A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

conchipredósu conchibedrósu

conchírde concabbírdi

conchiribédhu , avb Definitzione a c. = a cúcuru ficadu, conca a bàsciu.

conchiscadhigàu , agt, nm Definitzione chi o chie est chentza cabu, no giaet atentzione Sinònimos e contràrios conchiabbadu, isagherau, isalambrau | ctr. atensionau Frases abbàida chi, conchiscadhigau comente ses, no apas postu su dinare in crachi cadassu! ◊ conchiscadhigau, che dh'as a àere pérdia in caminu cussa cosa! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

conchischeréscidu , agt Definitzione chi s'imméntigat sa cosa, ma prus che àteru po su malu cabu, su pagu incuru Sinònimos e contràrios abbaucadu, ammodoinau, innotoriadu, ilmentigadu, irmentigajolu, sbentiau Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdi, qui n'a pas de mémoire Ingresu forgetful Ispagnolu desmemoriado Italianu smemorato Tedescu vergeßlich.

conchiscrariàtu , agt Definitzione chi no portat pilos in conca Sinònimos e contràrios conchispilidu, ispinniadu, scucau / cdh. capilixu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd.

conchisèdha , agt Definitzione nau de ccn., chi est conchedha, conca mala.

conchisícu , agt Definitzione chi est de crebedhera pagu giusta Ètimu srd.

conchispilídu, conchispilítu, conchispilíu , agt Definitzione chi portat su cúcuru ispiliu, chi at pérdiu is pilos de sa sedha de cúcuru Sinònimos e contràrios ispinniau, scucau Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauve Ingresu bald Ispagnolu calvo Italianu calvo Tedescu kahlköpfig.

conchísta , nf, nm: conchistu, cunchista Definitzione cosa chi si arrennescet a tènnere, badangiare, su chi si arrennescet a ndhe bogare de unu trebballu, de un'ispesa; totu su chi si arrennescet a pigare a is àteros cun sa gherra Sinònimos e contràrios lucru | ctr. pérdua Frases piús filu no bi at de isperàntzia, como est pro te su vívere agabbadu: acò ite conschistu ndhe as bogadu de no àere in me postu aficàntzia! (P.Mossa)◊ leàdi custu dinari e pònelu in conchistu! 2. a sa Sardigna totugantos, cun manera indigna, l'ant tratada che terra de cunchista! Ètimu spn. conquista Tradutziones Frantzesu conquête Ingresu conquest, utility Ispagnolu conquista Italianu conquista, utilità Tedescu Eroberung, Nützlichkeit.

conchistadòre , nm Definitzione chie faet una conchista Tradutziones Frantzesu conquérant Ingresu conquerer Ispagnolu conquistador Italianu conquistatóre Tedescu Eroberer.

conchistài, conchistàre , vrb Definitzione impreare sa cosa o su tempus a manera de ndhe bogare unu arresurtau bonu / conchistare su tempus, sa cosa = impreare su tempus, sa cosa, cun cabu, cun lúcuru, chentza ndhe pèrdere in debbadas Sinònimos e contràrios acanciare, lucurare 1 | ctr. perdimentare, sperditziai Frases est prus su tempus chi perdet in inghírios chi no su chi conchistat triballendhe ◊ a fàghere gai est a la frundhire, sa cosa, no a la conchistare! ◊ bi est chie su tempus lu perdet e chie lu cunchistat: su primu si ndhe agatat male, su de duos bene Ètimu spn. conquistar Tradutziones Frantzesu fructifier Ingresu to put to good use Ispagnolu prosperar Italianu méttere a frutto Tedescu nützen.

conchístu conchísta

conchíta , nm Definitzione nau de unu, conca mala, chi no est tanti giustu, chi faet aconcadas macas; a logos dhu narant a s'orroca chi essit unu pagu de su terrenu, bàscia Sinònimos e contràrios conchedha, concutza / rochita Frases conchita, cussu, balla: cun su càmiu nc'est passau in su passàgiu a livellu serrau! ◊ fradi miu mannu fiat conchita, malu a ghetai in pinta: dhu pigànt a trabballai e de dónnia logu ndi dhu bogànt! Ètimu srd.

conchitóstu , agt Definitzione chi portat sa conca tostada, nau in cobertantza po tontu, tostorrudu Ètimu srd.

conchítzu , nm Definitzione gioga manna chi si manígiat fintzes coment'e corru po sonare a suladura Sinònimos e contràrios corra, corredha, corróina, corroneta, tufa, tufigedhu.

conchiúncu , nm Definitzione pigionedhu prus piticu de su cuncurredhu Terminologia iscientìfica pzn.

conchivínu , agt Definitzione chi est carrale, frade o sorre de unu lados, fígiu de matessi babbu e diferente mama, o fígiu de matessi mama e diferente babbu Sinònimos e contràrios conchinu* Terminologia iscientìfica ptl.

conchivràcu , agt, nm Definitzione chi o chie est débbile de conca in su sensu chi no tenet ideas seguras, firmas, e si lassat cumbínchere chentza dificurtade Sinònimos e contràrios conchibbódiu Frases sa tentassione aprofitat in sos conchivracos.

conchixèdha conchighèdha