A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

concósu , agt Definitzione its, cónchinu, abbetiosu? Frases tanti no ses concosu!…

concótu , pps, agt Definitzione de concòghere, concòiri Sinònimos e contràrios tiziridu Tradutziones Frantzesu digéré Ingresu digested Ispagnolu digerido Italianu digerito Tedescu verdaut.

concràve conclàve

concruíre concluíre

concruíu concluídu

concrúos conclúos

concrusiòne conclusiòne

cóncu , nm: cuncu Definitzione genia de istrégiu, mescamente de linna a pònnere a papare a su porcu, a catzigare su furesu, s'àghina, ammurgiare su casu; concale de porcu / bufare totu a unu c. = totu a unu tirone, chentza torrare àlidu Sinònimos e contràrios lacu, pica Frases pica cussa baca e múrghela a cussu concu de preda ◊ sos bervegarzos zughiant murtorzos, zodharzos e concos pro ammurzare su casu 2. in sa funtana at bíbiu abba chin sas manos a concu 3. pigat unu tzicherone de late e si che dhu bufat totu a unu cuncu ◊ bidindhe cudha isprammada bi faet bufare unu cuncu de abba Sambenados e Provèrbios smb: Concu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu auge en bois Ingresu big wooden basin Ispagnolu recipiente de madera Italianu gròssa cónca di légno Tedescu großes Holzgefäß.

cóncu 1 , nm: cuncu 1 Definitzione númene de arrespetu chi si narat a ómine mannu Sinònimos e contràrios babbai, tziu Frases su domínigu concu Piricu andat a su sartu fintzas a mesudí ◊ cuncu Luisu est su fradi de ajaju ◊ curiosu cuncu Bachis cun s'istrúmbulu in manu e dieta Semprónia cun su bastoni de iscova ◊ acostadí a tzerriai a cuncu Bissenti! Sambenados e Provèrbios smb: Concu, Cuncu.

cóncu 2 , agt: cuncu 2 Definitzione (f. cúncua) foedhu chi si narat po inditare unu tanti pagu precisu, unos cantu Sinònimos e contràrios cabancunu, calchi Frases baidindi de ogus mius, prima chi ti aciúngia concu cropu! ◊ funt cuncus cincu milla ◊ cuncu muru oi ndi arruit ◊ custus non s'istimànt apari e fadiant dógnia tanti cúncua tírria Tradutziones Frantzesu quelque Ingresu some Ispagnolu algún Italianu qualche Tedescu enige.

concúda , nf Definitzione bellei de cadhu (sa sitzia, o pubúntzula froria, groga, dha ponent a fàere collanas de pònnere a is boes e a is cuadhos, in festas de beranu) o cagarantzu masedu, prus piticu de su cagarantzu, ma bonu fintzes a papare (su coromedhu de su cambu, ispuligau) Sinònimos e contràrios cocoininni, pabarantzolu Terminologia iscientìfica rba, Glebionis segetum Ètimu srd.

concúda 1 , nf Definitzione diferentes calidades de sitzia, pudéscias puru Sinònimos e contràrios sisia Terminologia iscientìfica rba, Anthemis cotula, A. secundiramea, Cladanthus mixtus, Chamaemelum fuscatum.

concúda 2 , nf Definitzione sitzia latosa e un'àtera calidade de sitzia prus manna chi frorit in atóngiu Sinònimos e contràrios sisia 1, sitziedha Terminologia iscientìfica rba, Bellis perennis, B. sylvestris Tradutziones Frantzesu pâquerette Ingresu daisy Ispagnolu maya Italianu pratolina, margherita autunnale Tedescu Gänseblümchen.

concúda 3 , nf Definitzione genia de erba chi assimbígiat a su pabarantzolu e po cussu dhi narant cagarantzu areste, molentinu, cocoininni burdu e no est de papare: su sèmene chi faet praghet meda a is codroneras e po cussu dhi narant erba de cardaneras, de cardedhinas Sinònimos e contràrios cagliuga, pedruveghe Terminologia iscientìfica rba, Senecio vulgaris.

concúda 4 , nf Definitzione frore de cada mese, erba de frore, sicia móssia Sinònimos e contràrios bellore, pudibudi, sicia 1 Terminologia iscientìfica rba, Calendula officinalis.

concúdu , agt Definitzione chi portat conca manna Sinònimos e contràrios concone Sambenados e Provèrbios smb: Concudu Ètimu srd.

concuínu conchínu

concuistài, concuistàre , vrb Definitzione su fàere una conchista cun sa fortza, nau prus che àteru de logos, su si ndhe pònnere mere Tradutziones Frantzesu conquérir Ingresu to conquer Ispagnolu conquistar Italianu conquistare Tedescu erobern.

cóncula , nf, nm: cónculu, cóncuru, cúncula Definitzione genia de istrégiu, fintzes de ortigu, po pònnere àliga, o trastos de samunare o samunaos; conca de mortu / cóncula de s'oju = concale de s'ogru, sa calanca de s'ogru e sos ossos a inghíriu de s'ogru; (leare) a manos cónculas (agt.) = a zunta; cúncula de manu = zunta Sinònimos e contràrios bótzicu 1, cartina, ischiu 2, ischivedha, tavania, tina / cdh. cunculina, ttrs. cuncurina / carròcia Frases faghe falare su sàmbene a intro de unu cónculu! ◊ subra de sa mesa bi at unu cónculu prenu de oos ◊ si est presentadu cun su cónculu prenu de ciciones ◊ at fatu sa madrighe pro sa cota in su conculedhu 2. ite mi cheres narrer, conca muda, dai subra su túmulu niedhu mirendhe cun sa cóncula funguda? (P.Casu) Sambenados e Provèrbios smb: Cunculeddu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baquet Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu mastèllo, catinèlla Tedescu Bottich, Waschbecken.

conculèdha , nf Definitzione conchedha de ortigu bogau de unu giúmburu de suérgiu, po umprire abba a bufare in campu Sinònimos e contràrios bajonedha, conchedha 1, gupu, opia, upada, trobia Terminologia iscientìfica stz.