A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bischígliu bischíglia

bischiliàre bischigliàre

bischiliósu , agt: bischilliosu Definitzione chi faet bischíllios, chi est totu bischíllios Sinònimos e contràrios arrabbiosu, arragonosu, arrenignosu, bizarrosu, croconosu, febosu, imbischigliau, inchietosu, ragiosu, stacosu, sutzuliu, tzacosu Frases su cuadhu est bischiliosu e no si atrivint a dh'incosciai ◊ cussa piciochedha est mesu bischilliosa, mellus chi coidit a si cojai prima chi mi fetzat calincuna bregúngia! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu capricieux, quinteux Ingresu wilful Ispagnolu caprichoso Italianu bizzóso Tedescu launenhaft.

bischilliàre bischigliàre

bischilliósu bischiliósu

bischílliu , nm Sinònimos e contràrios arrennegu, tzacu Frases su cuadhu at cumentzau a pigai bischílliu e a su meri ndi dh’at isciusciau a terra! Ètimu itl.p bischiss Tradutziones Frantzesu caprice Ingresu caprice Ispagnolu capricho Italianu bizza Tedescu Grille, Laune.

bischisàre , vrb: bischizare Definitzione istare a gherra, a gherrígios a giogu Sinònimos e contràrios ischerriare 1 Frases s'aera est male inchimerada: nues chi parent montes s'intrant apare, si bischisant Ètimu srd.

bischísu , nm Definitzione carraxu, boghes, bacanu Frases no la disturbaiant ne sos bischisos de sos pitzinnos e ne sos tzíulos de sos bufularzos (E.Pes).

bischitzàre , vrb Definitzione istare a brullas e a giogu Sinònimos e contràrios abbrengulare, bebberecare, ciogare, giochitare, imbalai, ingiogaciai Ètimu itl. bischizzare Tradutziones Frantzesu s'amuser Ingresu to amuse oneself Ispagnolu divertirse, entretenerse Italianu trastullarsi Tedescu sich unterhalten.

bischitzósu , agt Definitzione nau de una terra, chi est mala a trebballare, difícile.

bischíza , nf Definitzione genia de arrennegu chi unu si leat po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbródhiu, annógiu, atrafudhu, bústica, istrugnu, labbrione, pussàgiu / afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, cardedha, corina, crocone, gormone, grema, stacu, studugu Ètimu itl.p bischiss Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu anger Ispagnolu rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.

bischizàre bischisàre

bischizósu , agt Definitzione chi si leat bischiza, chi si arrennegat meda Sinònimos e contràrios arrabbiosu, arrenignosu, bischiliosu, bizarrosu, croconosu, febosu, felorosu, imbischigliau, ragiosu, stacosu, sutzuliu | ctr. pascenscile Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bilieux, irritable, grincheux Ingresu irritable Ispagnolu bilioso Italianu bilióso, stizzóso Tedescu ärgerlich, reizbar.

bischízu , nm Definitzione su bischizare Ètimu srd.

bisciarícu , nm: pisciaricu* Sinònimos e contràrios fruferarzu, frufurinu Terminologia iscientìfica pzn.

biscióncu , agt: bixoncu Definitzione nadu de unu, chi si cumportat cun pagu zudítziu Sinònimos e contràrios bambioco, bambu, bijoncu, biorru, braballu | ctr. cabosu, giudisciosu Frases istaiat in bighinadu unu mesu biscioncu chi istaiat semper nèndheli cosa (sos macos sont in totue!) Ètimu srd.

bísciu , nm: (bi-sci-u) bíssiu Definitzione abbitúdine trota, mala, a fàere calecuna cosa chi no andhat bene / netu de bíssios = chi no tenet físsios Sinònimos e contràrios vísciu* | ctr. virtude.

biscodiài, biscodiàri , vrb Definitzione èssere in disacórdiu, a iscórriu, brigare Frases is Giudeus biscodiànt sempri cun is Samaritanus (Ev.)◊ su babbu dhis iat pratziu is bènis, a is fillus, po no biscodiari.

biscódru , nm Sinònimos e contràrios àlimu, èlamu, selebra Terminologia iscientìfica mt, Atriplex halimus Ètimu ltn. iscordon.

biscóidu , nm Sinònimos e contràrios certu, disacórdiu, iscórriu | ctr. acódriu Frases tanti gei funt a biscóidu po àteru, tra fradis: po s'interessu!