A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

batagliài, batagliàre , vrb Definitzione istare a gherra, a pelea, a matana po calecuna cosa, mescamente cun su trebballu; a logos dhu narant po su foedhare a meda Sinònimos e contràrios cumbati, gherrai, peleai / batallai Frases babbos e mamas batàgliant sos fizos a minores, sos fizos batàgliant su babbu e sa mama a betzos ◊ cantu isto in su mundhu, so destinadu a batagliare males.

batagliòla , nf Definitzione gherra a cropos de pedra Sinònimos e contràrios aperdiamentu, predarjata / cdh. batadhola Tradutziones Frantzesu bataille à coups de pierres Ingresu hail of stones Ispagnolu pedrea Italianu sassaióla Tedescu Steinhagel.

batagliòne, batagliòni , nm: batallioni Definitzione unu tanti mannu, de sordaos (unas cantu cumpangias); meda, cantidade manna 2. bi est sa cosa a bataglione Tradutziones Frantzesu bataillon Ingresu battalion Ispagnolu batallón Italianu battaglióne Tedescu Bataillon.

batàgliu , nm: batallu, batalzu, batarzu, batazu, vatazu Definitzione orrughedhu de ossu o de ferru de is sonàgias, de is campanas, apicau aintru, po dhas fàere sonare / pònnere su b. = abbatarzare Sinònimos e contràrios antarzu, limbassa, limbatzu, limbedha, matàgliu, pichiagiolu, trantallu / cdh. batadholu Frases como no s'idet ànima peruna, ne s'intendhet batazu sona sona ◊ siat una festa ue sos batarzos ligados ispetant una manu chi los fetat bisare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu battant Ingresu clapper Ispagnolu badajo Italianu battàglio Tedescu Klöppel, Schwengel.

batàgliulu, batàgliuru , nm Definitzione orrugu de cosa pendhendho po sonare sa campana, o tocare in sa genna Sinònimos e contràrios batadholu, pícula Tradutziones Frantzesu heurtoir Ingresu doorcnocker Ispagnolu aldaba Italianu picchiòtto Tedescu Klopfer.

batagugliàre , vrb Definitzione betare apare, ammesturare totu, pònnere a tréulu Sinònimos e contràrios atrepillai, atrobodhare, imbogiare, trabojare, trebedhai, trobodhicai Tradutziones Frantzesu brouiller Ingresu to upset, to confuse Ispagnolu confundir Italianu confóndere, scompigliare Tedescu vermischen.

batajòla , nf Sinònimos e contràrios batagliola.

batalímba , nf: batilimba, batilinga Definitzione genia de erba (e frutu puru) bona po fàere tinta orrúbia, tinta de sorixedha, po tínghere orrobba o fintzes àteru (a s'arraighina a logos dhi narant intinta) Sinònimos e contràrios arrúbbia, atzotalimba, ciorisedha, colalati, orighedha 1, pigalati, ratalimba, rúgia Terminologia iscientìfica rba, Rubia peregrina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu garance Ingresu kind of madder Ispagnolu rogeta Italianu róbbia selvàtica Tedescu eine Krappsorte.

batàlla batàglia

batalladòri batagliadòre

batallài, batallàre , vrb Definitzione foedhare a meda, a boghe arta Sinònimos e contràrios arrallai, bacagliare 1, batazare, batugliare, chistionai | ctr. cagliai, citire Frases batallendi tra issus, tzérriant infogaraus ◊ fiat giai mesunoti, dhu pigat a batallai e si seus drommius a is duas de chitzi ◊ funt batallendi po su prétziu ◊ custus políticus batallant, batallant, ma no cumbinant nudha! Sambenados e Provèrbios prb: su batallai meda fait sa dí pitica Tradutziones Frantzesu discuter avec agitation Ingresu to talk excitedly Ispagnolu batallar, acalorarse Italianu discùtere concitataménte Tedescu zanken, wortwechseln.

batalléri , agt Definitzione chi dhi praghet a istare foedhandho, a chistionu, dhi praghet a batallare Sinònimos e contràrios arralladori, arralleri, batuliadori, ciaciareri, ciaciarone | ctr. mudurcu Frases totus pigànt órdinis de Gesuina, chi fiat sa prus batallera Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

batalliòni batagliòne

batàllu batàgliu

batalòca , nf Definitzione chistionu a meda e a boghe arta Sinònimos e contràrios bataralla, bria, ciaciarra, ciaramedha, ragàglia Tradutziones Frantzesu discours altéré Ingresu excited talk Ispagnolu discurso acalorado Italianu discórso concitato Tedescu Wortwechsel.

batàlzu batàgliu

bataràlla , nf Definitzione chistionu prus che àteru chentza cabu Sinònimos e contràrios argiolu 1, arralla, badàcia, bataloca, ciaciarra Ètimu srd.

batàre , vrb: abbatare* 1 Sinònimos e contràrios patuai.

bataría , nf Definitzione pelea, múngia chi si pigat o chi si faet pigare faendho calecuna cosa trebballosa o difícile Sinònimos e contràrios cadha, cària, inzotu, pelea / batúliu, carralzu, tréulu Frases mi at dadu bataria a tizirire su mànigu ◊ est dogni annu cun custa bataria: li deghet una làpide pro s'apostoladu ◊ si l'at leada issa sa bataria de balminare sa lana ◊ za mi ndhe at dadu de bataria, s'ebba!…◊ custa est zente chi daet bataria, mala a dominiare Tradutziones Frantzesu fatigue Ingresu intense strain Ispagnolu fatiga Italianu strapazzo Tedescu Anstrengung, Strapaze.

batàrzu batàgliu