bujinàtu , agt, nm: businatu, buxinatu Definitzione chi portat pruine, podhibodhi, chi si est fatu a pruine; fintzes fungubísinu (cugummedhu bujinatu), genia de codrolinu chi, si est tropu lómpiu, passau, si aperit e lassat andhare unu pruinedhu Sinònimos e contràrios bruerosu, peuerosu Ètimu srd.
bújinu , nm Definitzione genia de codrolinu Sinònimos e contràrios buscicaninu, fungubísinu, scapavumu Terminologia iscientìfica atn.
bujòre , nm Definitzione
su no dhue àere lughe in su logu, su èssere totu su logu a iscuru
Sinònimos e contràrios
iscoriu,
iscuricore,
iscuru
Frases
su bujore turmentat finas su coro ◊ lampos de lughe ant illuinadu sa mente e l'ant daboi annuada cun su peus bujore
Ètimu
itl.
buiore
Tradutziones
Frantzesu
obscurité
Ingresu
darkness
Ispagnolu
obscuridad
Italianu
oscurità
Tedescu
Dunkelheit.
bujòsa bojòsa
bujósu bugiósu
búju búgiu
búla , nf Definitzione
su tretu de sa carena, a parte de fora e a parte de aintru, tra sa buca e su tzugu / su pupujone de sa b. = itl. ùgola; sa canna de sa b., de su gúturu = garguena, itl. trachèa; sa figu de sa b. = mela o nughe de s'úturu, annou de su tzugu o nú de su gúturu, itl. pómo d'Adamo
Sinònimos e contràrios
gula,
gúturu
Maneras de nàrrere
csn:
betare sa fune a b. a unu = batírelu a fàghere su chi no cheret; èssere tentu a b. = portai sa boxi iscannia ca at pigau frius; pònnere in b. (nau de cosas de papai)= arrèsciri in su gúturu; èssere a bula de… = tènniri totu su chi si bolit, su chi si tenit in ganas, meda
Frases
cantas bias su malassortadu bi acurtziaiat sas laras sididu, tantas s'undha che li fuiat suta lassèndhelu pro sempre a bula asciuta
2.
cussu fritu chi apo leadu mi at tentu a bula
3.
su frutuàriu cherfu ponet in bula ◊ a bula de dispiagheres so, de candho so cun issu!…
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
ltn.
gula
Tradutziones
Frantzesu
gorge
Ingresu
throat
Ispagnolu
garganta
Italianu
góla
Tedescu
Kehle.
bulacòni , nm Definitzione genia de vela a triàngulu / nasu de b. = unu chi zughet su nasu mannu meda e pichinu Ètimu itl. pol(l)accone.
bulàdiga, bulàdigu bolàdiga
bulàre , vrb Definitzione fàere bènnere sa gana, disigiare meda una cosa Sinònimos e contràrios gulare, ingulare Ètimu srd.
búlbu , nm Definitzione in d-unas cantu erbas, sa parte prus acanta a is arraighinas, ingrussada e coment'e a conca de chibudha, fata a fògias grussas, purposas: po assimbígiu, s'arraighina de su pilu, s'ogu.
búlbu 1 , agt Sinònimos e contràrios fulbu.
bulchitólu , nm Definitzione maistu de brocas, de màrigas de terra Sinònimos e contràrios brocaju, brochinarzu Ètimu srd.
bulciòni brussòne
buldàlla , nf: burdàglia,
burdalla Definitzione
unu tàgiu o chedha de burdos
Sinònimos e contràrios
bastaldúmini,
burdaria,
crabionàmini
Tradutziones
Frantzesu
bâtards
Ingresu
scum,
trash
Ispagnolu
chusma
Italianu
bastardume
Tedescu
Gesindel.
buldàmini , nm: burdàmene, burdàmini Definitzione unu tàgiu de burdos, orrobba burda; foedhandho de matas e de sa bide, pigiones noos de segare, su chi su fundhu bogat foras de is ogos lassaos apostadamente in su pudone: burdàmene est fintzes àliga, bascaràmene Sinònimos e contràrios burdalla, crabionàmini Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.
buldédhu budréllu
buldellàre , vrb: burdellare Definitzione pesare burdellu, fàere carraxu, pònnere a tréulu, betare apare su logu Sinònimos e contràrios sciumbullai, subuzare 2. cussos pisedhos mi ant burdelladu totu sa domo, botosos comente sunt! Ètimu srd.
buldéllu budréllu