A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

batócu , nm Definitzione orrugu de ferru de is campanas, apicau aintru, po dhas fàere sonare Sinònimos e contràrios antarzu, batadholu, trantallu.

batódighi , agt, nm: batórdigi, batórdighi, batórghidi Definitzione bàtoro in prus de deghe (in números àrabbos 14, in números romanos XIV) Sinònimos e contràrios catódixi Ètimu ltn. quattuordecim Tradutziones Frantzesu quatorze Ingresu fourteen Ispagnolu catorce Italianu quattórdici Tedescu vierzehn.

batomíza , agt, nm: cuatrumila, batoromila Definitzione bàtoro bortas milli Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quatre mille Ingresu four thousand Ispagnolu cuatro mil Italianu quattromila Tedescu viertausend.

batórdigi, batórdighi batódighi

batorèta , nf Definitzione cantandho a poesia, genia de pesada de bàtoro versos (ma sèmpere chimbe contandho su de cuménciu – A la cantamus una b.? – o su de sa serrada), a úndhighi síllabbas Sinònimos e contràrios batorina, furistera, noitola, paesana Ètimu srd.

batórghidi batódighi

batorína , nf: cuaturina Definitzione pesada de bàtoro versos (ma sèmpere chimbe contandho su de cuménciu – A la cantamus una b.? – o su de sa serrada), a úndhighi síllabbas Sinònimos e contràrios bruschistríglia, furistera, noitola, paesana, tarantella Frases a la cantamus una batorina, a la cantamus a sa moda nostra… si ch'essis pala pala costa costa deo ti fato cudha brulla ’e prima: gai si cantat una batorina! Ètimu srd.

bàtoro bàtero

batoromíla batomíza

batorúnu , nm Definitzione de bàtoro, unu: una parte de css. cantidade o mannària ispartzia in bàtoro partes oguales Frases si apillieit a sos carvonajos a li dare su batorunu de su carvone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quartier Ingresu quarter Ispagnolu la cuarta parte Italianu il 25% Tedescu fünfundzwanzig prozent.

batoschèntos bateroghèntos

batraxéri , agt Sinònimos e contràrios banosu, bantageri, brafanteri, pagiosu Frases fillu miu, no siast batraxeri ma sintzillu (S.Medved).

bàtro bàtero

batú , pps Definitzione (f. batua), de bature Sinònimos e contràrios batidu.

bàtu , nm, nf: gatu, vatu Definitzione nau de mascu e fémina, animaledhu pilosu, prus che àteru masedu, de domo, límpiu meda, àbbile a cassare sórighes / erba de batos = issopo (Teucrium marum) Sinònimos e contràrios macitu, mau 2 Maneras de nàrrere csn: b. areste = zenia de batu de campu (felis lybica sarda); b. marrudu = chi zughet dentes mannas; cúrrere che b. a pische = andai po cosa chi praxit meda; no fidare mancu su b., a unu = no dhi donai fidi nudha; ispizare su b. = perdimentare su tempus, istare faghindhe cosas chentza cabu, de perunu contu; batu sonnidu = (nau de unu), chi no est bellu a nudha, drommiu; samunadura de su batu = nau de ccn., isciacuadura fata mali Frases inue no bi at batu sos sórighes campant bene 2. su batu sonnidu, a ite ses bonu?!…◊ a su tzilleri bi curret sa zente che batu a pische (G.Ruju)◊ e cantos parassitas in Palatu, chi sunt negados a dogni faina, passant sa die ispizendhe su batu! (L.Ilieschi) Terminologia iscientìfica anall, felis catus Ètimu ltn. gattus Tradutziones Frantzesu chat Ingresu cat Ispagnolu gato Italianu gatto Tedescu Katze, Kater.

bàtu 1 , nm: abbatu 2 Sinònimos e contràrios acódriu, acómodu, patu*.

bàtu 2 , nm Definitzione cunditzione, calidade / batire a b. malu, a malu b. = a puntu malu, a tretu malu, de istare male meda; si narat fintzas a bonu b. = bene Sinònimos e contràrios achitade, puntu 1 Frases a malu batu cun su coro ti apo lassadu trista e avilida ◊ die cun die, frades mios mi batint a batu malu ◊ semus a malu batu de su bisonzu! ◊ addaghi lu bido pedendhe sa limúsina mi batit a batu malu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mauvaise condition, état mauvais Ingresu bad health Ispagnolu situación difícil Italianu condizióne (brutta), stato (cattivo) Tedescu schlechter Zustand.

batúchere , vrb: batúghere Definitzione carrare, acortzire, portare una cosa Sinònimos e contràrios batire, bature, poltare | ctr. leai Ètimu ltn. adducere.

batúda , nf Definitzione fémina mascarandho, bestia a màscara, o fintzes totu male chinta, bistia male de fàere erríere.

batúdu , nm Definitzione donniunu de is duos giudeos chi ndhe iscravant a Gesugristu in chida santa.