A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cardinalàdu , nm Definitzione su gradu de cardinale; su tempus chi unu est cardinale in d-unu logu Tradutziones Frantzesu cardinalat Ingresu cardinalship Ispagnolu cardenalato, capelo Italianu cardinalato Tedescu Kardinalsamt.

cardinàle caldinàle

cardinalítziu , agt Definitzione de is cardinales, chi pertocat is cardinales Tradutziones Frantzesu cardinalice Ingresu cardinal Ispagnolu cardenalicio Italianu cardinalìzio Tedescu Kardinals.

càrdine , nm: càrdini Sinònimos e contràrios càncara 1, grafale.

cardíngiu caldíngiu

càrdini càrdine

càrdiu càdriu

cardógu cadrógu

cardolínu , nm: cardulinu, codrobinu, codrolinu, codrulinu, cordulinu Definitzione genia de erba (upm) chi no portat clorofilla, dhue ndhe at calidades bonas a papare e àteras velenosas / in su codrolinu si podet distínghere: sa conca (agiummai sèmpere cucurúcia a bisura de paracu, lisa in pitzu, a tiras fines de atza asuta chi andhant de mesu a s'oru), su tenaghe; calidades de codrolinu: cardulinu de murdegu = zenia de antunnighedha groga suta, minuda, bona, chi faghet in sos mudregarzos (Leccinum corsicum), cardulinu de ílixi (bonu, faghet in fundhales de élighe (Leccinum lepidum), cardulinu de bulletu, de túvara (itl. prataiòlo, Agaricus campestris)= toba, zenia de antunna chi a s'ala de fundhu zughet tizighedhas in colore de rosa, cardulinu de petza o ’eru = antunnaera, tugnu biancu (Pleurotus eryngii), cardulinu de mari = cagalloni istrantaxu, minchemoru, sedhitzi, cardulinu de opinu = zenia de antunna chi faghet suta de sos opinos (Boletus granulatus), cardulinu de padenti o cardulinu grogu = zenia de antunna groga a s'ala de fundhu, in colore de castanza subra, faghet manna (a diferéssia de cussa de mudregu chi li assemizat), est bona (itl. porcino, Boletus edulis, aereus, reticulatus), cardulinu de mata = diferentes zenias de antunna, ma mescamente una calidade bona, minudedha, chi faghet a bàlliu e creschet in sos fundhales prudigados in montes (itl. chiodini, Armillariella mellea) Sinònimos e contràrios antunna, bulí, corrorinu, cucumedhu, tontonniu, tugnu, túvara 1 Frases su logu aundi fait cardolinu Antiogu dhu tenit signalau ◊ cras andaus a su codrobinu Terminologia iscientìfica rba, rbzc Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu champignon Ingresu mushroom Ispagnolu seta (f), hongo Italianu fungo Tedescu Pilz.

cardolítu , nm Sinònimos e contràrios antunna, cardolinu.

càrdu càdru

càrdu 1 càldu

càrdu 2 , nm Definitzione aina de ferru fata a puntas po laminare sa lana fintzes tàula cun d-unu tretu totu púncias po su matessi iscopu) Sinònimos e contràrios irgarda, isperpedhu Terminologia iscientìfica ans.

carduangionínu, carduanzonínu , nm: barduangioninu Definitzione una calidade de cardu Sinònimos e contràrios aldubbiancu, aldubintu Terminologia iscientìfica rba, Lupsia galactites Ètimu srd.

carduanzonínu 1 , nm Definitzione genia de erba ispinosa chi narant puru gardu donna, ispina de arroda, gardu asprone, cima de pastori / gardu anzoninu in calecunu logu est una genia de cardu (Carlina corymbosa) Sinònimos e contràrios arrodedha, bardumatzone, cardedonna, carduarràngiu, cardubuntzosu, cardudingiosu, mammaràida, sperragaltzones Terminologia iscientìfica rba, Eryngium campestre Tradutziones Frantzesu chardon levrot Ingresu caltrop Ispagnolu cardo corredor Italianu calcatréppolo Tedescu Feldmannstreu.

carduarràngiu , nm Definitzione genia de erba (bona a papare, is pigiones e fintzes sa fògia) chi narant puru gardu donna, spina de arroda, gardu asprone, cima de pastori Sinònimos e contràrios arrodedha, bardumatzone, cardedonna, carduanzoninu 1, cardubuntzosu, cardudingiosu, mammaràida, sperragaltzones Terminologia iscientìfica rba, Eryngium campestre Ètimu srd.

cardubbiàncu , nm: aldubbiancu Sinònimos e contràrios aldubintu, barduangioninu Terminologia iscientìfica rba, Lupsia galactites Ètimu srd.

cardubbiàncu 1 , nm Definitzione una genia de cardu chi narant puru canna de ruxi, corrus de crabiolu Sinònimos e contràrios barducabidhu Terminologia iscientìfica rba, Scolymus maculatus.

cardubbiàncu 2 , nm Definitzione àtera calidade de cardu chi narant puru gardu iloche, cardu túvuru, cima de cardu, gardu de corte, cardu vachile, cardu tuva, a fògias mannas a magas biancas (ingespiadas): faet meda in is cuiles e mescamente su cambu, grussu e tuvudu, est bonu a papare ispuligau Sinònimos e contràrios cardudufu, carduduvudu, cardusantu Terminologia iscientìfica rba, Silybum marianum.

cardubuntzósu , nm Definitzione genia de erba (bona a papare, is pigiones e fintzes sa fògia) chi narant puru gardu donna, spina de arroda, gardu asprone, cima de pastori Sinònimos e contràrios arrodedha, bardumatzone, cardedonna, carduanzoninu 1, carduarràngiu, cardudingiosu, mammaràida, sperragaltzones Terminologia iscientìfica rba, Eryngium campestre, maritimum Ètimu srd.