allivrinídu , pps, agt Definitzione de allivrinire; chi est mortu (o chi paret mortu) de su fàmene, ma fintzes disigiosu, suridu; chi est druchesau de su fritu Sinònimos e contràrios abbramidu, assuriu, asuriosu, disigiosu / allivrigniu 2. de amore allivrinidas sas rúndhines sunt torradas! 3. no mi movo dae su brajeri: so totu cancaradu e allivrinidu! (N.Cucureddu) Ètimu srd.
allivriníre , vrb Definitzione disigiare cun asuria.
allivrinzàre allibrinzàre
allivrinzíre , vrb Definitzione papare, mancari no meda Sinònimos e contràrios alibelgare, allibrinzare.
allixàda allisàda
allixadúra allisadúra
allixaméntu allisaméntu
allixàre allisài
allixèdha , nf Sinònimos e contràrios arrampu, cambigiolu, naiscolu.
allixerài alixerài
allizàda , nf Definitzione su allizare, igragalare Ètimu srd.
allizàdu , pps, agt: allizatu,
allizau Definitzione
de allizare; chi at pérdiu abba, si ch’est passandho, nau de birdura segada, o fintzes prantada chi tenet bisóngiu de abba
Sinònimos e contràrios
afrunzidu,
aggrogomau,
allacanau,
allechiau,
allevigiau,
allissiadu,
ammustiau,
mústiu 1,
pribissiu
| ctr.
friscu
2.
unu fiore friscu, un'allizadu si bident in su matessi naiscolu
Tradutziones
Frantzesu
fané,
flétri
Ingresu
withered
Ispagnolu
ajado
Italianu
appassito
Tedescu
verwelkt.
allizadúra , nf Sinònimos e contràrios
allacanamentu,
apistixonadura,
pantzidura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fanure,
flétrissure
Ingresu
withering
Ispagnolu
marchitamiento
Italianu
appassiménto
Tedescu
Verwelken.
allizàre , vrb Definitzione nau de is erbas e fògia, pèrdere s'abba coment'e sicandhosi Sinònimos e contràrios acalabiare, acalamai, addormicare, allacanae, allartzanai, allebigiare, allizire, allizorare, ammalmiare, ammustiai, calighinare, illizare, pansiri Frases sa bellesa no tenet sussisténtzia: durat in birdes annos, a minore, ma de pustis si allizat che fiore (Cubeddu)◊ cunservezis unu lizu chentza mai allizare Ètimu srd.
allizàtu, allizàu allizàdu
allizerigàre allezerigàre
allizíre , vrb Sinònimos e contràrios allizare.
allizòne , nm Definitzione genia de ricamu a parte de apalas, in su gipone de unos cantu costúmenes.
allizoràre , vrb Definitzione nau de is erbas, pèrdere s'abba, sufrire po farta de abba coment'e sicandhosi Sinònimos e contràrios acalabiare, acalamai, addormicare, allacanae, allartzanai, allebigiare, allizare, ammalmiare, ammustiai, calighinare, illizare, pansiri Frases cunservesit su lizu sentza mai l'allizorare ◊ s'annu fuit bénnida s'istiera prus fea chi apa connotu: ervas e matas, totu fuit allizoradu Ètimu srd.
allò , iscl Definitzione cun pronúmenes, in isclamatziones: allodhu!, allollu!, allochelu! / e via che allò! = e drínghili!… Frases no tenint assentu de dhu istrapatzai e via che allò dhu faint istrantaxai ◊ allò chi de su carru ndi arruit unu pipiedhu Ètimu srd.