A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bentàna , nf Definitzione apertura in su muru de un'istàntzia po pigare aera e lughe, a mesania de s'artària / min. bentanedha = abbertura in veturas, trenos e àteru Sinònimos e contràrios balcone, fenesta, fentana* Frases sas bentanedhas de sas cumbessias parent culumberis Terminologia iscientìfica dmo.

bentàriu , nm: ventàriu Definitzione bentu forte meda, malu Sinònimos e contràrios boriana, furione Frases si pesant cudhos bentàrios malos chi sulant finas a una chida!

bentemàri , nm Definitzione bentu chi sulat de su Sud-Ovest Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu libeccio Ingresu libeccio (south-west wind) Ispagnolu ábrego Italianu libéccio Tedescu Südwestwind.

bèntere , nf Sinònimos e contràrios bentre Frases bèntere prena… e palas mi at girau! ◊ màndhigat cordas e benteredhas de agnone.

bentesòbi , nm Definitzione bentu de sole, bentu budhiu chi sulat de su Sud, chi benit de s'Àfrica Frases su bentesobi fait allampajai su trigu, dhu sicat sentza de ingraniri Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu sirocco Ingresu sirocco Ispagnolu siroco Italianu sciròcco Tedescu Schirokko.

bentiài , vrb Definitzione coment'e pèrdere bentu, pèrdere fragu, arrancu, essire lenu po sa pérdia de s'àrculu, pèrdere sa fortza, s'efetu de s'àrculu Sinònimos e contràrios ibentiare Ètimu srd.

bentichédhu , nm: bentigedhu, bentighedhu, bentixedhu Definitzione min. de bentu, ventedhu, nau siat po bentu pagu e siat po bentu tropu forte Sinònimos e contràrios bentitzolu Frases custu bentighedhu chi s'est pesadu est faghindhe una bella friscura 2. bentighedhu su chi s'est postu… est abbatussiendhe totu! ◊ bentixedhu, oi!… chi no istau atentu mi ndi pigat sa màchina!

bentièra , nf Definitzione genia de aina po fàere bentu, po mòvere s'ària Tradutziones Frantzesu ventilateur Ingresu fan, ventilator Ispagnolu rotor Italianu vèntola Tedescu Flügelrad.

bentigédhu, bentighédhu bentichédhu

bentína , nf, nm: bentinnu, bentinu, bintinnu, bintinu, ventina Definitzione coloridura de su pilu, sa pilurza de cuadhos e boes (ma si narat po àteros piessignos puru, es. sa corramenta): si narat fintzes solu po colore / genias de bentina: ispanu (o arrúbiu craru), murru, niedhu, mustedhinu, petiatzu, scrosu Sinònimos e contràrios ghentinnu*, intinnu, manta, símbiu / cabori / bisura, chígia, grina Maneras de nàrrere csn: a primu bentinu = a sas primas, a sa primu castiada; bogàrendhe a unu a sa bentina = connòschere a s'aerzu, a sa bisura Frases bentinas de crabas: ceratza, nasarba, montada, làtina, trigatza, múdula, crabistada, conca niedha, schina fetada ◊ Callina connoschiat su bestiàmene a bintinu e a lúmene 2. piús de unu paritzas boltas càmbiat bentinu comente faghet su camaleonte! ◊ sunt fioritos ricos de milli odores e bentinos 3. su mare, sa luna e su sole si mustrant cun bentinnos diferentes ◊ sa fioca at cobertu pastura e rocas e lis at cambiadu bentinu ◊ po imbelliri su parastaxu si ponit paperi intalliau de medas bentinas: orrúbiu, grogo, asulu 4. a primu bentinu li palfeit chi cudhu cheriat bufare ◊ ne dh'apo bogadu a sa bentina ◊ vivendhe de refudos e frighinas andhamos peri vias solitàrias cun d-una beste de milli bentinas (A.Casula) Tradutziones Frantzesu pelage Ingresu hair, coat Ispagnolu manto, pelaje, piel Italianu manto, pelame, colóre del pelame Tedescu Fell, Pelz.

bentína 1 , nf Definitzione matzu de binti filos in s'ordíngiu Sinònimos e contràrios bentinaju, bentonarzu.

bentinàju , nm Definitzione matzu de binti filos in s'ordíngiu; aina chi serbit po tèssere Sinònimos e contràrios bentina 1, bentonarzu Ètimu srd.

bentínnu, bentínu bentína

bentitzólu , nm Definitzione min. de bentu, bentu de pagu contu, lenu Sinònimos e contràrios bentichedhu, frina, sisia 2 / cdh. vinticiolu Frases bellu, mih, custu bentitzolu: est faghindhe una bella friscura ◊ est bentitzolu e a brusiare no faghet ca nos podet fuire su fogu Tradutziones Frantzesu brise Ingresu little wind Ispagnolu brisa Italianu venticèllo Tedescu leichter Wind, Brise.

bentítzu , nm: bintitzu Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu longu, finedhedhu in is puntas prus artas e noàdiles, ma grussu fintzes cantu su bratzu in partes prus bàscias (e coment'e ispòngia in mesu, tanti chi a ndhe surbare unu bículu sicau passat s'ària, o su fumu si est allutu): si che artzat a pitzu de is matas e che dhas carràgiat puru Sinònimos e contràrios alúsara, bidighignu, bintirinzu*, elighinzu, filichinzu, intretzu, mussòrgia, pidighinzu, reti, tintiritzu, tretzu Terminologia iscientìfica mt, Clematis cirrhosa Tradutziones Frantzesu clématite Ingresu clematis Ispagnolu vidalba Italianu vitalba flòrida Tedescu eine Waldrebesorte.

bentixédhu bentichédhu

bentizàda , nf Definitzione una nuighedha de bentu Frases sos astores tírriant disisperados e si pesant a bolu a cada bentizada budhida Ètimu srd.

bentonàrzu , nm Definitzione matzu de binti filos in s'ordíngiu Sinònimos e contràrios bentina 1, bentinaju Ètimu srd.

bentòne , nm Definitzione genia de camisa bianca, in su costúmene de s'ómine Sinònimos e contràrios ghentone* Frases tue isfurras prus fizos chi no chivarzu, los crias sena bentone e ne cusinzu e gai los isfozas… Terminologia iscientìfica bst.

bentoníte , nf Definitzione genia de orroca e de terramíngiu bonu po impreos industriales: sa Sardigna est errica de b. Terminologia iscientìfica mnr Tradutziones Frantzesu bentonite Ingresu bentonite Ispagnolu bentonita Italianu bentonite Tedescu Bentonit.