A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

addormicàre , vrb: addrommigare, addrommijare Definitzione coment’e dormire, nau pruschetotu de un’arremu chi, po comente fut postu, passàt male su sàmbene e si est coment’e cancarau; nau de erbas, igragalare, su si calare po mancamentu o farta de abba Sinònimos e contràrios abborticare, ammotroxinai, iformicare, immortigare, indormicare, ingortigai / acalabiare, acalamai, allacanae, allartzanai, allizare, ammustiai, apabassai, carigai, pansiri, sicai Frases si mi est addrommigadu su bratzu comente che lu zughia suta, corcadu 2. sa patata comente imbetzat si addrómmigat e si tudhit ◊ cheret abbadu s'ortu ca cun su sole forte si addrómmigat sa cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to make torpid Ispagnolu entumecer Italianu intorpidire Tedescu gefühllos werden.

addormichinzàre , vrb Definitzione èssere sonni sonni, dormindhosi Sinònimos e contràrios dormitai.

addorogiàre , vrb: addorojare, atorojare Definitzione prànghere a tzérrios, a toroju Sinònimos e contràrios abboghinare, cerriai, orulare Frases gai comente atitanne pranghes a sucutu, sa boghe tua diat àere sa fortza de addorojare su teu de sa malesaura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sangloter Ingresu to cry Ispagnolu llorar a gritos Italianu piàngere a urla Tedescu klagen.

addorógiu , nm: addoroju, atoroju Definitzione prantu a tzérrios, a boghes Sinònimos e contràrios addorojamentu, arrepentamentu, piantu, teroju, tormentu Frases lassa s'addoroju e canta unu nou e briosu ballu tundhu! ◊ pro su turmentu custu mundhu est in addoroju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pleurnicherie Ingresu whine Ispagnolu queja, llanto incontenible Italianu piagnistèo, pianto dirótto Tedescu Schmerzensschrei.

addorojàda , nf Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojamentu, bérchida, boche, cérriu, grida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hurlement de souffrance Ingresu cry Ispagnolu grito de dolor Italianu urlo di dolóre Tedescu Geheule.

addorojaméntu , nm Definitzione prantu a boghes Sinònimos e contràrios addoroju, piantu, teroju, tormentu Ètimu srd.

addorojàre addorogiàre

addoróju addorógiu

addortigàre addordigàre

addóru , nm: adoru Definitzione persona chi s'istimat meda, cun sentidu forte, tenta agiummai che unu deus (ma fintzes trastu, cumbénia chi praghet meda); apentu mannu, fatu cun sentidu / èssiri in s'adoru de… = in s'isetu de…, isperendhe de… Sinònimos e contràrios ammiru Frases apo in manu s'addoru e s'apentu ◊ càglia, adoru meu! (B.Pes)◊ custa filla est s'adoru de su babbu e de sa mamma ◊ fis de mama s'addoru e s'amparu dae su primu late chi mi as sutu (S.Bosu)◊ s'addoru de oe est sa televisione! 2. s'addoru sou fit su de isperiare a carrela a candho bidiat passendhe s'ómine chi istimaiat 3. seus in s'adoru de bèndiri bestiàmini po cuberari dinari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu idole Ingresu idol Ispagnolu ídolo Italianu ìdolo Tedescu Idol.

addossàdu , pps, agt Definitzione de addossare Tradutziones Frantzesu adossé Ingresu leaning Ispagnolu adosado Italianu addossato Tedescu angelehnt.

addossài, addossàre , vrb Definitzione coment'e pònnere una cosa in dossu, in pitzu, nau in su sensu de si pigare o giare su càrrigu o responsabbilidade de unu dannu, de una dificurtade, de un’impreu mannu, grae Sinònimos e contràrios acollae, carriai Frases si at addossadu sa morte de unu ◊ su dannu si l'at addossadu isse ◊ Gesugristu si at addossau totus is malis de sa naturalesa umana 2. si l'at addossada isse cussa rughe ◊ no cumprendhet sa netzessidade de si addossare sos pesos de sa vida ◊ cussas ispesas nos las podimus addossare nois, ca issos no ndhe podent 3. àcua santa benedita in su fronti portu iscrita, in su petus addossada Tradutziones Frantzesu adosser Ingresu to lay on Ispagnolu adosar Italianu addossare Tedescu aufbürden.

addotàre adotài

addotoràdu , pps, agt: addotorau Definitzione de addotorare; chi si credet de ischire totu Sinònimos e contràrios laureau / presumidu, sabiedhu, sciudotu / cdh. adduturatu Tradutziones Frantzesu pédant Ingresu knowall Ispagnolu pedante Italianu saccènte Tedescu naseweis.

addotorài, addotoràre , vrb Definitzione giare o pigare sa làurea, fàere a dutore, laureau; nau a disprétziu de unu, giare a bíere chi ischit totu issu, su si crèdere ischípiu meda Tradutziones Frantzesu décerner un diplôme, obtenir son diplôme, faire le pédant Ingresu to graduate, to air one’knowledge Ispagnolu licenciarse, titularse, maestrear, presumir de docto Italianu addottorarsi, fare il saccènte Tedescu doktorieren, den Besserwisser spielen.

addotrinài , vrb: addotrinare Definitzione giare o imparare sa dotrina Sinònimos e contràrios ammastriare, imparai, istudiai Frases is fariseus ammaistant ma no pràticant su chi addotrinant (Ev)◊ Gesús andàt peri is bidhas addotrinendi ◊ addotrinade dogni populadu! 2. Maria fut bèni addotrinada in is Sacras Iscrituras Ètimu srd.

addotrinaméntu , nm Definitzione su giare dotrina, istúdiu Sinònimos e contràrios ammaistramentu, imparu, istúdiu Frases dhoi nd'at medas, sardus, chi ant lassau cantzonis chi faint s'addotrinamentu nostu ◊ s'iscola dhi at giau un'addotrinamentu chi no dhu fait iscumparri ainnantis de nemus Ètimu srd.

addotrinàre addotrinài

addotrinàu , pps, agt: addutrinadu Definitzione de addotrinai; chi tenet dotrina, imparu, istúdiu meda Sinònimos e contràrios addotu, istudiadu, scípidu Tradutziones Frantzesu érudit Ingresu learned Ispagnolu erudito, culto Italianu erudito Tedescu gelehrt.

addótu , agt Definitzione chi ischit meda, chi at istudiau, istúdiat meda Sinònimos e contràrios addotrinau, istudiadu, scípidu | ctr. ignorante Frases già lu podes pensare che ómine addotu chi est pro tota vida cussu giampu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu savant Ingresu erudite Ispagnolu docto, culto Italianu dòtto, cólto Tedescu gelehrt, gebildet.