A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

biscotài, biscotàre , vrb Definitzione fàere a biscotu, còere che biscotu Sinònimos e contràrios ansare, carasare.

biscótu , nm Definitzione genia de druche fatu longu e unu pagu a bombè / fàghere su b. a su diàulu = èssere malos Sinònimos e contràrios pistocu* Frases cola ca ti leas su gafè cun carchi biscotu! Terminologia iscientìfica drc.

bíscu , nm, agt: viscu Definitzione ispétzia de colla po aciapare pigiones fata cun corgiolu de alàsiu (e de arraighina de cardu cabidhu puru); nau de unu, chi credet totu Sinònimos e contràrios friscu 2 / bucamindotu, creijolu Frases si che torresit a binza gàrrigu de giobos, tràpulas, biscu e comintzesit sa catza de sas puzones ◊ cun tegus giogo e m'ispasso, ne una puma bi lasso in su biscu chi mi paras (P.Mossa)◊ mancari uses su biscu e sas retzas, su canarinu chi amas no lu leas! (A.Masia Arru) Sambenados e Provèrbios smb: Biscu Ètimu ltn. viscum Tradutziones Frantzesu glu Ingresu birdlime Ispagnolu muérdago Italianu pània, vìschio Tedescu Vogelleim.

bíscu 1 , nm Definitzione genia de pigione mannu chi faet abbitu in oros de mare Sinònimos e contràrios caone, cau, corrocau, ucau Frases allegros che biscos, si ponent a cantare e ne pesant sos ballos Terminologia iscientìfica pzn.

biscuàdru , agt Definitzione chi est coment'e a corros, segau male, a un'imboe Sinònimos e contràrios colembru Ètimu itl. bisquadro.

biséculu, biségu , nm Definitzione aina de su sabbateri po frigare sa sola a dh'illughidare Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bisaiguë, lissoir Ingresu sleeker Ispagnolu bisagra, bruñidor Italianu biségolo, lisciatóio Tedescu Sohlenglätter, Glättwerkzeug.

biseltràre bisastràre

biséltru, biséltu , nm, agt: bisestru, bisestu Definitzione dannu, guastu, iscónciu chi si faet a cosa o gente; chi faet bisestru, dannu Sinònimos e contràrios assàssinu, bistràsciu, disastru, ifrégiu, iscréntiu, isémpiu, istrópiu, isvrembu / bisestili Frases ocannu in Tissi che faghent biseltu: iscur'a chie est suta! ◊ si ti lompo ti ponzo bisestru! ◊ a sa família li ant negadu su consolu de l'atitare a corpus presente in domo: unu bisestru mai connotu in nedhue! (P.Pillonca)◊ za ndhe faghent de bisestros in sas gherras!… 2. frofijadu, médiu in s'istatura, cun fulchidha bisestra at immannadu ◊ s'annada mala de s'annu bisestru ◊ ite die bisestru, custu! Ètimu itl. bisesto Tradutziones Frantzesu dévastation Ingresu slash, ravage Ispagnolu devastación Italianu devastazióne, sfrègio Tedescu Verwüstung, Schmarre.

bisèra , nf: visera Definitzione genia de faciola de linna chi si ponent is mamutzones a carrasegare; istrópiu malu; bregúngia, befa / fàghere a b. = istrupiai, fai a una befa, a bregúngia Sinònimos e contràrios allera, arréula, atrecu, befa, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, mofa, siera Frases li pariat de aer bidu ómines in pedhes e cun sa bisera in cara 2. no faghes isbàgliu si amore e trabàgliu oferis candho unu bides a bisera (I.Virdis)◊ no est bestidu a lussu e ne a bisera ◊ bona parte de gai l'ant finida: in sas tupas lassèndhebbi sa vida fragassados e fatos a bisera (G.Virdis)◊ nos faghent a bisera ca medas si ndhe afutint de sas lezes ◊ ndhe ant bogadu a Barabba, e a Cristos l'ant fatu a bisera ◊ sas batulinas mi ant fatu su bestire a bisera Ètimu itl.t visiera Tradutziones Frantzesu masque Ingresu mask Ispagnolu máscara Italianu màschera carnevalésca Tedescu eine Faschingsmaskesorte.

biséri , agt, nm Definitzione chi si bisat, faet bisiones, sonnos a ogos apertos Sinònimos e contràrios bisadore, sonniadore Frases issu est sèmpiri biseri, a sa becesa puru, ca est poeta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rêveur Ingresu dreamer Ispagnolu soñador Italianu sognatóre Tedescu seherisch, träumerisch, Geisterseher, Träumer, Schwärmer.

bisestíle, bisestíli , agt Definitzione nau de s'annu unu dónnia bàtoro, su chi tenet su mese de freàgiu de 29 dies Sinònimos e contràrios bisestu.

bisestràdu , pps, agt Definitzione de bisestrare; guastau, istrupiau Sinònimos e contràrios degogliadu, iselmoradu, malacónciu 2. cantos truncos bisestrados e ratos truncados! ◊ est mortu bisestradu a feridura a balla ◊ est tzega e li mancant ambos bratzos dae un'iscópiu: piús bisestrada de goi!…

bisestradúra , nf Definitzione su bisestrare; su dannu chi si faet bisestrandho; fintzes difetu, pecu Sinònimos e contràrios biseltru, irvistu, iscréntiu, isémpiu, istrópiu / pecu 3. una bisestradura l'amus totu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu défiguration, dégradation Ingresu defacement Ispagnolu afeamiento, deterioro Italianu deturpaménto Tedescu Verunstaltung.

bisestràre bisastràre

biséstru, biséstu biséltru

bísidu , agt Definitzione chi est deasi craru de si pàrrere própriu bene, de pàrrere beru Frases sas fotografias sunt essidas bísidas ◊ mi est bénnidu unu sonnu bísidu bísidu ◊ eo s'iscena, bísida e cumprida, tale e cale sighida a passu passu dae comintzu finas a s'acabbu, est comente l'aere in ojos bida (A.Dettori) Tradutziones Frantzesu propre, limpide, net Ingresu clean and tidy Ispagnolu nítido Italianu nìtido Tedescu klar, rein.

bisíllabbu , agt, nm Definitzione nau de foedhu, chi est fatu de duas síllabbas.

bisionài, bisionàre , vrb: bissionare, vijonare Definitzione fàere bisiones, bíere sonnos, bisos, siat dormios e siat in su pentzamentu Sinònimos e contràrios bisae, imbisionare, sonnai Frases as a bissionare sonnos malos ◊ non bisiono abbratzos fritos! (L.Loi)◊ a imi gei no mi parit berus: mi parit de èssi bisionendi! ◊ cussu chi mi fui sempri bisionau dh'apu pótziu fai diaderu ◊ a ocros de pitzinnu bisionandhe mi peso ◊ soe bisionandhe dae s'abbardente! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rêver Ingresu to dream Ispagnolu soñar Italianu sognare Tedescu träumen (von + Dat.).

bisiòne, bisiòni bijiòne

bisíta, bísita , nf: abbisita, vísita Definitzione su andhare a bíere o agatare a ccn. / b. de dolu = imbisita chi si fait po donai is passéntzias po calincunu mortu Sinònimos e contràrios imbisita Frases in logus nostus est costumàntzia a fai bisita a is isposus candu torrant a domu insoru Ètimu spn., itl. bisita, visita.