bisitài, bisitàre , vrb: abbisitai* Definitzione andhare a bíere o agatare a ccn. Sinònimos e contràrios imbisitare.
bismútu , nm Definitzione
genia de metallu, elementu chímicu de símbulu Bi, numéru atómicu 83 e pesu 209,00
Tradutziones
Frantzesu
bismuth
Ingresu
bismuth
Ispagnolu
bismuto
Italianu
bismuto
Tedescu
Wismut,
Bismutum.
bisogài , vrb Definitzione
coment'e intzurpare, ma prus che àteru po isfortzu abbaidandho
Sinònimos e contràrios
incegai,
isogritedhare,
isoxitare,
sbisogai
Frases
alluimí sa luxi ca seu bisoghendimí! ◊ seu bisoghendumí cun custa cosa iscrita pitichedhedha
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aveugler
Ingresu
to blind
Ispagnolu
quedarse ciego
Italianu
accecare
Tedescu
erblinden,
blenden.
bisógnu , nm: abbisognu,
bisóngiu,
bisonzu,
bisunzu Definitzione
su serbire de calecuna cosa, mescamente candho sa cosa mancat; poberesa manna; faina de fàere
Sinònimos e contràrios
aprentu,
mancànscia,
netzessitu,
poberesa,
sia
/
cumandhu,
fàdicu
| ctr.
bundhàntzia
Maneras de nàrrere
csn:
bènnere b. = essire unu bisonzu, àere bisonzu de carchi cosa; fàghere b. a unu, a carchi cosa = serbire, bisonzare, cherrerebbei; fàghere b. = fàghere cumandhu; fàghere de b., de bisonzos = andai de su corpus; fàghere unu cumandhu e chentu bisonzos = fai tanti cosas in su própriu tempus; catzàresi unu bisonzu = arrennèscere a tènnere su chi serbit po no àere prus unu bisóngiu
Frases
si fit a dare contu a su bisonzu no si tiat fàchere mai nudha ◊ apo furadu ma no so ladru: a su bisonzu l'apo fatu! ◊ su tempus mi faghet bisonzu maicantu! ◊ a s'ora de su bisonzu, sa pessone no si picat su friscu nandhe fàvulas! (F.Satta)◊ fàghendhe a mancu de mi che leare: fato tropu bisonzu a fizos mios ca sunt minores! ◊ za si lu catzat su bisonzu, mandrone coment'est!…
2.
solu comente est, si li benit bisonzu no tenet a neune ◊ istades andhendhe e ispendhindhe chentza bisonzu
3.
nàrali a bènnere a crésia ca li at unu bisonzu su preíderu! ◊ issa in d-una essida faghet unu cumandhu e chentu bisonzos ◊ est andhadu a Tàtari ca bi aiat bisonzu ◊ - E ite bonu bisonzu, inoghe? - Goi e goi so chirchendhe!
4.
su tempus faghet bisonzu a nois puru!
5.
li fit bénnida sa boza de fàghere de bisonzu ◊ custa màchina si frimmaiat e si abbasciaiat coment’e fatendhe de bisonzu
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie est ómine a su bisonzu si paret
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
besoin,
nécessité,
gêne
Ingresu
need,
poverty
Ispagnolu
necesitad
Italianu
bisógno,
necessità,
occorrènza,
misèria
Tedescu
Bedürfnis,
Notwendigkeit,
Elend,
Not,
Armut.
bisógru, bisógu, bisóju , agt, nm Definitzione
chi est a una lúmina, a un'ogu; tzurpu e istramu
Sinònimos e contràrios
bajocu,
cadrogu,
mancioglu
/
làmpinu
Frases
no dhu bit chi est giai pesau, o bisogu est, fatu a dotori?!
Ètimu
spn.
bisojo
Tradutziones
Frantzesu
borgne
Ingresu
monocle
Ispagnolu
tuerto
Italianu
monòcolo
Tedescu
einäugig,
Einäugige.
bísonas , nf pl: bísunas,
písonas Definitzione
genia de launedhas a duas cannitas, chentza su tumbu
Sinònimos e contràrios
bisones,
bísosas,
launedhas
Terminologia iscientìfica
sjl
Ètimu
ltn.
bisonus
Tradutziones
Frantzesu
cornemuse a deus tuyaux sonores
Ingresu
double reed-pipe
Ispagnolu
gaita de dos tubos
Italianu
zampógna rùstica a due canne
Tedescu
eine Panflötesorte mit zwei Pfeifen.
bisónchinu , agt Definitzione
nau de ccn., chi no portat capia nudha, chi est chentza imprastu, pagu abbistu
Sinònimos e contràrios
bisoncu,
bistónchinu,
castigadu,
stramu,
tzinnai
| ctr.
abbistu,
cabosu
Frases
ma est una bisónchina, mih, cussa pisedha, a no èssere bona a fàghere nudha! ◊ bisónchinu, a la cheres fàghere comente si tocat, sa cosa?!
Tradutziones
Frantzesu
imbécile,
abruti,
nigaud
Ingresu
silly
Ispagnolu
bobalicón
Italianu
scimunito
Tedescu
dumm.
bisóncu , agt Sinònimos e contràrios bisónchinu.
bisònes , nf pl: visones Sinònimos e contràrios bísonas*, bísosas, launedhas Terminologia iscientìfica sjl.
bisongiài , vrb: abbisongiai,
bisonzare,
bissonzare,
bisungiai Definitzione
tènnere bisóngiu, serbire calecuna cosa chi mancat; èssere necessàriu, doverosu a fàere una cosa
Sinònimos e contràrios
bòlliri,
chèrrere,
selvire,
tocae
Frases
inoghe che bisonzat zente ◊ su pisedhu est andhendhe cun su babbu ca li bisonzat ◊ nos bisonzat una cosa chi no podimus agatare ◊ li bisonzat bestimenta noa ◊ a ti bisonzo? a frimmo?
2.
bisòngiat a giai atentzioni ◊ bisòngiat a pregai chi acabbit custu delúviu ◊ bisonzat chi bi andhemus luego
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
avoir besoin,
falloir
Ingresu
to be necessary
Ispagnolu
ser necesario
Italianu
bisognare,
necessitare,
occórrere
Tedescu
brauchen.
bisongiósu , agt: abbisongiosu,
bisonzosu Definitzione
chi tenet bisóngiu, chi est in su bisóngiu
Sinònimos e contràrios
bisonzile,
irzorrobbadu,
pòberu
/
cdh. bisugnosu
| ctr.
ricu
Frases
si ndhe podiant brigonzare a murruzare a nois bisonzosos unu pedassedhu de terra pro narbone! ◊ est bisonzosu de onzi cosa ◊ ant tocadu sa gianna a mesanote e cretendhe chi fit zente bisonzosa at abbertu ◊ est abbarrada sa moda antiga de sa ponidura, chi giaiant unu pagu totus po torrare sa vida a unu bisongiosu ◊ sa fígia dhi pariat ca fut bisongiosa e ca no teniat totu su chi dhi serbiat
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
besogneux,
nécessiteux,
indigent
Ingresu
needy
Ispagnolu
necesitado
Italianu
bisognóso,
indigènte
Tedescu
bedürftig.
bisóngiu bisógnu
bisònte , nm Definitzione
genia de animale mannu agiummai solu de s'América: assimbígiat a unu boe, ma est prus grussatzu e coment'e a gobba in punta de palas
Terminologia iscientìfica
anar, bison bonasus, b. bison
Tradutziones
Frantzesu
bison
Ingresu
bison
Ispagnolu
bisonte
Italianu
bisónte
Tedescu
Wisent,
Wildrind,
Bison.
bisonzàre bisongiài
bisonzíle , agt Definitzione
chi est in s'abbisóngiu, chi no bivet tanti bene
Sinònimos e contràrios
abbisongiosu,
abbisonzidu,
netzessitosu,
pòberu
| ctr.
arricu
Frases
ca sunt bisonziles no ndhe podent a mandhare sos fizos a istudiare ◊ biados cudhos chi sa cosa intregant a tantos bisonziles! ◊ ocannu so bisonzile ca mi est andhada male s'incunza
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
besogneux
Ingresu
necessary
Ispagnolu
necesitado
Italianu
bisognévole
Tedescu
bedürftig.
bisonzósu bisongiósu
bisónzu bisógnu
bisória , nf Definitzione (donna) bisódia, persona fata a pentzamentu cumprendhendho male su latinu (dona nobis hodie) Frases su dha biri parit donna bisória chi si fait milli gruxis e setanta arrosàrius sa dí, ma est una dimónia ispaciara! Terminologia iscientìfica fnt.