A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bisitài, bisitàre , vrb: abbisitai* Definitzione andhare a bíere o agatare a ccn. Sinònimos e contràrios imbisitare.

bismútu , nm Definitzione genia de metallu, elementu chímicu de símbulu Bi, numéru atómicu 83 e pesu 209,00 Tradutziones Frantzesu bismuth Ingresu bismuth Ispagnolu bismuto Italianu bismuto Tedescu Wismut, Bismutum.

bisogài , vrb Definitzione coment'e intzurpare, ma prus che àteru po isfortzu abbaidandho Sinònimos e contràrios incegai, isogritedhare, isoxitare, sbisogai Frases alluimí sa luxi ca seu bisoghendimí! ◊ seu bisoghendumí cun custa cosa iscrita pitichedhedha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aveugler Ingresu to blind Ispagnolu quedarse ciego Italianu accecare Tedescu erblinden, blenden.

bisógnu , nm: abbisognu, bisóngiu, bisonzu, bisunzu Definitzione su serbire de calecuna cosa, mescamente candho sa cosa mancat; poberesa manna; faina de fàere Sinònimos e contràrios aprentu, mancànscia, netzessitu, poberesa, sia / cumandhu, fàdicu | ctr. bundhàntzia Maneras de nàrrere csn: bènnere b. = essire unu bisonzu, àere bisonzu de carchi cosa; fàghere b. a unu, a carchi cosa = serbire, bisonzare, cherrerebbei; fàghere b. = fàghere cumandhu; fàghere de b., de bisonzos = andai de su corpus; fàghere unu cumandhu e chentu bisonzos = fai tanti cosas in su própriu tempus; catzàresi unu bisonzu = arrennèscere a tènnere su chi serbit po no àere prus unu bisóngiu Frases si fit a dare contu a su bisonzu no si tiat fàchere mai nudha ◊ apo furadu ma no so ladru: a su bisonzu l'apo fatu! ◊ su tempus mi faghet bisonzu maicantu! ◊ a s'ora de su bisonzu, sa pessone no si picat su friscu nandhe fàvulas! (F.Satta)◊ fàghendhe a mancu de mi che leare: fato tropu bisonzu a fizos mios ca sunt minores! ◊ za si lu catzat su bisonzu, mandrone coment'est!… 2. solu comente est, si li benit bisonzu no tenet a neune ◊ istades andhendhe e ispendhindhe chentza bisonzu 3. nàrali a bènnere a crésia ca li at unu bisonzu su preíderu! ◊ issa in d-una essida faghet unu cumandhu e chentu bisonzos ◊ est andhadu a Tàtari ca bi aiat bisonzu ◊ - E ite bonu bisonzu, inoghe? - Goi e goi so chirchendhe! 4. su tempus faghet bisonzu a nois puru! 5. li fit bénnida sa boza de fàghere de bisonzu ◊ custa màchina si frimmaiat e si abbasciaiat coment’e fatendhe de bisonzu Sambenados e Provèrbios prb: chie est ómine a su bisonzu si paret Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu besoin, nécessité, gêne Ingresu need, poverty Ispagnolu necesitad Italianu bisógno, necessità, occorrènza, misèria Tedescu Bedürfnis, Notwendigkeit, Elend, Not, Armut.

bisógru, bisógu, bisóju , agt, nm Definitzione chi est a una lúmina, a un'ogu; tzurpu e istramu Sinònimos e contràrios bajocu, cadrogu, mancioglu / làmpinu Frases no dhu bit chi est giai pesau, o bisogu est, fatu a dotori?! Ètimu spn. bisojo Tradutziones Frantzesu borgne Ingresu monocle Ispagnolu tuerto Italianu monòcolo Tedescu einäugig, Einäugige.

bísonas , nf pl: bísunas, písonas Definitzione genia de launedhas a duas cannitas, chentza su tumbu Sinònimos e contràrios bisones, bísosas, launedhas Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. bisonus Tradutziones Frantzesu cornemuse a deus tuyaux sonores Ingresu double reed-pipe Ispagnolu gaita de dos tubos Italianu zampógna rùstica a due canne Tedescu eine Panflötesorte mit zwei Pfeifen.

bisónchinu , agt Definitzione nau de ccn., chi no portat capia nudha, chi est chentza imprastu, pagu abbistu Sinònimos e contràrios bisoncu, bistónchinu, castigadu, stramu, tzinnai | ctr. abbistu, cabosu Frases ma est una bisónchina, mih, cussa pisedha, a no èssere bona a fàghere nudha! ◊ bisónchinu, a la cheres fàghere comente si tocat, sa cosa?! Tradutziones Frantzesu imbécile, abruti, nigaud Ingresu silly Ispagnolu bobalicón Italianu scimunito Tedescu dumm.

bisóncu , agt Sinònimos e contràrios bisónchinu.

bisònes , nf pl: visones Sinònimos e contràrios bísonas*, bísosas, launedhas Terminologia iscientìfica sjl.

bisongiài , vrb: abbisongiai, bisonzare, bissonzare, bisungiai Definitzione tènnere bisóngiu, serbire calecuna cosa chi mancat; èssere necessàriu, doverosu a fàere una cosa Sinònimos e contràrios bòlliri, chèrrere, selvire, tocae Frases inoghe che bisonzat zente ◊ su pisedhu est andhendhe cun su babbu ca li bisonzat ◊ nos bisonzat una cosa chi no podimus agatare ◊ li bisonzat bestimenta noa ◊ a ti bisonzo? a frimmo? 2. bisòngiat a giai atentzioni ◊ bisòngiat a pregai chi acabbit custu delúviu ◊ bisonzat chi bi andhemus luego Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu avoir besoin, falloir Ingresu to be necessary Ispagnolu ser necesario Italianu bisognare, necessitare, occórrere Tedescu brauchen.

bisongiósu , agt: abbisongiosu, bisonzosu Definitzione chi tenet bisóngiu, chi est in su bisóngiu Sinònimos e contràrios bisonzile, irzorrobbadu, pòberu / cdh. bisugnosu | ctr. ricu Frases si ndhe podiant brigonzare a murruzare a nois bisonzosos unu pedassedhu de terra pro narbone! ◊ est bisonzosu de onzi cosa ◊ ant tocadu sa gianna a mesanote e cretendhe chi fit zente bisonzosa at abbertu ◊ est abbarrada sa moda antiga de sa ponidura, chi giaiant unu pagu totus po torrare sa vida a unu bisongiosu ◊ sa fígia dhi pariat ca fut bisongiosa e ca no teniat totu su chi dhi serbiat Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu besogneux, nécessiteux, indigent Ingresu needy Ispagnolu necesitado Italianu bisognóso, indigènte Tedescu bedürftig.

bisóngiu bisógnu

bisònte , nm Definitzione genia de animale mannu agiummai solu de s'América: assimbígiat a unu boe, ma est prus grussatzu e coment'e a gobba in punta de palas Terminologia iscientìfica anar, bison bonasus, b. bison Tradutziones Frantzesu bison Ingresu bison Ispagnolu bisonte Italianu bisónte Tedescu Wisent, Wildrind, Bison.

bisonzàre bisongiài

bisonzíle , agt Definitzione chi est in s'abbisóngiu, chi no bivet tanti bene Sinònimos e contràrios abbisongiosu, abbisonzidu, netzessitosu, pòberu | ctr. arricu Frases ca sunt bisonziles no ndhe podent a mandhare sos fizos a istudiare ◊ biados cudhos chi sa cosa intregant a tantos bisonziles! ◊ ocannu so bisonzile ca mi est andhada male s'incunza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu besogneux Ingresu necessary Ispagnolu necesitado Italianu bisognévole Tedescu bedürftig.

bisonzósu bisongiósu

bisónzu bisógnu

bisória , nf Definitzione (donna) bisódia, persona fata a pentzamentu cumprendhendho male su latinu (dona nobis hodie) Frases su dha biri parit donna bisória chi si fait milli gruxis e setanta arrosàrius sa dí, ma est una dimónia ispaciara! Terminologia iscientìfica fnt.

bisorrúta , nf Sinònimos e contràrios desacatu, roghina.

bísosas , nf pl Definitzione genia de pitariolu a surbadura Sinònimos e contràrios bísonas*, bisones, launedhas.