A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

batúghere batúchere

batugliàre , vrb: batuliai Definitzione fàere carraxu, bacanu a boghes e a tzérrios Sinònimos e contràrios abbochinare, chichigliare, stragamullai Tradutziones Frantzesu faire du tapage, chahuter Ingresu to make a din Ispagnolu alborotar Italianu schiamazzare Tedescu kreischen.

batúgliu , nm: abbatúliu*, batúliu, batúlliu Definitzione tréulu, carraxu mannu, sonos Sinònimos e contràrios abbolotu, arrevolotu, atrepógliu, sciumbullu, tregollu / abbulizu, mamudinu, murísima, pilissu, stragambullu, trambullu, tremutu Frases abarrai firmus, chi seis fendi unu tríbbulu batúliu! ◊ che intro a su batúgliu e bi l'agato che cane aggantzadu: a fortza intro in mesu e briga e chistione apo suspesu (Limbudu)◊ sonus, batúllius de dónnia genia, isciarrocus che tronus móvius de bentu non timu (G.Porru) Tradutziones Frantzesu pagaille, tapage, vacarme Ingresu confusion, din Ispagnolu barullo Italianu scompìglio, schiamazzo Tedescu Geschrei.

batulàre , vrb Definitzione murigare a forte Sinònimos e contràrios abbatare Frases mamma batulaiat bene sos oos po misciare bene totu e faghiat su vovo (S.Patatu).

batulèdha , nf Definitzione fémina trassera, ifadosa Ètimu srd.

batuliadòri , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere naendho, chi foedhat a meda, faendho tréulu Sinònimos e contràrios arralladori, arralleri, barrosu, brigantinu, ciaciareri, ciaciarone Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

batuliài batugliàre

batulínu , nm Definitzione su fígiu pitichedhu de sa gatu (min. batulinedhu)/ fàghere sos batulinos = angiai, nau de gatu fémina Sinònimos e contràrios batitzone, gatixedhu, gatulinu, macitu, pisighitu Frases sos batulinos sunt zoghendhe cun sa mama Tradutziones Frantzesu chaton, minet Ingresu kitten Ispagnolu gatito Italianu gattino Tedescu Kätzchen.

batúliu, batúlliu batúgliu

bàtulu bàdulu

batúmini , nm: bitume, bitúmene, bitumi, bitúmini, bitumu Definitzione catramu, prus che àteru su chi ammesturau cun giarra ponent a pomentu de istradas Frases su batúmini niedhu at interrau sa códula, me is arrugas Tradutziones Frantzesu bitume Ingresu bitumen Ispagnolu betún Italianu bitume Tedescu Bitumen.

bàtumu bàtima

batúre , vrb: baure, vature Definitzione carrare, acostire una cosa, portare, fàere bènnere a unu / ind. pres.: 1ˆ p. sing. bàtuo, 2ˆ p. sing. batus, 3ˆ p. sing. batut, 1ˆ p. pl. batumus, 2ˆ p. pl. batuis, 3ˆ p. pl. batunt; imp. 3ˆ p. batuat, batuant; pps. batuu/batú (f. batua), batutu, bautu, ger. batundhe, batunne Sinònimos e contràrios batire, batúchere*, poltare | ctr. leai Frases so andhada a mi bature s'abba ◊ vonu custu bruschete: bàtunne àteru! ◊ ses istonau chi a chie t'intendhet batus s'acriore ◊ si nch'est dirmajatu e ne li ant batutu su dotore ◊ a su mortu nche lu sont batunne a inoche ◊ azuao a babbu deretandhe sas crapas e batundhe s'abba ◊ cussu travallait e batuat su dinare a domo ◊ sa china si l'at batua sa nonna.

baturéllu , nm Definitzione coment'e bataria, gherra, fragassu Frases duos vatos si fint abbaidendhe cun ojos a lampalughe, cun sa coa tètera, a màulos: ma no fit ebbia su baturellu issoro a mi cancrenare su sentidu!

bàturu bàtero

batússiu , nm Sinònimos e contràrios abbadinu, batísciu, ifustura Frases si iscapat s'abba de sa billella nos faghet a batússiu!

batzàna bachiàna

batzànu baltzànu

bàtziga bàlcica

batzíli batíle