binzía benzía
binzighèdha , nf Definitzione min. de binza, bíngia pitica; nau a disprétziu, bíngia andhada male, chi rendhet pagu Sinònimos e contràrios binzaredha, binzedha.
binzína benzína
binzínu , agt Definitzione de binza / a b. = che in binza, comente si faghet a sas binzas (es. aradura).
biòbba , nm Sinònimos e contràrios ballalloe, balosso, bobbodha, gingiorre, scimpri, tolondro | ctr. abbistu, àbbile 1.
biócu , nm, agt Definitzione genia de essidura po pistadura o àteru in sa carre Sinònimos e contràrios abbugnadura, abburrutonada, buglione, bumburusone, burrugnone, ciumbone, giumbu, tzulumbone / buizola, lanturra, tzoedhu 2. a babbu tou li benzat unu male e mamma tua diventet bioca! Ètimu itl. bioccolo.
biódhu , agt Sinònimos e contràrios biotu.
biografía , nf Definitzione
sa vida de unu iscrita o contada
Tradutziones
Frantzesu
biographie
Ingresu
biography
Ispagnolu
biografía
Italianu
biografìa
Tedescu
Biographie.
bioladúra , nf Definitzione su biolare, impastadura e suetura de sa farra cun ógiu, butiru o àteru deasi Ètimu srd.
biolàre , vrb: fiolare*, violare Definitzione trebballare sa farra impastada ammesturandhodhoe ógiu o butiru.
biolèra , nf Definitzione
cosa chentza giudu de chie istat chentza contu e chentza cabu
Sinònimos e contràrios
fiolera*,
frascheria,
mancàssia
Frases
a unu de sos frades l'aviant allimbau pro furas e bioleras ◊ Deus meus, Bos prumito chi apo a fàchere calesisiat sacrifítziu pro bínchere custas bioleras (S.Spiggia)
Tradutziones
Frantzesu
frivolité,
liberté,
licence,
dérèglement
Ingresu
frivolity,
license
Ispagnolu
frivolidad
Italianu
frivolézza,
licènza,
sfrenatézza
Tedescu
Leichtfertigkeit,
Zügellosigkeit.
biólu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est fatu a sa bona, chentza cabu, pagu abbistu; a logos dhu narant a su crabolu Sinònimos e contràrios billella, bovatzu, innóchidu, listrone, macu, tontarrone / cabrolu.
bionàrzu , nm Definitzione su priore chi faet sa festa a unu santu; in calecuna bidha, su chi cicit su cuadhu de punta in is crufessones.
bióndu , agt: biongu Definitzione nau de unu, chi si cumportat cun pagu giudítziu Sinònimos e contràrios bambioco, bambu, bijoncu, biscioncu, braballu.
biòne , nm Definitzione in calecuna bidha dhu narant a su cuadhu de su santu, su cuadhu punteri in sa crufessone Sinònimos e contràrios ghione* Frases de su Santu puru su bione prus de una vorta lu boghesi (M.Cugusi Lavra).
bióngu bióndu
biòra , avb Definitzione bia de ora, faci a… Sinònimos e contràrios ora Frases a biora de sas nove dae su riu de Cadharis bi atrempat a su chelu una turre de fumu ◊ at a èssere a bia…, at a èssere custu sero a biora de sas sete (A.Deplano) Ètimu srd.
biórru , agt Definitzione nau de unu, chi si cumportat cun pagu giudítziu Sinònimos e contràrios bambioco, bambu, barbuliscu, bijoncu, biscioncu, braballu | ctr. abbistu, cabosu Terminologia iscientìfica ntl.
biótu beútu