A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

birbànte , agt, nm: birbanti, birbantu, bribanti, bribbanti Definitzione (f.-a), petzu de furca, chi o chie faet birbantadas, cosas de furbos e no sèmpere bonas o po su bonu Sinònimos e contràrios canàgliu, fulbu / cdh. bilbanti Frases est istétia una fortuna manna mera po mei a connosci una língua birbanta chi ti permitit sa pichiara vera (T.Mundula Crespellani)◊ birbante imboligosu, tramposu! ◊ tontu o bribanti, no dhu cumprendu custu piciocu! ◊ cussa si creit prus bribbanta de sa morti! 2. cussu est unu bribanti segau de cresci, no ndi potzu fai ni ferru e ni aciou! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fripon, fourbe Ingresu scoundrel Ispagnolu canalla, pillo Italianu birbante Tedescu schurkisch, Schurke.

birbanténtzia , nf Definitzione sa calidade de su birbante Sinònimos e contràrios birbantésimu, malíscia Ètimu srd.

birbantería , nf Definitzione fata, atzione de birbante Tradutziones Frantzesu coquinerie, friponnerie Ingresu dodge Ispagnolu guarrada Italianu bricconata Tedescu Gaunerei.

birbantésimu , nm, nf: bribbantésima, bribbantésimu Definitzione su èssere birbantes, su giúghere trassas Sinònimos e contràrios birbanténtzia, malíscia Frases su bribbantésimu de su merxani nc'est arrennésciu a binci sa mabesa de su serpenti Ètimu srd.

birbànti birbànte

birbantíle , agt Definitzione de birbante Frases cuss'animale traitore, cun sa trassa sua birbantile t'iscannat anzone e berveghe! Ètimu srd.

birbàntu birbànte

birbillàre, birbilliàre , vrb: bribigliare, bribillare Definitzione pònnere in birbílliu Sinònimos e contràrios imbirbilliare, inciulai, seguzare, tzuntzullare / abbupare, aggupare 1 Frases candho sos ilgribbis si ndhe sunt andhados, tzertos si sunt torrados a bribigliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exciter, faire emballer, s'enticher Ingresu to excite, to become excited, to take a fancy Ispagnolu excitar, desbocarse Italianu eccitare, imbizzarrire, incapricciarsi Tedescu erregen, verrückt machen, vernarren.

birbilliàu , pps, agt: bribilliadu Definitzione de birbilliare Sinònimos e contràrios inganidu, insuau Tradutziones Frantzesu excité Ingresu excited Ispagnolu excitado Italianu eccitato Tedescu erregt.

birbilliósu , agt Definitzione chi giughet birbílliu Ètimu srd.

birbillítzu , nm: bribbillitzi Sinònimos e contràrios bidhídhiri Frases dhu cumprendis si o no ca bastat unu birbillitzu po fai sartai totu?!

birbílliu , nm: Definitzione genia de gana forte de calecuna cosa, móvia, ateneu / bocàrendhe sos birbíllios de conca a ccn. = fai passai is disígius macus, is ideas locas Sinònimos e contràrios birbúdhiu, dellíriu, intziurrinzu, ispédhiu, trubbuscadura Frases su bratzu lépiu de tzia Annedha li secabat su birbílliu ◊ su sole, su binu, sa preséntzia de Mallena lu fint ponindhe in birbílliu (S.Spiggia)◊ pro bona sorte a fizu meu no li benint a conca de cussos bribíllios ◊ mi est bénniu su birbílliu de iscríere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu excitation Ingresu excitement Ispagnolu excitación Italianu eccitazióne Tedescu Erregung.

birbúdhiu , nm Definitzione disígiu forte, budhidore de gana Sinònimos e contràrios birbílliu, dellíriu, intziurrinzu, trubbuscadura Frases birbúdhios e tochedhos de coro currillant in sa mente alluscada calabrinas de focu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu excitation Ingresu excitement Ispagnolu hervor Italianu bollóre, eccitazióne Tedescu Erregung.

birdajólu , nm: birdaloru, birdarolu, vardarolu* Definitzione canàriu areste, genia de pigione birde, in colore de olia (su mascu): in Sardigna faet abbitu totu s'annu Sinònimos e contràrios cadraboru, fandarolu, papalinu Frases in custas badhes no cantes, birdarolu! ◊ bi at abeanas, turdos e birdajolos Terminologia iscientìfica pzn, chloris chloris madaraszi.

birdàju bidràju

birdalóru birdajólu

birdànciu, birdàngiu, birdànzu bidrànciu

birdarólu birdajólu

birdarràmene , nm: virdarrame Definitzione genia de erba totu arraighinas tostadas Sinònimos e contràrios araminzu, arramanarxu, cannajoni 1, eràmine, ereminzu, pastudrèmini, trèmini Terminologia iscientìfica rba.

birdarràmine, birdarràmini , nm: birderàmene, birderàmine Definitzione su pígiu birde, s'óssidu chi ponet a s'arràmene (nau fintzes de meighina cumposta cun arràmene) e a s'otone Sinònimos e contràrios cdh. veldiramu 2. in bíngia po mexinai ghetu tzúrfuru e birdarràmini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vert-de-gris Ingresu verdigris Ispagnolu cardenillo Italianu verderame Tedescu Kupfergrün, Grünspan.