A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

conduíre , vrb: cunduire Definitzione pigare, ghiare a calecuna cosa o a calecunu logu Sinònimos e contràrios condúsiri, ghiai, poltare, zúchere | ctr. lassai Frases sa lege no conduit in ingannos ◊ su tantu furare ti at conduidu a manos de su re ◊ bois sezis cudh'istella chi conduet in portu ◊ sas boches aiant fatu cunduire sas bichinas Ètimu ctl. condu(h)ir.

condúlliri , vrb Sinònimos e contràrios conchinare, cunduire, dòrchere, indugi Ètimu srd.

cónduma còdoma

condumàdu condomàdu

condúsiri , vrb: cundusi Definitzione portare, batire, ghiare a calecuna cosa o a calecunu logu Sinònimos e contràrios conduire, ghiai, poltare, zúchere | ctr. lassai Ètimu spn. conducir.

condúta , nf: cundhuta Definitzione sa manera de si cumportare de unu po totu su chi podet àere de bonu, o de malu, fatu cun intentzione Sinònimos e contràrios cumpoltamentu Frases sos pisedhos chi atendhent sos mannos in sos apretos si meressint bàntidu e sunt símbulu de bona cundhuta ◊ fit in pistichinzu pro sa cundhuta isegherada sua ◊ is isposus essiant impari sa prima borta apustis de ai arriciu is racumandítzias de bona cunduta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu conduite Ingresu behaviour Ispagnolu conducta Italianu condótta Tedescu Benehmen.

còne, còni , nm: (su cone = nr. sugòne) Definitzione est un'arga, unu traitore chi portat a ogu sa cosa de furare o sa gente de idorrobbare agiudandho is furones chi benint a fàere su cropu Sinònimos e contràrios bugoni, medianeri, ospia Frases custu est su coni: est istràngiu e connoscit bèni sa zona ◊ su coni… sa metadi in galera e s'atra in prasoni: s'est fuiu cumenti a unu macu! ◊ s'est fuiu su coni po sa timoria Sambenados e Provèrbios smb: Coni Tradutziones Frantzesu taupe, cerveau Ingresu inside man, mole Ispagnolu topo Italianu basista, talpa Tedescu krimineller Vorarbeiter.

conèta , nf: cuneta Definitzione genia de cora, manna, fintzes a incodau, ororu de is istradas po arregòllere s'abba próina a manera de no fàere dannu a s'istrada Sinònimos e contràrios banchina, coleta Ètimu itl.

conèta 1 , nf Definitzione genia de bonete Frases bendit arrobba de lana, seda e cotoni, capedhus a frisiera, conetas e àteras cosas.

conetòni , nm: coretone, coretoni Definitzione coneta manna, genia de canale po arregòllere is abbas a meda (a inghíriu totu fora in bidhas de monte) o passare abba po campos e indústrias Sinònimos e contràrios canalone Frases una fémina fut isciacuendi is pannitzus de su pipiu in su conetoni.

confidàntzia , nf: cufiàntzia, cufidànsia, cufidàntzia, cunfiància, cunfiantza, cunfiàntzia, cunfidànsia, cunfidàntzia Definitzione su àere unu fàere coment'e de gente bene connota, amiga, parente, fidada, coment'e giaendho fide a unu Sinònimos e contràrios cunfidu / ballansa, familiaricítzia, fidàssia, modhore, ollantza | ctr. discunfiantza Frases lah, chi m'imbovas tui puru truncaus sa cunfiantza! ◊ sa cunfidàntzia dha tengu cun Deus ◊ sas cosas in cunfidàntzia no si narant in carrela ◊ no sunt totu sos nepodes chi si gosant sa cufidàntzia de su zaju ◊ mi ais a perdonare: tèngio cunfiància de no mi abbandhonare Sambenados e Provèrbios prb: su saludu a totus, sa cunfiantza a pagus Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu familiarité Ingresu confidence Ispagnolu confianza Italianu confidènza Tedescu Vertrauen.

confinài , vrb: cufinare, cunfinai, cunfinare Definitzione mandhare a su cunfinu, istesiare, bogare a unu de su logu suo a logu angenu po chi no potzat fàere che in logu e cun gente chi connoschet e ue tenet is benes Sinònimos e contràrios disterrai, terrafinare Frases una primu borta mi aiant cufinau ca proite no mi fio créfiu arruolare Ètimu itl. confinare.

confinàu , pps, agt Definitzione de confinai; chi dh'ant cundennau a istare foras de su logu suo, chi est disterrau.

confínu , nm: cufinu, cunfinu Definitzione su che bogare o istesiare a unu de logu suo a logu angenu po chi no potzat fàere che in logu e cun gente chi connoschet; logu de pena, a ue che mandhant o ue che mantenent a unu a fortza Sinònimos e contràrios disterru, isterru Frases in tempus de su fassismu a chie mustraiat de èssere contràriu a su guvernu che lu mandhaiant a su cufinu ◊ su marisciallu at minetadu a babbu de lu mandhare a su confinu si faghiat propagandha contr'a sos fascistas Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu relégation Ingresu internment Ispagnolu destierro Italianu confino Tedescu Zwangswohnort.

confrímu , nm: cunfrimu Definitzione unu de is sete sacramentos e funtzione de candho unu atrogat de si bòllere cristianu e su píscamu dh’unghet in crebedhos cun s’ogiusantu Sinònimos e contràrios crésima, cufirmassione, gríjamu, incrísima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chrême Ingresu chrism Ispagnolu confirmación Italianu crisma Tedescu Chrisma.

confúgere , vrb Definitzione pònnere impare is líteras a unas a unas o lígere a síllabbas Sinònimos e contràrios cofuzire*, compitare Tradutziones Frantzesu articuler séparément les syllabes Ingresu to sillabify Ispagnolu silabear Italianu sillabbare Tedescu buchstabieren.

confúndhere, confúndiri , vrb: cufúndhere, cunfundi, cunfúndiri Definitzione pigare o crèdere una cosa po un'àtera, fàere ibballiare / pps. cunfúndiu, cufusu Sinònimos e contràrios aforrotulare, fadhie, imbrabugliare, imprabastulai | ctr. distínghere, scunfúndiri Frases ista mudu ca so contendhe, chi mi as fatu cufúndhere! ◊ l'apo cufusu: no mi so abbizadu chi fint diferentes Tradutziones Frantzesu confondre Ingresu to confuse Ispagnolu confundir Italianu confóndere, disorientare Tedescu verwirren.

confusionajólu , nm: cunfusionajolu Definitzione chie pesat burdellu, chie ponet a brigare s'unu cun s'àteru Sinònimos e contràrios confusioneri, cunvisionadori, cunfusionista Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

confusionéri , agt, nm: cubisioneri, cunfusioneri, cuvusioneri Definitzione chi o chie pesat cuvusiones, ponet a brigare s'unu cun s'àteru, betat apare is chistiones; fintzes chi o chie cunfundhet cun tropu facilidade cosas diferentes Sinònimos e contràrios confusionajolu, cunvisionadori, cunfusionista / carraxeri Frases a s'imprabastuleri no lu acrustes ca est confusioneri! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ctl. confusioner Tradutziones Frantzesu semeur de discordes Ingresu sow seeder of discord Ispagnolu sembrador de discordia Italianu seminatóre di discòrdia Tedescu Zwietracht Säer.

congedài , vrb: cunzedare Definitzione acabbare su servítziu militare.