A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

càrca 1 , nf, nm: craca 1, cracu 2 Definitzione ispétzia de crapitas chi si portant asuba de is àteras po difèndhere is peis de s'umidade; genia de iscarpones de orropu, grussos, artos, po trebballare 2. in sas cracas isfundhadas e iscosidas intrat abba e pedrischédhula ◊ su caltzeraju at frunidu de cracas bullitadas massajos e bervegarzos ◊ su batu si est postu a mi línghere sos cracos Terminologia iscientìfica bst, sbb. Ètimu itl.p clach.

carcaborcédhu , avb: cracabrocedha Definitzione èssiri, istai a c. = gente a muntones, gente craca, a càtzigu Ètimu srd.

carcadórgiu , nm Definitzione logu o aparíciu po iscarchiare furesu, po samunare orrobba Sinònimos e contràrios calchera.

carcadrípa , nf: cracatripa Definitzione gente a muntones, a meda, a istrintu / a c. = in medas, a muntones (de gente) Sinònimos e contràrios zentória Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu multitude Ingresu crowd Ispagnolu gentío (m), muchedumbre Italianu calca, moltitùdine Tedescu Gedränge.

carcadúra , nf: cracadura Definitzione su cracare (àghina, furesu, orrobba samunandho e àteru) Sinònimos e contràrios cacigadura, carcamentu, càticu / iscarchiadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foulage Ingresu crushing Ispagnolu pisa, pisado Italianu pigiatura Tedescu Drücken.

carcagliadòre , agt Definitzione chi carcàgliat, chi istat carcagliendhe, agrogostiandho Sinònimos e contràrios croanu Tradutziones Frantzesu qui croasse Ingresu croaker Ispagnolu graznador Italianu gracchiatóre Tedescu wer krächzt.

carcagliaméntu , nm Definitzione su istare carcagliendhe, agrogostiandho Tradutziones Frantzesu croassement Ingresu croaking Ispagnolu el croar continuo Italianu gracchìo Tedescu Gequake.

carcagliàre , vrb: cracagliare Definitzione su cantare o fàere sa boghe de is crobos, de is arranas Sinònimos e contràrios agrogostiare, cacariare, croidare Frases ube sos rios e benos abbas currentes no ana cracagliendhe istat sa rana intro de sos pojos pienos (P.Serra)◊ sas contularzas las intenno colenne in sa carrela, carcaglienne parent pudhas (G.Tilocca) Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croasser Ingresu to crake Ispagnolu garznar Italianu gracchiare Tedescu krächzen.

carcài calcài

carcaméntu , nm Sinònimos e contràrios cacigadura, carcadura, càticu Ètimu srd.

carcangíli calcanzíle

carcangiólu , nm, agt: acracangiolu, carcanzolu, cracangiolu, cracangiou, crocongiolu Definitzione pigionatzu de gureu crocau e suterrau (e po cussu biancu e modhe, ma atrotigau puru); chi est atrotigau, fatu a unu gànciu / torrare a carcanzolu = torrai a sa chistioni Sinònimos e contràrios brundiciou / abbajonadu, aggobbedhau, giumburudu, rumbosu, tzumbosu / tzumba Frases me is campus araus immoi dhoi at cracangiou bellu ◊ dhoi tenit arreiga bella chi parit cracangiolu Terminologia iscientìfica rbz Ètimu srd.

carcàngiu calcànzu

carcanzàle , nm Definitzione sa parte de asegus de is iscarpas, sa parte de su cracàngiu Sinònimos e contràrios calcanzile Ètimu srd.

carcanzíle calcanzile

carcanzólu carcangiólu

carcànzu calcànzu

càrcara , nf Definitzione forru po còere sa pedra carcària de fàere a crachina Tradutziones Frantzesu four à chaux Ingresu limekiln Ispagnolu calera Italianu fornace per fare la calce Tedescu Kalkofen.

càrcara 1 , nf: gàrgara* Definitzione apertura in sa terra, passadórgiu istrintu in mesu de orrocas Sinònimos e contràrios carropu, garga, péntuma.

carcaràda , nf Definitzione su carcarare / c. de risu = iscacagliada Frases fint totu chie a carcaradas de risu e chie a cascos de sonnu.