A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

batiài , vrb: batiare, batigiare, batijare, batisai, batisare, batisciare, batisiare, batixae, batixare, batizare, betiai Definitzione in sa religione cristiana, giare su sacramentu de su batísimu a unu; intebidare s'abba frida po bufare; batisare est fintzes nm. Sinònimos e contràrios isbatijare / intebiai Frases Cristos e Santu Giuanne si sunt batixados paribari ◊ a s'ora de batigiare, leant su pupitu e si aviant a chéjia ◊ mi so pessatu: Lu bàtijo e a númene li pontzo "Fulanu" ◊ sa criatura l'apo a batisciare in sa gapella de santu Giacu ◊ prus che "batizare" naramus "batiare"◊ como bàtiant is pipios faendho sa missa 2. no bufis mai àcua tropu frida: batiadha, innantis! 3. be fachent batisares, cojuvios e àteras festas ◊ in bidha vi naschiant tantos pitzinnos e gasi si fachiant tantos batisciares Ètimu ltn. baptizare Tradutziones Frantzesu baptiser Ingresu to baptize Ispagnolu bautizar Italianu battezzare Tedescu taufen.

batiàle , nm: batiare 1, batiari, betiali, vatiari Definitzione su batiamentu, su batiare, sa funtzione de giare su batísimu; cosa (dinare, caramellas) chi is nonnos betant o giaent a is piciochedhos chi atóbiant a su batiare / su b. in conca e sa bussa in buciaca = andhat bene a bi àere s'ozusantu, cun ccn., ma a dare dinari no meda Sinònimos e contràrios batígiamu, batióngiu, batísiu, bàtiu Frases batiari asciutu, busciaca istampada! ◊ issu bi at cantadu in isposos e in batiares ◊ is nonnos de batiare faiant istrinas a chie ingolliat su pipiu a crésia ◊ a is pipios dhos portiant prima de is oto dies a fae su batiale (E.Madeddu)◊ sa die de su batiale antighedempus no prandhiant o cheniant impare coment'e oe Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baptème Ingresu baptism Ispagnolu bautismo Italianu battésimo Tedescu Taufe.

batiaméntu , nm Definitzione su batiare Sinònimos e contràrios batiale Terminologia iscientìfica prdc Ètimu srd.

batiàre batiài

batiàre 1, batiàri batiàle

batiàtu , pps, agt, nm: batiau, batizadu Definitzione de batiare; chi o chie at arreciu su batísimu cristianu: si narat fintzes in su sensu de sacru, sagrau 2. no fachiat a bi colare nen cristianu batiatu e nen cane mortu e impicatu ◊ portaus ollusantu batiau.

batiàtu 1 batiàdu

batibàlu , nm Definitzione aina po cravare calecunu puntedhu o àteru in terra a acropadura Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

bàtibi , nm: bàtile, bàtili Definitzione pígiu grussu de orrobba modhe chi si ponet a s'animale asuta de sa sedha, fintzes asuta de su giuale (a s'àinu de mola, in gatzile); istràciu béciu o cosa imbrutada e lègia che unu bàtile e fintzes su panneananti (fardita) chi si ponet a is mascos brebeghinos Sinònimos e contràrios tramatzeta / cdh. bàtulu Maneras de nàrrere csn: fàgheresi a bàtile = nadu de cosa modhe chi si falat a pizu russu e tostu (lana, pilos, àteru); pònnere sos bàtiles a unu = pònnere sos corros (cun d-una parente); betare sos bàtiles a unu = incurpàrelu de carchi cosa; mòrrere a bàtiles = a cedhas, in medas, a trumas; ghetàresi su b. = imbrutàresi in su sensu de si leare sa responsabbilidade de fàghere cosa chi no piaghet Frases apo sétzidu s'acheta sentza bàtile e ne sedha ◊ su bàtili de s'arresi ◊ ge ndi eis postu de bàtibis a trotu e a travessu!…◊ cussa bestimenta dèu dha pongu po bàtili a burrincu! 2. su bàtile de pretzebbos seculare est zusta s'ora de nos lu catzare! ◊ zughet sos pilos a unu bàtile, chentza si los samunare mai! ◊ fit imbussulatu in cudhu bàtile comporatu pro sa cumbénia de su preju baratu 3. in sas trintzeras sos zòvanos fint morindhe a bàtiles 4. ses tui su chi as traíxiu e bolis detai is bàtilis a is àturus! Ètimu ltn. quactile Tradutziones Frantzesu tapis, coussin pour selle Ingresu undersaddle rug Ispagnolu sudadero Italianu tappetino sottosèlla Tedescu Woilach.

batibíngiu , nm Definitzione bestimentu béciu o totu andhau male Sinònimos e contràrios istratzia 1 Ètimu srd.

batibòrta , nm Definitzione genia de serru comente s'intrat in is crésias Ètimu ctl. batiport Tradutziones Frantzesu narthex, vestibule Ingresu hall Ispagnolu contrapuerta, cancel Italianu antipòrta Tedescu Vortür.

bàtica , nf: abbàtica, vàtica Definitzione abbasciamentu in su terrenu, fossu in is errios mannos; terrenu in paris, de ortu, postu a melone Sinònimos e contràrios cavora, isca, oltu / fògia 1, pógiu, trógliu Frases no ti arrisches piús, mira: sinono ti che interro isconcadu in sas bàtigas de su Riu Mannu!◊ frade meu est in su trainu sétzidu in s'oru de sa bàtiga, piscandhe a lentza Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. aquatica.

baticogliài, baticollài, baticollàre batacollàre

baticollósu , agt Definitzione chi o chie faet bacanu Sinònimos e contràrios baraundheri, burdellosu, carraxeri Frases innoghe si podet istare chena istrobbu de pitzinnos inzogatzaos e baticollosos ◊ istudachedhu cussu motore baticollosu! Ètimu srd.

baticóllu , nm: batigollu Definitzione nau de persona, pegus malu, totu andhau male; matratamentu; a logos, boghes, baraundha a tropu, bacanu; faghevaghe, pelea Sinònimos e contràrios abbasatu, zigotu / cumbata, matana 4. soe galu a batigollu chircandhe de sarvare custa cosa! Tradutziones Frantzesu casse-cou Ingresu daredevil Ispagnolu desconsiderado Italianu rompicòllo Tedescu Wagehals.

baticórru , nm: batigorru Definitzione becu a bàtoro corros; genia de tzintzigorru de mare; su dimóniu 2. su baticorru chi s'at fatu!… Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

baticullàre batacollàre

baticúlu , nm Definitzione de una giacheta, su tretu chi ammontat is lumbos, is nàdigas, su tretu de is coedhas, su prus bàsciu.

bàtida , nf, nm: bàtidu Definitzione cropu, cropighedhu, mescamente su chi faet su coro Sinònimos e contràrios atzàpidu, tàbbida, tochédhidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu battement Ingresu heartbeat Ispagnolu latido Italianu bàttito Tedescu Schlag.

batidòre, batidòri , nm Definitzione chi o chie cropat, faendho calecunu trebballu; màchina manna, iscavadore, chi portat sa punta po segare s'orroca; in sa trébbia, donniunu de is màgios chi pistant sa canna de su laore po ndhe iscutulare su granu; genia de lóriga po tocare in is portales; in cassa, chi o chie trubbat o faet essire sa fera Sinònimos e contràrios trubbadore / tocadori 3. a su tochedhu sicu de su batidore at rispostu una boche dae intro 4. inue acanait intronante su batidore, su crabalzu rude, oe bi mériat sa zente che in logu de ispassu 5. a Mariedha Cortis dh'at bocia su batidori, ca dh'iant posta a piciochedha a iscapai is mànigas e nci fiat arruta aintru Tradutziones Frantzesu batteur Ingresu hitter Ispagnolu batidor, trillador Italianu battitóre Tedescu Schläger.