A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bistrascéri , agt, nm Sinònimos e contràrios istruidore Frases sos bistrasceris sunt arruinendhe sa poesia.

bistrasciàda , nf Definitzione su bistrasciare, su dannu fatu bistrasciandho Ètimu srd.

bistrasciàre , vrb Definitzione fàere o pònnere guastu Sinònimos e contràrios ammaticorgiare, bisastrare, malatratai Frases dae inoghe noche istreamus ca nos bistrasciamus! (S.Saba) Tradutziones Frantzesu torturer Ingresu to torture Ispagnolu torturar Italianu seviziare Tedescu quälen, mißhandeln.

bistràsciu, bistràssu , nm Definitzione malu tratamentu chi si faet a unu, a una cosa; àinu béciu e làngiu, o fintzes un'àinu bastat chi siat Sinònimos e contràrios abbasatu, ammaticorjada, biseltru, degógliu, malatratamentu / bistrancu Frases ite bistràsciu fatu, ite masellu!…◊ essi dai sa bia, chi fato bistràsciu: totugantas las ponzo a conca apare! 2. podeus narri ca a isciacuai sa conca a su bistrassu si nci perdit àcua e saboni! Tradutziones Frantzesu sévices Ingresu torture Ispagnolu torturas Italianu sevìzie, maltrattaménto Tedescu Quälerei, Mißhandlung.

bistràtu , agt Definitzione chi est béciu, male fraunidu, consumau a fortza de dh'impreare Sinònimos e contràrios carasu, frazadu, lizinidu, malacónciu Frases poledhu, burricu bistratu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu usé Ingresu worn (out) Ispagnolu desgastado Italianu lógoro Tedescu verbraucht, abgenutzt.

bistrèta , nf Definitzione genia de préstidu in laore, po semenare, de torrare chentza interessos.

bistrússu , nm: abbistrussu* Definitzione genia de pigione mannu Sambenados e Provèrbios smb: Bistrusso, Bistrussu.

bístu , pps, agt: vistu Definitzione de bíere Sinònimos e contràrios bídiu, bisu 1 2. mellus bèni mortu chi no mali bistu.

bístu 1 bídu 1

bistuàri, bistuàriu bestiàriu

bistúncu, bistúnculu bistònca

bísu , nm: visu Definitzione cosa chi a unu dhi paret de bíere candho est dormiu; cosas bellas, contos chi unu si faet in su pentzamentu a ischidau Sinònimos e contràrios bijione, sónniu, visada Maneras de nàrrere csn: fai bisu = bíderesi sonnos; bisus de procu in muntoni de fà = disizos tropu mannos, tropu bellos, de cosa chi no est tantu fàtzile a tènnere Frases is bisus bortas medas sunt avisus ◊ ita bisu bellu chi apu fatu notesta! ◊ e ita su chi mi est sucédiu custas diis… sonnu trumbullau e bisus trabedhosus! 2. o bisos de sa mia gioventura, rutos a terra che fozas sicadas! ◊ ohi natzioni acabbada… allamat su logu ma no acabbat su bisu ◊ toca, toca… mi parit ca ses fendi bisus de procu in muntoni de fà! Ètimu ltn. visum Tradutziones Frantzesu rêve Ingresu dream Ispagnolu sueño Italianu sógno Tedescu Traum.

bísu 1 , pps Definitzione de bíere Sinònimos e contràrios bídiu, bistu Frases de puzones gasi medas no ndhe aiat bisu mai ◊ amus bisu sa crésia noa ◊ dh'at bisa intrandhe a cadhu e si est ispantau.

bisuàle , nf Definitzione sa vista de su chi si portat ananti, de su chi si podet bíere Tradutziones Frantzesu vue Ingresu visual Ispagnolu vista Italianu visuale Tedescu Aussicht.

bisubàu , nm Definitzione genia de prisuche areste Terminologia iscientìfica rba.

bisúdhu , nm Definitzione genia de idea, cosa chi si pentzat chi podet èssere Sinònimos e contràrios ancu, bendha, duda Frases sas mias fint solu dudas, bisudhos, meledonzos chena aficu: eo no apo ischidu mai nudha aforas dae s’esperiéntzia mia (N.Falconi).

bisulàe , vrb Definitzione nau de cosa chi de cantu andhat lestra faet moida, sonu (es. pedra iscuta a frundha) Sinònimos e contràrios muinai, muizare.

bísulu , nm Sinònimos e contràrios frúschiu, muinaja, muizu, zúmiu Ètimu srd.

bísunas bísonas

bisúnchinu , agt Definitzione chi no biet bene Sinònimos e contràrios liuscu.