A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

buldòne , nm: burdone 2 Sinònimos e contràrios contrabbàsciu.

búldu , agt, nm: burdu Definitzione si narat de gente candho unu est fígiu de àteru babbu, fatu a sa fancedhina, o chi no si connoschet chie est su babbu; si narat de is erbas chi assimbígiant a is erbas bonas a papare ma chi creschent a solas in campu; nau de is muros, chi funt fatos a pedra chentza impastu, a muru sicu / perda burda = foedhandho de pedra metallífera, chi no portat metallu, itl stèrile Sinònimos e contràrios burdiscu / agreste, arrui 2, aurdu, eremidu, faràstigu, gurdu | ctr. legítimu / masedu Maneras de nàrrere csn: sonu b. = sonu surdu, de campana iscannia; fizu fatu a burdinu = burdiscu, fatu a sa fancedhina Frases maigantas ndhe amus bidu cun su burditu a pala pianghendhe s'insoro sorte mala ◊ cussa fémina at fatu su burdu: s'ómine l'aiat ingannada ◊ si fatzu unu burdu sendi bagaria at a èssi destinu chi depia passai! 2. làtia burda ◊ ant serradu su cunzadu a muru burdu 3. sas campanas tinniant burdas marusini istonadu Ètimu ltn. burdus Tradutziones Frantzesu illégitime, bâtard, sauvage Ingresu illegitimate, bastard, wild Ispagnolu ilegítimo, bastardo, silvestre Italianu spùrio, bastardo, selvàtico Tedescu unehelich, Bastard wild, Wilde.

buldúfula badrúfa

bulè , nm Definitzione calidade de codrolinu bonu chi narant fintzes angui, in colore de castàngia craru apitzu e grogo asuta Sinònimos e contràrios cacaledha, cachedha, tuvaretana Terminologia iscientìfica atn Ètimu itl.p bulè.

buléu boléu

búlgaru , agt, nm Definitzione chi pertocat sa Bulgaria, chi o chie est de sa Bulgaria Tradutziones Frantzesu bulgare Ingresu Bulgarian Ispagnolu búlgaro Italianu bùlgaro Tedescu bulgarisch, Bulgare.

búlgula brúgula

bulí , nm Sinònimos e contràrios antunna, cardolinu, tontonniu Frases canno fio piticu mi praxiat sa campagna e annaio meda a cicare bulí e a bodhire castagna.

búlia búglia

búlia 1 , nf Definitzione genia de aina po murigare su late, su soru in su cadhàrgiu Sinònimos e contràrios mórica, pilissu, tiravarra Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

buliadúra , nf: buliatura Definitzione su buliare, su pònnere in avolotu Sinònimos e contràrios avolotamentu, bolluzadura, buliamentu, stravullu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouleversement Ingresu upsetting Ispagnolu desbarate Italianu sconvolgiménto Tedescu Erschütterung.

buliài bugliàre 1

buliaméntu , nm Definitzione buliadura, fintzes de s'istògomo, gana mala Sinònimos e contràrios avolotamentu, bolluzadura, stravullu Ètimu srd.

buliàmine , nm: buliúmene, buliúmine Sinònimos e contràrios avolotamentu, bolluzadura, buliamentu, búliu, stravullu | ctr. assébiu, assentu Frases sa fémina ponet reparu a sos buliúmines chi bi podent èssere in sa domo Ètimu srd.

buliànu , agt Definitzione chi costumat a fàere brullas Sinònimos e contràrios anfaneri, bagliúgulu, brulleri, buglista Ètimu srd.

buliànu 1 , agt Definitzione chi ponet avolotu, nau de su bentu forte, fruscu Frases milli oriolos mi turbant che bentos bulianos s'andhàina de sa vida! (M.Portas)

buliàre bugliàre

buliàre 1 , vrb Definitzione avolotare, pònnere in movimentu de dónnia betu ammesturandho fintzes cosas diferentes; fintzes foedhare de s'unu e de s'àteru Sinònimos e contràrios avalotai, sciambullai / alleghetare | ctr. apachiare, assebiai Frases no búlies s'abba, làssala pasare! ◊ su binu buliadu meda lu faghent a abbardendte.

buliatúra buliadúra

búlicu , nm: búligu Definitzione murigamentu de calecuna cosa, mescamente de sa bentre po cosa chi at fatu male; nau cun tzacu, mémula, murrúngiu ifadosu, segamentu de matza Sinònimos e contràrios borrocu, móricu Frases est cun sa mata a búligu 2. ses tota die a búligu de mata cun irvariones e irvurzaduras! (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu borborygme Ingresu borborygmus Ispagnolu borborigmo Italianu borborìgmo Tedescu Geknurre.