A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

biótu 1 , agt Definitzione chi no portat nudha aintru Sinònimos e contràrios biodhu, bóidu.

biperandóriu biberadóriu

biràda , nf Definitzione su tretu, in is campos, in is bíngias, inue acabbat sa tenta trebballada, fintzes sa tula chi si arat e sèmenat; in logos de montes prus che àteru, partes de un'ortu o de una bíngia cun muru a manu de fundhu a manera de fàere arresurtare su terrenu prus pagu in calada; órdine o filera de matas, de bide, o àteru deasi Sinònimos e contràrios airada, biradolzu, cabitzabi, ghirada, girada, iscra, tenta Frases a tzapu bortulaimus sas biradas cun sa carena pista (G.Ruju)◊ sa binza nostra est in duas biradas: in mesu bi amus fatu sa traessa e su faladorzu 2. dèu, lompendu a sa fini de sa birada, imbídiu cudhus chi cantant ancora is mutetus po s'innamorada! (F.Onnis) Ètimu srd.

biradítos beradítos

biradólzu, biradórzu , nm Definitzione est su tretu inue si fúrriat su giuo o su tratore, arandho, inue acabbat su terrenu: si narat fintzes solu po su tretu inue acabbat una tula, su tretu de terra chi si portat trebballandho; a logos est unu congiali po piscare e prènnere su mustu imbinandho / fagher b. = fàghere fúrriu, torrare a istare a unu logu, a unu tretu Sinònimos e contràrios cabitale, airada, furriadorzu, ghirada, girada Frases sos boes arendhe ant fatu su biradorzu a bolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tournière Ingresu unploughed side of a field Ispagnolu torna Italianu pròda, capezzagna Tedescu Ufer, Rand, Vorgewende.

biradúra , nf Definitzione su birare Sinònimos e contràrios ghissatura, úfulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débordement Ingresu overflowing Ispagnolu rebosamiento Italianu tracimazióne Tedescu Überflüßig.

biraíra , avb Definitzione chi est birendhe, nau de istrégiu tropu prenu o de sa cosa chi ch'est orruendho a fora ca est tropu; nau de cumportamentu de unu, chi est animosu meda Sinònimos e contràrios abessu, abbiru, chisciaghíscia, ghiraghira*, iragunoru, larilari, tirulatírula Frases sa broca si che fit prenada, fata a rasu e ghiraghira ◊ cuss'isterzu est biraira: bogachendhe ca ifundhes su logu ◊ a cantu paret assumancu a mie, ses biraira de cuntentesa Tradutziones Frantzesu débordant, exubérant Ingresu overflowing, exuberant Ispagnolu rebosante, exuberant Italianu strabocchévole, esuberante Tedescu überfließend, überreichlich.

birànda bidàndha

biraòrba , nm Definitzione giru o línia a egaseogas, a segas, a tretos chi andhant a una parte e a tretos chi andhant a un'àtera / andhare a b. = fàchere biabbólicas Sinònimos e contràrios biabbólica, bicuessa, biraorta, cabagosta, egaseogas, giraolta, tortóigu Frases s'andhamenta che pigat in cussas costas totu a biraorba ◊ Iscalaejoga est un'istrada a biraorba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu zigzag Ingresu zigzag Ispagnolu zigzag Italianu zigzag Tedescu Zickzack.

biraòrta , nf Sinònimos e contràrios biabbólica, biraorba, cabagosta, giraolta Frases sos versos mios mi essint totu a biraorta.

biràre , vrb: biriare Definitzione su che orrúere de s'abba, binu e cosas deasi a fora de un'istrégiu tropu prenu (e deosi fintzes prènnere meda); coment'e girare, furriare / b. de manu sa binza = torrare de manu, marrai sa de duas bortas a cartzai is fundus Sinònimos e contràrios besciare, ghirare* 1, ghessare, ischiscionare, rebbucare 1 Frases sos rios sunt totu buluzados, s'isciuma ndh'est birada ◊ si sa cantidade est tropu che birat fora de sa mesura ◊ fortunas e aficos birent che rios! ◊ sos lacos sunt birendhe de mustu ◊ cale lutia ndh'at fatu birare su càlighe? ◊ sa pitzinna at biriadu de cossolu sa vida mia 2. li pariat chi su coro de abberu ndhe li fit pro birare dae petorras 3. ant bidu duos carabbineris a cadhu birendhe dae su pontinu benindhe a cara a bidha Tradutziones Frantzesu déborder Ingresu to overflow Ispagnolu rebosar Italianu tracimare, trabboccare Tedescu überlaufen, überfließen.

biràsta , nf Definitzione pedrighedha lada Frases cudhus si funt pigaus a birastas isceti po s’èssiri castiaus!

biratócu , nm Definitzione atocu a meda, briga manna.

biratzólu , nm Definitzione birada minore, biradedha, in logos de ortu o de bíngia in logu de costera Ètimu srd.

bírba , nf Definitzione cosa chi si faet o si narat a brulla Sinònimos e contràrios befa, bufonu, ciacota, cionfra, mofa Ètimu itl. birba Tradutziones Frantzesu badinage, plaisanterie Ingresu jest Ispagnolu broma Italianu cèlia Tedescu Spaß, Scherz.

birbantàda , nf Definitzione fatura de birbantes Sinònimos e contràrios cdh. bilbantata Tradutziones Frantzesu friponnerie, gaminerie Ingresu dirty-trick Ispagnolu bellaquería, guarrada Italianu birbonata Tedescu Gaunerei.

birbantadòre, birbantadòri , nm Definitzione chie faet su birbante Sinònimos e contràrios afrascadore, birbantatzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, ingregheri, mànghinu, trampisteri, trasseri Ètimu srd.

birbantàglia , nf Definitzione gente mala, malefatora.

birbantài, birbantàre , vrb Definitzione fàere su birbante / birbantare su dinari in sos tzilleris = fàere s'isperditzieri, ispendheresiche su dinari in bufonzu Ètimu srd.

birbantàtzu , nm Definitzione chie faet su birbante Sinònimos e contràrios birbantadore Ètimu srd.