brocòne , nm Definitzione truncu de mata mannu e béciu, fintzes brunchione 2. pascendi procus fua a pantalonedhus crutzus, cun is cambas scarenadas de broconis e ispina.
broconítos, broconítus , nm: brutzinitos, burtzinitos Definitzione is duos fustes po giúnghere su burricu a sa mola po mòlere Sinònimos e contràrios laristru Ètimu srd.
brócu , nm: Definitzione
orrugu de linna (prus che àteru a punta a una parte) prantau in terra o cravau in su muru po acapiare o apicare cosa, istrégiu (ma est fintzes postu, tretu, inue in is cumbessias unu costumat – o tenet diritu – a pònnere su bagàgliu, is trastos, a si arrimare); fintzes ogu de linna ue isparat cambu nou; àinu o cuadhu malandhau
Sinònimos e contràrios
brechioni,
cantu,
rocu,
runcu,
tretu
/
frusticu
Maneras de nàrrere
csn:
téteru che b. = círdinu, téteru che fuste, chi si creit meda e mancu saludat; èssere tirau che pedhe in b. = èssiri tirau che cani, èssere chentza tempus nudha nudha; brochedhu pro innetare dentes = ispuligadente; no ischire mancu su b. chi che li vocat s'ocru = no si abbizare de sos dannos e istrobbos prus ladinos, no bídere su male mancu candho est craru; annare che a su brocu (circhendu calecuna cosa)= andai a corpu seguru aundi est sa cosa circada
Frases
bi at unu brocu de linna chi marcat sa làcana ◊ in domo sua no cheret tocare brocu dae terra! ◊ bi at tzente chi de unu brocu ndhe fachet una ràica!
2.
est camminandhe téteru che brocu ◊ sa zente, de su bisonzu, fit tirada che pedhe in brocos
3.
su priore ocupabat tres brocos, in sa cumbessia ◊ sos Portolos aiant picau possessu de su brocu issoro chi fit in s'úrtimu cuzone de sa cumbessia (S.Spiggia)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Broccu
Ètimu
ltn.
broccus
Tradutziones
Frantzesu
pieu,
piquet
Ingresu
peg
Ispagnolu
estaca,
piquete
Italianu
pïòlo,
picchétto
Tedescu
Haken,
Pflock.
brócu 1 , nm Definitzione tira de orrobba de colore bellu po acapiare in pilos, in su colletedhu de calecunu bestimentu; farrancada de calecuna cosa, es. lana o àteru deasi Sinònimos e contràrios fiocu*, flochitu, pubusone Frases sa pitzinna zuchet sos pilos ligaos cun d-unu brocu de seda in colore de chelu 2. so finindhe de filare s'úrtimu brocu de lana Sambenados e Provèrbios smb: Broccu.
brócu 2 bròca 1
brocuài brocoài
brócula , agt Definitzione andhare in ora b. = innoromala Ètimu srd.
broculài brocoài
brodàdu bordàu
brodadúra bordadúra
brodài, brodàre bordài
brodarésu , agt Definitzione nau de ccn., chi si che fichit in chistiones chi no dh'interessant, chi no si faet is fatos suos Sinònimos e contràrios fichete 1, narivichitu.
brodaròla , nf Definitzione
brodighedhu de pagu sustàntzia
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
eau de vaisselle,
lavasse
Ingresu
slops
Ispagnolu
bodrio
Italianu
brodàglia
Tedescu
fade Brühe.
brodàu bordàu
brodàu 1 , nm Definitzione genia de tupighedha chi bogat tzeurras bonas a papare candho funt modhes Sinònimos e contràrios barau, ispàgaru Terminologia iscientìfica rbz.
brodaugoluvrínu , nm Definitzione genia de erba linnosa chi faet a cannàile e si che artzat a pitzu de àtera cosa imbodhigandhosidhi; dhi narant puru isparau de cannitu (ca is pigiones modhes si papant che a s'isparau), bide bianca, àxina de margiani (faet una genia de pibionedhu velenosu), tzuca marina Sinònimos e contràrios canina 2, ligadolza 1, reti 1 Terminologia iscientìfica rbl, Dioscorea comumnis Ètimu srd.
brodería bordería
bròdha bòdha