A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

batzína bacínu

batzinàda bassinàda

batzinèdha bacinèdha

batzínu bacínu

batzínu 1 , nm Definitzione furriamentos de conca Sinònimos e contràrios abbadhinamentu, abbatzinamentu, ammolighinzu, atambainamentu, badhinedha, imbatzinamentu, insimíngiu, loinu, luinore Ètimu srd.

bàu bàdu

bàu 1 , nm Definitzione sa salia chi essit in buca e si faet de pàrrere abba e calat fintzes a cora Sinònimos e contràrios abbau Frases pisedhas mannas, ma no si coglint mancu su bau!

baubbàu , nm Definitzione foedhu chi si narat a is pipios po dhos fàere a tímere, o po inditare su cane Sinònimos e contràrios babboi / lellei.

baubbàu 1 , avb: braubbrau Definitzione andhare a b. = a s'imbàtoro, gatus gatus, a pampadas, a pampas, a s'acucacuca Ètimu srd.

baúdha , nf Sinònimos e contràrios badhadrufa, crócua, marrócula Frases at ghetau a totu codhu ma sa baudha si ndhe est isfodhada e at iscutu a su muru ◊ sa baudha vona, chin su cioi postu vene in centru, fit séria ca no si moiat dae uve rughiat Terminologia iscientìfica ggs.

baudítu , nm Definitzione fàghere in b. = pònnere ancu, dúbbiu Sinònimos e contràrios duda.

baúgina , nf Definitzione gana lègia Sinònimos e contràrios ganamala.

baugínu , nm Sinònimos e contràrios babajolu, babarinu, babarola, babera, barbisa, baulera, parabbae Frases li at postu unu bauginu biancu in petorras.

bàula bàbula

baulàda , nf: boada Definitzione genia de salia chi essit de buca; s'apedhada de su cane / portai baulada meda (nadu de unu) = crèresi tropu, èssere barrosu Sinònimos e contràrios abbaolga, abbau, babada, babosina, bàbula, saliàciu, tzabada / apédhidu Frases is sitzigorrus bogant sa baulada ◊ fatzu comenti bollu, mancai ndi dhu calit sa baulada! ◊ de su feli ti ndi cabat sa boada a usu de cani arrabiau! ◊ ndi fait cabai sa boada isceti su dha castiai, de cantu est bella ◊ istrexi is murrus a sa pipia, ca est prena de boada! 2. ndi portas, de baulada, tui!… Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

bauladòri , agt Definitzione nau de cane, chi istat sèmpere apedhandho; nau de gente, chi istat naendho male de s'unu e de s'àteru Sinònimos e contràrios limbilongu, limbudu, slinguau Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médisant, mauvaise langue Ingresu slanderous Ispagnolu ladrador, maldiciente Italianu maldicènte Tedescu klatschhaft, lästerlich.

bauladúra , nf Definitzione sa manera de apedhare de su cane Sinònimos e contràrios apedhadura, baulamentu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

baulài , vrb: abbaulare, baulare Definitzione su chi faet su cane candho giaet a intèndhere sa boghe Sinònimos e contràrios aciaulai, alloroscare, apedhae, atocare, imbauai, inciauai Frases su callelledhu est baulendi de sa cuntentesa ◊ bàulat su cane, su pudhedru annixat Ètimu srd.

baulaméntu , nm Definitzione su apedhare sighiu de su cane Sinònimos e contràrios bauladura, tzaulonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboiement Ingresu barking Ispagnolu ladra Italianu abbaiaménto Tedescu Bellen, Gebell.

baulàre baulài