A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bènzachi bènechi

benzía , nf: binghia, bínghia, binzia, venzia Definitzione sa carre chi carràgiat s'arraighina de is dentes, totu a inghíriu; orrugu o tretu piticu istrintu e longu de terrenu o àteru Sinònimos e contràrios ghinghia*, sénsia, zenzia Frases sa lavra li cucuzaiat sas binghias ◊ si che andhant sas dentes ca lis mancant sas bínghias 2. in cussu zassu bi tenimus una binzia de terra ◊ est apenas una binzia de cosa Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu gencive Ingresu gingiva Ispagnolu encía Italianu gengiva Tedescu Zahnfleisch.

bénzichi bénechi

benzína , nf: binzina Definitzione ammesturu de idrocarburos imperau mescamente po motores coment'e carburante; in cobertantza, binu, bufóngiu / fàghere b. = pònnere binzina in su serbatoju Frases bi at motores chi andhant a binzina ◊ li annaiat unu fracu putinne de binzina ◊ cussa màchina cheret binzina meda ◊ mi seu firmau in unu distribbudori de benzina Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu essence Ingresu petrol Ispagnolu gasolina Italianu benzina Tedescu Benzin.

benzinàju , nm Definitzione chie bendhet benzina.

bénzu , nm: abbenzu*, enzu Sinònimos e contràrios defeta, inzenzu, mendhea, menisprésiu Frases agataiat benzos e difetos fintzas in sas cosas fatas prus menzus.

beolàre , vrb: beulai Definitzione istare a bélidos, a iscràmios, comente faent su paru brebeghinu e cràbinu Sinònimos e contràrios belai, melare, meulare, miaurai Frases sa crabita est bénnida beolendhe beolendhe ◊ crabas e crabitos sunt beulendhe ◊ pares un'arbeghe beulandhe ◊ in sa terra anca si amparat su muvroni no béulit prus s'angioni! Tradutziones Frantzesu bêler Ingresu to baa, to bleat Ispagnolu balar Italianu belare Tedescu blöcken, meckern.

bèolo, bèolu , nm: béulu Definitzione boghe de animales, mescamente de brebès Sinònimos e contràrios bebbéchinu, bébidu, ilbéulu, mammàrgiu, mélida, méliu Frases si la miràt che cane a oju tortu, a béulos, a túncios (P.Casu)◊ in custas badhes s'intendhet béulos e apédhidos ◊ ndi arribbant is boxis cun sa pitiolada e is béulus Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

beótzia , nf Definitzione vítziu de bufare, su istare bufandho cosas cun àrculu Sinònimos e contràrios abbumbu, bufognu Frases festat sos annos cun sos cumpanzos de beótzia in su tzilleri.

bèra , nf: avere*, vera 1 Definitzione su pane de chera totu buidedhos paríviles ue s'abe ponet su mele Sinònimos e contràrios arrega, bresca, melarègia, tipa 1.

beràda , nf Definitzione genia de istrégiu: cascita, iscàtula Frases su bastimentu fit bàrriu de peta posta in beradas de istagnu.

beradítos , nm pl: biraditos, viraditzu Definitzione s'istentina fine / biraditos altarados = itl. ileite Sinònimos e contràrios beladitos, busellos, garaitzos*, iltentina, mannaditzus, stintinigu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu intestin grêle Ingresu small intestine Ispagnolu intestino Italianu intestino tènue Tedescu Dünndarm.

beràle , agt: verale Sinònimos e contràrios veldaderu Frases élighes, chercos, piantas berales chi mai a intro coladu bi at bentu de cantu sunt russas (P.Filia).

beranàre , vrb Definitzione passare beranu, fàere su tempus de beranu Frases sos terrinos postos in altu sunt addatos pro su pastore a beranare e istiare.

beranía , nf Definitzione una de is bàtoro istagiones Sinònimos e contràrios banau Frases sena cumprire degheoto beranias benit cramadu a premmanentare ◊ carínnios eciseris m'isbéliant in berania… Ètimu srd.

beraníciu , agt: beranitu Definitzione de beranu, chi naschit in beranu Sinònimos e contràrios beranile Frases su sole beranitu li poniat in chizos su suore pistidhosu (A.M.Pinna) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu printanier, du printemps Ingresu springlike Ispagnolu primaveral Italianu primaverile Tedescu Frühlings.

beranilàre , vrb Definitzione fàere su beranile, s'aríngiu de beranu Frases fizu meu fit beranilendhe sa terra rotia, preparendhe sas tulas pro s'atunzu Ètimu srd.

beraníle, beraníli , agt, nm: veranile Definitzione chi est de beranu; aríngiu chi si faet in beranu; ladamíngiu de animales comente dhu faent in beranu a erba modhe; conca de moru, genia de pigione / fàghere beranile = arai sa terra in beranu po dh'aprontare Sinònimos e contràrios beraníciu / balvatu / conchinighedhu, filomena / cdh. branili Frases sas arveghes dassant sa mandra pro su paschinzu beranile…◊ custu est bentu beranile ◊ cherimus un'àrbore de luche beranile! (P.Mura) 2. in sos beraniles sos pitzinnos currillabant in mesu de iscrarésias e mudrecos ◊ in montes, in sos beraniles birdes, bi at bestiàmine 3. sa crapa mi at fatu zirare in totu s'aggorru imbratàndhemi a beranile ◊ si est iscutzinandhe sas camberas imbratadas de nibe e de beranile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu printanier, du printemps Ingresu springlike Ispagnolu primaveral Italianu primaverile Tedescu Frühlings..., Nachtigall.

beranítu beraníciu

berànu banàu