bituèra , nf: butirera,
butirrera Definitzione
màchina chi ndhe sèberat su butiru de su late
Sinònimos e contràrios
ispannarola
/
separadore
Frases
a sos oto annos fio crapitarju: tandho li desi ghetu a su corcarju, a su recotu, a sa bituera (P.Piga)
Tradutziones
Frantzesu
écrémeuse
Ingresu
skimmer
Ispagnolu
desnatadora
Italianu
scrematrice
Tedescu
Abrahmmaschine.
bituéri betuléri
bítula , nf Definitzione genia de careta de tela chi ponent is féminas Terminologia iscientìfica bst Ètimu ltn. *vittula.
bituleràre , vrb Definitzione istare in giru coment'e betuleri, andhare a trevessu Sinònimos e contràrios bandhulare, corruntonai, tzincavesare Frases bae a trabballare invetzes de abbarrare bitulerandhe peri sos tzilleris! ◊ bi at ànimas in pena bitulerandhe in su mundhu de sos bios.
bituléri betuléri
bítulu bítalu
bitúme, bitúmene, bitúmi, bitúmini, bitúmu batúmini
bíturu bítalu
bitzàrra , nf: bizarra,
pisarra Definitzione
perda de b. = pedra de lavagna
Sinònimos e contràrios
predabbàina
Frases
su tufu frorit capitellus, guarnissas de bitzarra ◊ s'iscala fiat a gradinus de bizarra asula
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
ardoise
Ingresu
slate
Ispagnolu
pizarra
Italianu
ardèsia
Tedescu
Schiefer.
bitzèfa , avb: burgefa, butzefa Definitzione a b. = aira, a meda, che pilu in pedhe, a iscavuladura Ètimu itl. a bizzeffe.
bitzérru , agt Definitzione chi portat un'ogu serrau, chi est a un'ogu Sinònimos e contràrios bisogru.
bitzicrèta biciclèta
bitzósu , agt Definitzione (cun b– a lampalughe) chi tenet imbitzu pagu bonu unu pagu a imbérriu, chi est totu denghes, bitzos Sinònimos e contràrios dengheri, scanceriosu Frases o féminas modernas, pretiosas: si su late si faghet a colostra a cogarzos bos ndhe acollint, o bitzosas! ◊ como mi lu sento fritu fritu arressu in sas pijas pretiosas de custas carres sicas e bitzosas chi no ant mezoru e ne impitu! (G.Ruju).
bítzu bíciu
bítzu 1 , nm Definitzione
genia de vítziu, prus che àteru a imbérriu / betaresila in b. = pàrrere male, pigare calecuna cosa o fatu coment'e ofesa
Sinònimos e contràrios
imbérriu
Tradutziones
Frantzesu
caprice
Ingresu
bad habit
Ispagnolu
capricho
Italianu
brutto vézzo,
caprìccio
Tedescu
schlechte Gewohnheit,
Trotz.
bíu bíbu
bíu 1 bídiu
biubbàu , nm Definitzione su apedhare sighiu de su cane, mescamente candho giaet ifadu o est chentza bisóngiu comente faent is canes chi apedhant po nudha; in cobertantza, su istare sèmpere naendho a briga Frases già ti est intradu su giau, tota note biubbau apedhendhe!… Ètimu srd.
biúda , nf, agt: viuda Definitzione fémina cojuada chi che dhi est mortu su pobidhu / barja b. = su babbautzu venenosu famadu Sinònimos e contràrios batia, bida 1, fiuda, gatia Ètimu ctl., spn. viuda.
biudàle , agt, nm Definitzione
de biudos, chi pertocat is fiudos; totu su chi tocat de diritu a is fiudos / sos pannos biudales = sa bestimenta, niedha, chi si ponent sos biudos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
de veuf,
de veuve,
douaire
Ingresu
widowed
Ispagnolu
viudal
Italianu
vedovile
Tedescu
zur Witwenschaft gehörig,
Witwengeld,
Leibgedinge.