A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

batídu , pps: batíu 1 Definitzione de batire Sinònimos e contràrios batú, gitu, portau, vatutu Tradutziones Frantzesu porté Ingresu brought Ispagnolu traido Italianu portato Tedescu gebracht.

bàtidu bàtida

batidúra , nf Definitzione su corpare, su iscúdere, ma mescamente nau de iscritura a màchina Sinònimos e contràrios corpadura, matzucadura Tradutziones Frantzesu coup Ingresu beating Ispagnolu tecleado Italianu battitura Tedescu Schlagen, Tippen.

batifondhàre , vrb Definitzione fàere sa conca che moju, coment'e cunfúndhia, chi no cumprendhet prus bene Sinònimos e contràrios atordire, atronai, istronae Frases ti apo batifondhadu sa conca faedhandhe de issu, bantàndhelu pro su chi at fatu ◊ su chi aiat passadu l’aiat gai boltulada chi s’intendhiat prus batifondhada de prima (M.Danese).

bàtiga bàtica

batighédhu , nm Sinònimos e contràrios batulinu, gatixedhu.

batígiamu , nm: batíscimu, batísimu, batíxamu, batíximu Definitzione su sacramentu chi faet a unu a cristianu batiau / arrogai, segare su b. = iscontzare a unu dae cristianu, bisestrare, isempiare a unu; francu su b. = a parti su b., cunsideru a parti po su b. (po arrespetu) Sinònimos e contràrios batiale, bàtiu, batísiu 2. si ti assupro a fuste ti sego su batísimu! 3. francu su batísimu, cussu burricu fuèt mellus de unu cristianu! Terminologia iscientìfica prdc Ètimu itl. battesimo.

batigiàre batiài

batigogliài, batigollài batacollàre

batigóllu baticóllu

batigòne , nm Definitzione nau de unu, chi est míseru meda Sinònimos e contràrios fadigosu, famicosu, istratzolau, pedhitzoni, trabatzone Frases ses unu batigone chi in bidha no che as su cumpanzu!

batigórru baticórru

batijàre batiài

batíle , nm: assili, batzili, otzibi Definitzione sa parte de apalas de sa conca, tra su tzugu e su cúcuru Sinònimos e contràrios chelfija, cúcara, gassile 1*, pistidhu, tidíngia, tubitzu Maneras de nàrrere csn: zúghereche sos ogros in batile = nadu cun afuta, no bídere su chi si zughet in dainanti; chea de su b. = zenia de fossighedhu suta de sos cherbedhos de segus, in batile Frases mamma mi at passau una manu a carignu in conca e in batzili (P.Corongiu)◊ su catzadore chi tancat sos ojos candho tirat su cane de su fusile, las bidet cun sa chea de su batile sas anades chi brincant in sos pojos… Terminologia iscientìfica crn.

bàtile bàtibi

bàtile 1 , nm Definitzione perda de ogu, perdusca, pedrighinedha tundha de erriu, o de mare (funt chimbe), chi si leat a giogare: si ponent in terra e si ndhe inartat una (o de prus) e cun sa matessi manu si ndhe bodhint de terra is àteras in lestresa a manera de aciapare su bàtile inartau chentza dhu lassare lòmpere a terra / zogare a bàtiles Sinònimos e contràrios bicu 1, brusca 1, cucu 1, lecucu, mògola, pícula 1, pischera 1, tàllara Terminologia iscientìfica ggs.

bàtile 2 , nm Definitzione orrugu ladu de cosa (nie, pedhe o sàmbene cagiau de una segada) Sinònimos e contràrios tàpile Frases sa fioca est falada a bàtiles ◊ a bàtiles falada est sa fioca, cobertu at pastura, linna e roca (G.Monzitta).

batilédhu , nm Definitzione màscara bestia cun bàtiles, cun istràcios.

bàtili bàtibi

batilímba, batilínga batalímba