A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

batilíza , nf Definitzione trastu, bestimentu de fuliare, béciu Frases est ómine isuridu, sempre bestidu de batilizas pro no ispèndhere.

batillósu, batilósu , agt, nm Definitzione chi o chie dhi ant betau o postu bàtiles, ma prus che àteru nau in cobertantza po bregúngia: chi dhi ant fatu calecuna befa manna, disonore in famíglia (es. po pobidha, sorre); nau de orrobba, chi est abbatilada, essia tostada, chi at intrau, tibbia Sinònimos e contràrios pedhitzoni / corrudu Frases brutos batilosos, bos fato a bídere ite est custa ratza! ◊ cussos sunt nàschidos de mama batilosa e de babbu molinarzu 2. burricu batillosu! ◊ chelladi, batilosu: si fiza tua est mala, est fiza de sa mama! Ètimu srd.

bàtima , nf, nm: bàtimu, bàtumu Definitzione su tochedhu lestru o atàbida chi faet su coro, o cosa chi si assimbígiat; su sonu chi essit de is prumones a malàidos de afandha / a b. de fiancos = a bémida meda (pro pelea, currera e gai) Sinònimos e contràrios bàtida / batimentu, sàgada, sufrata Frases mi torrat su bàtimu in su coro ◊ semus in s'isetu chi su mundhu torret a sinzalare bàtimos de bida ◊ fint chin su coro a bàtumos 2. in s'ora piús calda de su die, a limba fora, passant sos giuos a bàtimu de fiancos Ètimu itl. bàttimo.

batimàre , vrb: abbatimare Definitzione su alidare lestru e peleosu de chie fut currendho o dhu tenet de maladia; fintzes su tochitare de su coro Sinònimos e contràrios afandhare, assagadare, assupai, isfodhiare, sufratare / tochedhare 2. asculto su batimare meu de su coro Ètimu srd.

batiméntu , nm Definitzione bàtida, tochedhu de su coro Sinònimos e contràrios atàbbida, bàtida, bàtima Frases a batimentu de coro po s’ispreu chi amos leau, arrecuias nos semus a domo (F.Casula) Ètimu srd.

batimósu , agt Definitzione chi istat a bémida, respirat a pelea, assupandho; nau de su coro: chi est a tochedhos, lestru; nau de is nues e de is undhas puru po su movimentu chi faent Sinònimos e contràrios afannadu, assupau, cosconau, ghemidosu Frases intendho su torrare alenu batimosu ◊ a limba fora, a fodhidas che pegus batimosu, fatu a su cadhu in fua curro ancora Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu haletant, asthmatique Ingresu panting Ispagnolu jadeante, anhelante, asmático Italianu ansante, asmàtico Tedescu atemlos, asthmatisch.

bàtimu bàtima

bàtinu , agt: gàtinu* Definitzione de gatu, nau prus che àteru de su colore de is ogos Frases est una bella pupia, cun sos pilos anedhados, sas laras coradhinas, ojos bàtinos e unu bestire de ispolinu (G.Demurtas).

batióngiu, batiónzu , nm Sinònimos e contràrios batígiamu, batiale, batísiu, bàtiu Ètimu srd.

batíre, batíri , vrb: betiri, bitiri, vatire Definitzione carrare, acortzire una cosa, fàere bènnere a unu, ma si narat fintzes in su sensu de causare un'efetu; nau de is matas e fintzes de sa terra, giare, bogare frutu; rfl., bogare s'erriu Sinònimos e contràrios batúchere*, bature, poltare | ctr. istesare, leai Maneras de nàrrere csn: batire (a unu) a su meu = cumbínciri, fàghere adduire s'àteru a su chi naro deo; batire a su sou = fai arrexonai, portai a unu a fuedhai, a nàrriri su ch'iscít, sa beridadi, cumbínciri a unu Frases ndhe cheret batidu totu a inoghe su chi bi tenimus in cudha domo ◊ sa cosa dae campu ndhe cheret batida a bidha ◊ totu cussos dannos nos ant batidu a malu batu ◊ bai e bati una màriga de àcua! ◊ ita at bitiu? ◊ si est intesu male, fintzas chi ndhe li ant batidu su dutore! ◊ prite un'azudu nessi no batides pro cariare su chivarzu? 2. is antigos dhu naiant chi cussu sonu a denote batiat avolotu ◊ custu fritu batit nie! ◊ su bentu bosanu batit abba 3. terra bona, cussa: su pore chi ocannu est batindhe l'ant a zúchere a montovu! ◊ sas arburedhas sunt mannitas e comintzendhe a batire 4. o mala solte, a cantu mi as batidu!…◊ como l'apo batidu a su meu e mi ponet mente (G.Ruju)◊ cun sas bonas peràulas l'apo batidu a su meu 5. candu si est betiu su frúmini, is àcuas fuant imbàtias finas a sa domu 6. no cheret faedhare, ma sa giustíssia già lu batit a su sou! ◊ l'isúzigo bene, lu bato a su sou e, mih, chi narat chie bi aiat in s'irrobbamentu! ◊ no che at pessone chi lu batat a su sou, a isse! (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu porter, fructifier Ingresu to bring, to bear fruit Ispagnolu traer Italianu portare, condurre, fruttificare Tedescu bringen, Früchte bringen.

bàtiri bàtere

batiringalònga , nf Definitzione erba chi faet a cambighedhu longu longu a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si atacat a su bestimentu) e in dónnia nodu bogat sete o oto fògias e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi atacat cussu puru Sinònimos e contràrios apicigapíciga, pigabiga, pigulosu, piticalimba, pitzicadorja Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine.

batisài, batisàre, batisciàre batiài

batíscimu batígiamu

batísciu , nm Definitzione batússiu, isciustura manna / fàgheresi a b. = colagola de àcua, tirchiatírchia Frases ruxeint calchi cunzadu e si fateint a batísciu ca sa saurra che lis ruiat subra (P.Fogarizzu).

batiséri , nm Definitzione in is crésias, su lacu de s'abbasanta ue si bàtiant is pipios Sinònimos e contràrios batiadorzu, batisteri Ètimu srd.

batisiàre batiài

batisimàli , agt Definitzione chi pertocat su batísimu, nau pruschetotu de su lacu inue si ponet s'abba benedita.

batísimu batígiamu

batísiu , nm: batizu Definitzione su batiamentu, sa funtzione de giare su batísimu Sinònimos e contràrios batiale, batígiamu, batióngiu, bàtiu Ètimu srd.