A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

addolumenàdu , agt Sinònimos e contràrios addolimadu, addoloridu / cdh. addulumitu Frases mancari a ohis e addolumenadu fit sarvu (E.Pes).

addoluméu! , iscl Definitzione s'iscuru a mie!, cun dannu mannu meu!, mischinu de mimi! Sinònimos e contràrios addolumannu!, mischinu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hélas, que je suis malheureux! Ingresu dear me! Ispagnolu ¡ay de mí! Italianu ahimè! Tedescu weh mir!

addominadòre , nm Definitzione majàrgiu, unu chi iat a tènnere su podere, sa fortza de dominare e sanare unu male, isconciare fatúgios.

addominàu , agt Definitzione chi abbitat in su dominàriu, chi istat in campu, in su sartu Frases mi at contau su contu de unu trustullu addominau in cussu saltu Ètimu srd.

addomitziliàtu , agt Definitzione chi si at fatu sa domo; chi faet abbitu a una domo.

addonàre , vrb Definitzione betare istima manna a ccn., pònnere amore, portare a ccn. in su coro Frases sa chi at addonadu issu fuit cussa!

addongàre , vrb Definitzione tènnere ódiu, malatratare is àteros Sinònimos e contràrios acacigai, acarcangiai, apatigai, batacollare, malatratai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oppresser Ingresu to oppress Ispagnolu oprimir Italianu opprìmere Tedescu erdrücken.

addonguài , vrb Definitzione fàere tzàcurru, acropare a calecuna cosa es. gennas, muros) prus che àteru po si fàere intèndhere, pedire agiudu, fintzes iscúdere po dòlere, fàere male Sinònimos e contràrios colpare, sonai, tochedhare, tzocare / addobbai, isciúdere Frases a is piciochedhus chi andant addonguendi de geca in geca sa genti dhis fait istrinas de su chi podit ◊ andàt a ghetai grida addonguendi una liàuna arruinada per'is bixinaus ◊ unu sordau passendi iat addonguau s'eca atochidendi po dh'intendi calincunu 2. calincunu dh'iat biu addonguendi s'arresi e dh'iat iscípiu totu sa bidha.

addonnàre , vrb Definitzione fàere a unu, o una cosa, de si ndhe pòdere serbire, fàere cambiare su cumportamentu a manera chi pòngiat mente, chi si lessat pigare comente bolet s'àteru Sinònimos e contràrios ammarchidare, ammasedae, ammodhiae, domai Frases si ti giompo già ti fato addonnare!…◊ già mi est costadu a l'addonnare, cussu cristianu!… 2. custa bértula est tètera ca est noa: su tempus sempremmai l'at a addonnare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apprivoiser, domestiquer Ingresu to domesticate, to soften Ispagnolu domesticar, ablandar Italianu addomesticare, ammorbidire Tedescu zähmen, mildern.

addopàda , nf: topiada Definitzione su addopare, su atobiare, fàere s'atóbiu Sinònimos e contràrios addobiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rencontre Ingresu encounter Ispagnolu encuentro Italianu incóntro Tedescu Begegnung.

addopàre , vrb: atopai, atopare, atopari, atopiare, topare Definitzione fàere atopas, atopos, atóbiu, bènnere apare de gente, animales o cosas chi andhant s'unu abbia a s'àteru, bènnere a si agatare in su matessi logu Sinònimos e contràrios abbogiare, adobiai, assortí, azobiare, coviare, intopai, obiai Frases commo mi atopat e no mi favedhat ◊ su pensamentu curret a sa gianna pro atopare sa persone cara ◊ atòpali a caminu ca no ischit su logu! ◊ mi est atopadu Antoni Cubeddu ◊ no aiat mai atopiadu cristianu che custu ◊ totu sa fegliutina de Istelai aiat atopatu a su ponte ◊ a s'atopu dèu no atopu! Tradutziones Frantzesu rencontrer Ingresu to encounter Ispagnolu encontrar, topar Italianu incontrare Tedescu treffen.

addopiadúra , nf Definitzione su addopiare, addopiamentu Sinònimos e contràrios cdh. addupiatura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doublement Ingresu doubling (re) Ispagnolu duplicación Italianu raddóppio Tedescu Verdopplung (e).

addopiàe, addopiài, addopiàre , vrb Definitzione pònnere, essire o fàere a dópiu, a duos tantos, pinnigare una cosa a dópiu, a duos pígios; sonare is campanas (prus che àteru po gente morta) faendho, dónnia borta, duos tocos diferentes Sinònimos e contràrios arraddopiai / arrempicai | ctr. sdopiai Frases su tantu de sos abbonaos a su telèfono est addopiau 2. cussa tiaza cheret addopiada ca no bi cabet in su calàssiu 3. intendho addopiendhe sas campanas ◊ sa tzonca est intzunchiendi notesta, trista che campana addopiendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doubler Ingresu to double Ispagnolu doblar Italianu raddoppiare Tedescu verdoppeln.

addópiu , nm Definitzione sonu de campanas a mortu, ma fintzes cosa chi si arrepitit / fàghere un'addópiu = sonai un'addópiu, sonare a mortu Sinònimos e contràrios asséchiu, lassa 1, tocu Frases non tocant addópiu e mancu angonia ca ndi sunt arrutas is campanas! 2. a s'iscúsiu at narau sos berbos e àteros addópios fint sighios ma no s'intendhiat su chi naràt Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glas Ingresu knell Ispagnolu doble Italianu rintócco fùnebre Tedescu Klang der Totenglocken.

addópu , nm, nf: atopa, atópiu, atopu Definitzione su si atobiare de gente, su si agatare impare / fai atopas = abbojare, fàghere un'azóviu Sinònimos e contràrios abboju, abbucu, addóbiu, atóbiu, atopamentu, azóviu, intopu Frases aggràssias chi lu podies fàchere, acasazàebbos meda: l'at a chèrrere Deus cust'addopu! ◊ as a tènnere de annare a sos atopos! ◊ a ue tenides s'atopu? ◊ li at dadu s'atopu a créxia ◊ in domo de Maria Rosa Puntzirudu si daiant s'atopu sonadores de chiterra e cantadores Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rencontre, congrès, réunion Ingresu meeting Ispagnolu encuentro Italianu incóntro, convégno Tedescu Begegnung, Zusammenkunft.

addorài, addoràre , vrb: adorai, adorare Definitzione pregare, fàere funtziones e atziones de alabàntzia a Deus, fàere contu de Isse coment'e Bene e Podere soberanu; ammiru mannu po ccn. o calecuna cosa chi s'istimat forte, tentu/a in contu mannu; rfl. imbenugare, pònnere imbenugau / adoràresi su letu = abarrai crocaus in letu sentza de abbisóngiu Sinònimos e contràrios Frases a mama deo rispeto e adoro chei su Sacramentu intrendhe a Missa (Nínniri) 2. vida, che mama t'istimo e ti addoro ca sa piae in s'ànima mi cujas (P.Secchi)◊ pro bider sa chi addoro solamente dia totu su mundhu atraessare ◊ ite ndhe as de ischire sa chi addoro? (P.Mossa) 3. si ponet ananti de s'artare, si addorat e pedit pedronu ◊ is féminas unu tempus dhas agataias addoradas in su frigadórgiu, in frúmene ◊ in crésia si addorat a pregare ◊ faci a Cristus mi adoru ◊ in iscola poniant punitziones coment'e abbarrare totu su mengianu addoraos a benugos nuos in terra Tradutziones Frantzesu vénérer Ingresu to venerate Ispagnolu venerar, adorar Italianu venerare Tedescu verehren.

addordigàda , nf Definitzione su atrotigare Sinònimos e contràrios allacada Ètimu srd.

addordigàre , vrb: addortigare, atorticare, atortigare Definitzione bínchere sa fortza de ccn. cosa atrotigandhodha, incrubandho o acostindho apare is duos càbudos; imbodhigare cosa a tantas bortas; nau in cobertantza, ammasedare a unu, aderetzare in su cumportamentu, giare curretzione / a. sa bica = abbrandhare s'atrivimentu, sa barrosia de ccn. Sinònimos e contràrios atortiae, atrotixai, indortigare / trogai / annestrare 2. cussu est malu chei su pudidinosu, ma si benit in petus de su tiu za lu addórdigat bene! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tortiller, corriger Ingresu to twist, to correct Ispagnolu torcer, corregir, reprender Italianu attortigliare, corrèggere il comportaménto Tedescu verbiegen, zurechtbiegen.

addormentadúra , nf Definitzione su dormire, su addrommentare Sinònimos e contràrios abborticadura, addrommigadura, informigamentu Ètimu srd.

addormentóriu , nm: dormitóriu Sinònimos e contràrios addromitiolu, anestéticu, indrommitóriu Frases li ant datu s'addormentóriu prima de s'operatzione Ètimu srd.