A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

buliéri , agt Sinònimos e contràrios anfaneri, bagliúgulu, brulleri, buglista Ètimu srd.

bulígiu , nm: abbulizu* Definitzione murigamentu de cosa chi, po cussu, no est prus límpia Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, abbuluzu, agiolotu, pilissu, sciumbullu, sculumerdu, seguzu, stragambullu, studugu, subuzu, tifitanu, trambullu, tregollu Tradutziones Frantzesu turbidité Ingresu turbidity Ispagnolu turbidez Italianu torbidézza Tedescu Trübung, Trübheit.

búlígiu 1 bolígiu

búligu búlicu

bulionàda , nf: burionada Definitzione nue forte de bentu Sinònimos e contràrios bulione, piorissa Frases amus bidu bulionadas de bentu a corrighinos dèndhennos aziu Ètimu srd.

buliòne, buliòni , nm: bullioni Definitzione nue forte de bentu a mulinadura (fintzes nue de pruine)/ bentu bulioni = bentu forte, moimoi, tragonaja Sinònimos e contràrios boriana, bruxajolu, mommurzolu, momonissa, subbitana, torvellinu, tramúghine, tremuine, tribizone, turbiana Frases iscuros chi s'ispíritu bos giughet che fozas sicas in su bulione! (S.Casu)◊ s'aera at isfogadu: est reseta, calmada s'ira de sos buliones ◊ a su bentu de travuntana, sas fozas sicas si moviant a buliones pariant macas ◊ ndhe at essidu unu bulione a borrighinos dae s'inferru… at distrutu totu! ◊ cussu est bulione chi ndhe betat sas cuberturas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu torbellino Italianu tùrbine Tedescu Wirbelwind.

búliu , nm Sinònimos e contràrios avolotamentu, bolluzadura, buliamentu, stravullu Frases mancari educados e bene faedhados, aiant postu in búliu sa mente de cudha fémina ◊ cun sa mente in búliu e cun su coro in pena si che fit corcada Ètimu srd.

búliu 1 bóliu

buliúmene, buliúmine buliàmine

buliúrdu biliúldu

bulizàre bolizàre

bulizínzu , nm Definitzione su bulizare, su istare bulizendhe Sinònimos e contràrios morighinu 1, fodichinzu Ètimu srd.

bulizòne , agt, nm Definitzione chi o chie istat bulizendhe, murigandho, cricandho, fintzes faendho cosa a improdhu, chentza critériu Sinònimos e contràrios corroveri, forrogadori Ètimu srd.

búlla , nf Definitzione sa coedha o parte prus bàscia de unu bestimentu (es. camisa) chi si chinghet aintru de is pantalones; fintzes pistadura, giúmburu, taca / èssiri a b. in foras = irraghiladu, irbolloradu, unu pagu ischintu Sinònimos e contràrios coedha, fardali Frases sa bulla de sa camisa Sambenados e Provèrbios smb: Bulla.

bullacòne , nm Definitzione vela pitica, po barcas.

bullàda , nf Definitzione su bullare Ètimu srd.

bulladúra , nf Sinònimos e contràrios bullada, punciadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu timbrage, marquage Ingresu stamping Ispagnolu selladura, timbrado Italianu bollatura Tedescu Abstempelung.

bullài , vrb: bullare Definitzione pònnere su bullu, su timbru a unu paperi, marcare is misuras a manera chi s'iscat chi funt giustas e singialent bene is cantidades; fintzes imbrutare, pònnere singiale a pistadura Sinònimos e contràrios marcare, punciai Frases misura e pesu funt duas cosas e dogna tanti tocant bulladas (Urru)◊ nd'est beniu cun d-unu metru sentza de bullai! 2. si daes sa peràula e no la muntenes ses bulladu, mih! 3. sas mudandhas sunt bullatas (G.Cabras) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu timbrer, marquer Ingresu to stamp Ispagnolu sellar, timbrar Italianu bollare Tedescu stempeln, abstempeln.

bullànca bollònca

bullàncara , nf Definitzione su fossighedhu in sa carre chi lassat su pigoni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marque de la variole Ingresu pock Ispagnolu picadura de viruela Italianu búttero Tedescu Pockennarbe.