A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bizadúra , nf Definitzione su bigiare Sinònimos e contràrios bigiadórgiu, billa, billóngiu, bizamentu Ètimu srd.

bizàghe , nm Sinònimos e contràrios arrassanajolu, cirulicorda, passailanti, piciorru, surbiarriu Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

bizaméntu , nm Definitzione su abbarrare bigiandho Sinònimos e contràrios bizada, bizadura Ètimu srd.

bizàre bigiàre 1

bizàrra bitzàrra

bizarrài, bizarràre , vrb Definitzione fàere su trevessu, su bizarrosu Ètimu srd.

bizarrósu , agt Definitzione chi faet su berbétigu, su trotu; chi si arrennegat meda, chi si dha pigat deretu Sinònimos e contràrios arrevésciu, solàsticu, trevessu / arrabbiosu, arragonosu, arrenignosu, bischiliosu, buzarrosu, croconosu, febosu, felorosu, stacosu, sutzuliu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bizarre Ingresu eccentric Ispagnolu peregrino, bizarro Italianu bizzarro Tedescu launisch.

bizàrru , agt: bugiarru Sinònimos e contràrios bizarrosu Ètimu itl. bizzarro

bízi! , iscl Definitzione foedhu chi narant po avertimentu, po ammeletzu, po giare atentzione a ccn. cosa Sinònimos e contràrios mighi!, mizi! Frases torrae impresse, bizi chi nois bos isetamus! ◊ zuchíela a sos bagnos caentes, bizi chi sinono candho torrat s'iberru sos purmones pejorant!

bizilàre , vrb: vizilare Definitzione istare a sa lerta, a s'avértia, giare atentzione a calecuna cosa custodiandhodha Sinònimos e contràrios bigiare 1, castiai, figiulare, tentare Frases ghira trancuillu a bidha za bízilo deo inoche! ◊ in sas notes longas e malas de iberru tocat a bizilare sa robba pro furones e marianes.

bizilàu , pps, agt Definitzione de bizilare; nau de ccn., chi est iscocau, oretadu, tentu a càstiu, ma prus che àteru nau po su chi faet sa giustítzia Sinònimos e contràrios billau, castiau 2. fit unu bizilau a distintu.

bizília, bizíliu , nf: vigília* Definitzione die de giaúngiu / cara de bizíliu = faci de marridu, de genti giaunendi.

bizòla , nf Definitzione logu po passare Sinònimos e contràrios àndara, andhamenta, andharedha, andhata 1, caminera Frases sa malesa chi creschet in beranu che tupat sas bizolas.

bízu bíllu

bizulàre , vrb: figiulare, vigiulare Definitzione istare ischidaos a giare atentzione a calecuna cosa, istare a s'avértia.

blàga , nf: braga Definitzione su chi si narat o si giaet a bíere coment'e bantandhosi o cuntentandhosi meda de su chi unu est o faet o tenet / braga bóida (nadu de ccn.)= palleri/pallera, chi si creit meda ma est totu presumu Sinònimos e contràrios alteriu, bagianeria, barrosia, bragheria, magnosidade, morrófia, palleria, pazesa, prejumu, púdriu, spampanada / ttrs. pagliosumu Frases cussu est unu plenu de blaga ◊ cussu lu tenet a braga a s'imbriagare! ◊ a imparanígiu dh'iant postu "Braga cagada"◊ est sèmpiri a iscupeta a codhu, ma dha portat prus po braga chi no po isparai ◊ sa cara sua si allughiat de braga pro s'abbilesa de su ghéneru ◊ sa zente bocat sa braga fachindhe tumbas de lussu in campusantu! ◊ ómines e féminas sunt a braga fata fumendhe! Sambenados e Provèrbios smb: Braga Ètimu itl.p blaga Tradutziones Frantzesu vanterie, morgue, suffisance, gloriole, vanité Ingresu boasting Ispagnolu jactancia Italianu vanterìa, spòcchia, vanaglòria Tedescu Prahlerei.

blagadínu , agt: bragadinu, bregadinu Definitzione nau de linna, de mata, chi est bècia, begra, arestada / modhitzi bragadina = sa punta tènnera de sa chessa pro fàghere a iscobarzola, iscobile e gai; murdegu b. = chi abbarrat bascitedhu, piticu, unu pagu sicau Sinònimos e contràrios argadinu, becru | ctr. noàdile Frases su linnaresu est in chirca de linna bregadina ◊ acracàngiat su murdegu bragadinu ◊ is matas de fruta bragadinas, mancai arratzadas, no donant frutu Ètimu srd.

blaghéri , agt: bragheri Definitzione chi o chie bragat de is cosas suas, mescamente candho est a tropu; chi portat braga, chi ndh'est cuntentu meda, de calecuna cosa o de ccn. / ogu bragheri = s'ogru mortu de una puda Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri, bragosu, creitosu, galaberosu, ispacone, ispazeradore, pageri, pagiosu, scaviau, ventulanu Frases no lu dabat a bíere, ma fit bragheri ca su ghéneru l'aiat pesau ◊ pagu braghera… nanca tenit domu bella cun sala e aposentus no isciu cantus! ◊ su paone est un'animale bragheri ◊ no ti acatas chi ses totu ischinniu, bragheri?! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl.p blaghè Tradutziones Frantzesu vaniteux Ingresu vain Ispagnolu vanitoso Italianu vanitóso Tedescu eitel.

blàndhu , agt: blandu, brandhu, brandu Definitzione chi est pagu forte, pagu airadu, abbrandhau, prus pagu (nau fintzes de cosas de bufare cun àrculu, fintzes in su sensu chi funt abbariolu)/ pani a faci branda = tropu biancu, cotu pagu Sinònimos e contràrios lenu | ctr. airadu, càdriu, forte Frases su dolore est prus brandhu ca apo leadu sa meighina ◊ s'arregorta est istétia branda ◊ sa lughe de su sole a prima essida est prus brandha ◊ at in fatze unu lucore brandhu de luna ◊ eus inténdiu unu sonu brandu, dilicau ◊ su sàmbini de procu si fait còere a fogu brandhu Sambenados e Provèrbios smb: Brandos, Brandu Ètimu spn. blando Tradutziones Frantzesu léger Ingresu soft Ispagnolu leve, delicado, débil Italianu blando Tedescu leicht.

blandhúra , nf: blandura, brandhura Definitzione su èssere brandhu, nau mescamente de sa manera de fàere de unu Sinònimos e contràrios blandori Frases cussa fémina est una blandhura totu! ◊ isculta su lamentu: càmbiala in blandhura sa duresa!◊ seu alliscinau in su meli, in sa blandura apu imburchinau (A.Cannas)◊ cun trassa e cun blandhura l'ant tentada, ma no at tzédidu! Tradutziones Frantzesu affabilité, amabilité Ingresu affability Ispagnolu afabilidad Italianu affabilità Tedescu Freundlichkeit.