batzína bacínu
batzinàda bassinàda
batzinèdha bacinèdha
batzínu bacínu
batzínu 1 , nm Definitzione furriamentos de conca Sinònimos e contràrios abbadhinamentu, abbatzinamentu, ammolighinzu, atambainamentu, badhinedha, imbatzinamentu, insimíngiu, loinu, luinore Ètimu srd.
bàu bàdu
bàu 1 , nm Definitzione sa salia chi essit in buca e si faet de pàrrere abba e calat fintzes a cora Sinònimos e contràrios abbau Frases pisedhas mannas, ma no si coglint mancu su bau!
baubbàu , nm Definitzione foedhu chi si narat a is pipios po dhos fàere a tímere, o po inditare su cane Sinònimos e contràrios babboi / lellei.
baubbàu 1 , avb: braubbrau Definitzione andhare a b. = a s'imbàtoro, gatus gatus, a pampadas, a pampas, a s'acucacuca Ètimu srd.
baúdha , nf Sinònimos e contràrios badhadrufa, crócua, marrócula Frases at ghetau a totu codhu ma sa baudha si ndhe est isfodhada e at iscutu a su muru ◊ sa baudha vona, chin su cioi postu vene in centru, fit séria ca no si moiat dae uve rughiat Terminologia iscientìfica ggs.
baudítu , nm Definitzione fàghere in b. = pònnere ancu, dúbbiu Sinònimos e contràrios duda.
baúgina , nf Definitzione gana lègia Sinònimos e contràrios ganamala.
baugínu , nm Sinònimos e contràrios babajolu, babarinu, babarola, babera, barbisa, baulera, parabbae Frases li at postu unu bauginu biancu in petorras.
bàula bàbula
baulàda , nf: boada Definitzione genia de salia chi essit de buca; s'apedhada de su cane / portai baulada meda (nadu de unu) = crèresi tropu, èssere barrosu Sinònimos e contràrios abbaolga, abbau, babada, babosina, bàbula, saliàciu, tzabada / apédhidu Frases is sitzigorrus bogant sa baulada ◊ fatzu comenti bollu, mancai ndi dhu calit sa baulada! ◊ de su feli ti ndi cabat sa boada a usu de cani arrabiau! ◊ ndi fait cabai sa boada isceti su dha castiai, de cantu est bella ◊ istrexi is murrus a sa pipia, ca est prena de boada! 2. ndi portas, de baulada, tui!… Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.
bauladòri , agt Definitzione nau de cane, chi istat sèmpere apedhandho; nau de gente, chi istat naendho male de s'unu e de s'àteru Sinònimos e contràrios limbilongu, limbudu, slinguau Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médisant, mauvaise langue Ingresu slanderous Ispagnolu ladrador, maldiciente Italianu maldicènte Tedescu klatschhaft, lästerlich.
bauladúra , nf Definitzione sa manera de apedhare de su cane Sinònimos e contràrios apedhadura, baulamentu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.
baulài , vrb: abbaulare, baulare Definitzione su chi faet su cane candho giaet a intèndhere sa boghe Sinònimos e contràrios aciaulai, alloroscare, apedhae, atocare, imbauai, inciauai Frases su callelledhu est baulendi de sa cuntentesa ◊ bàulat su cane, su pudhedru annixat Ètimu srd.
baulaméntu , nm Definitzione su apedhare sighiu de su cane Sinònimos e contràrios bauladura, tzaulonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboiement Ingresu barking Ispagnolu ladra Italianu abbaiaménto Tedescu Bellen, Gebell.
baulàre baulài