A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bentulèra , nf Definitzione su bentulare, su istare bentulandho Sinònimos e contràrios béntua Ètimu srd.

bentuléri , nm: ventuleri Definitzione chie bendhet calecuna cosa in is festas Sinònimos e contràrios bendhuleri* Frases bi aiat turronajos e bentuleris de giogos.

bentúlia , nf Definitzione su bentulare Sinònimos e contràrios béntua, bentulera Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ventilation Ingresu ventilation Ispagnolu ventilación Italianu ventilazióne Tedescu Ventilation, Lüftung.

bentuliàda bentulàda

bentuliài, bentuliàre bentulài

bentulicatòglia , nf Sinònimos e contràrios bandheledha, bandhelita, veleta Frases si est ballendhe che bentulicatòglia ca li est ponendhe su fritu.

bentulinài , vrb Definitzione inartare su chiliru a cropu, a iscutuladura, prugandho su trigu Sinònimos e contràrios spasulinai Ètimu srd.

bentulínu , nm Definitzione pagu ganas de fàere cosa / che li at bogadu su b. = li at catzadu sa mandronia, l'at postu a triballare Sinònimos e contràrios mandronia, preícia Ètimu srd.

bentulínzu , nm Definitzione su bentulare mescamente su laore treulau po che dhi bogare sa pàgia Sinònimos e contràrios bentuladura, bentulera Ètimu srd.

bentúlliu , nm Definitzione nue de bentu chi no portat abba e no proet Ètimu srd.

bentulósu , agt Definitzione nau de logu, chi po comente est postu dhue tocat bentu meda Sinònimos e contràrios bentosu, bentulanu | ctr. bàrigu Ètimu srd.

bentunínu , agt Definitzione biancu che bentone, nau de angione biancu nidu Ètimu srd.

benturéri , agt, nm: ventuleri* 1 Definitzione chi o chie istat sèmpere in giru, andhandho, girandho Sinònimos e contràrios andariegu, bacamundhu, bandhuleri, garroneri, peldulàriu, rundhellu, zirellu.

bentúru , nm: venturu* Definitzione foedhandho de tempus, su chi at a bènnere Sinònimos e contràrios benideru, benidore Frases menzus nos picamus su securu chi no su benturu!

benturzínu , agt Definitzione de bentruxu Frases su truncu est de veru delincuente, càrrigu de istintos benturzinos (B.Asili) Ètimu srd.

bentúrzu bentrúxu

bentzígliu , nm: bincillu, bintzígliu, bintzillu, intzígliu Definitzione duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas Sinònimos e contràrios atzara, auciada, bidichinzu, bilichinzu, elighinzu, ertessu, filichinzu, inteltzu, lutzara, medichinzu, ortéssiu / alúsara, reti, teti, úrtzula Terminologia iscientìfica rbl, Clematis vitalba, C. flammula Tradutziones Frantzesu clématite Ingresu clematis Ispagnolu clemátide Italianu clemàtide Tedescu Waldrebe, Klematis.

bentzígliu 1 , nm: bincillu, bintzígliu, bintzillu Definitzione lorighita de bide, anedhu de sarmenta, genia de filighedhu chi unas cantu linnas (es. bide) bogant e imbodhigant a calecuna cosa po si mantènnere Sinònimos e contràrios filingione, intzígliu, pendhirighe, sintzillu 1, tiràntula, tramarighe, úrtzula 1 Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu vrille Ingresu tendril Ispagnolu zarcillo Italianu vitìccio Tedescu Weinranke, Ranke.

bénu bèna

benúcru, benúgiu, benúgru, benúgu, benúju, benúrgu, benúxu , nm: binugru, binugu, binuju, brenucu, brenugu, brinucu, ennuju Definitzione s’annoigadórgiu mannu de sa camba, a sa parte de ananti, tra s'ossu de sa còscia e sa cannedha de sa camba, in su tretu de sa néscia; in su bestimentu, su tretu a paris a benugos a sa parte de ananti / sa conca, sa mela, sa padedha, su cúcuru de su benugru = arrodedha, ruédhula, sa giogulana de su benuju, s'ossu tundhu de s'annoigadórgiu Sinònimos e contràrios denucru, fenucru 1, genugu*, ghinúciu Maneras de nàrrere csn: fàmine a benuju = fàmine, bisonzu a meda; betaresiche sos benugros = iscroxaisí is genugus arruendi Frases che zughet totu sos benugros betados ◊ so rutu a binugos fichidos ◊ si est postu a benugu in terra daenante a su babbu ◊ si sunt betados a benúgios a terra ◊ sos fizos sunt naschidos in brenucos de su babbu!…◊ est chin sos cubidales in brenucos e sos càvanos imbaraos a sas manos ◊ su pipiu est istringhendhosi is manos cun is benugos 2. insalada mi ant fatu de fenuju cun duas o tres costas de latuca: a candho custu ant fatu a Padre Luca che det èssere su fàmine a benuju! ◊ bi aiat àstragu e nibe a brinucu 3. zughiat sos pantalones tapulados in benugros Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu genou Ingresu knee Ispagnolu rodilla Italianu ginòcchio Tedescu Knie.