagantat dai sa mughijola a su labiolu 3. at bidu a primu aizu de lughe e poi l'at intzegadu coment'e unu lampu ◊ ses sentza mancu un'aizu de rispetu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à peine Ingresu hardly Ispagnolu poco, apenas Italianu appéna Tedescu kaum.

addoàe , vrb: addoai 1, addoare, adduai 1, doare Definitzione fàere sa doa, mescamente ororu de is làcanas, segare de su chi dhue creschet e innetiare a manera chi unu fogu fuiu no agatet cosa de abbruxare Sinònimos e contràrios dogare Frases su fogu unu tempus dhu poniant isceti me is nebronis ma dh'addoànt po no nci essí foras ◊ cun butios de sàmbene bos l'amos addoadu, su fogu! ◊ si addoat a fogu, a marra, a fraci e cumenti benit a bèni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire des bandes anti-incendie Ingresu to make anti-fire strips Ispagnolu hacer cortafuegos Italianu fare le fasce antincèndio Tedescu Brandschutzstreifen roden.

addoài , vrb: adduai Definitzione est su chi faet su pipiu bogandho dentes, chi che leat totu a buca po cussu puru (ma si narat fintzes solu in su sensu chi est faendho is dentes); a befa si narat po is bècios identaos Frases donadhi unu pitzicorru, a su pipiu, aici addoat! ◊ su pipiu est giai adduendi Ètimu srd.

addoài 1, addoàre addoàe