Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cóngrua , nf Definitzione genia de istipéndhiu de s'istadu a is preides.

congruéntzia , nf Definitzione su torrare paris de una cosa cun calecun'àtera.

congruída , nf Definitzione s'acabbu de is contos, de una chistione, s'arresurtau Sinònimos e contràrios acabbu, concluos, rematu Ètimu srd.

congrúos conclúos

conguàlliu , nm Definitzione su chi si ponet o si giaet po aparigiare o lòmpere a unu tanti Sinònimos e contràrios resídiu.

coniài, coniàre , vrb Definitzione fàere, frabbicare dinare Tradutziones Frantzesu frapper, créer, forger Ingresu to coin Ispagnolu acuñar Italianu coniare Tedescu prägen.

coniàre 1 conàre

cónicu , agt Definitzione chi est a bisura de cònu, a base tundha e larga, ma in artu a punta Tradutziones Frantzesu conique Ingresu conical Ispagnolu cónico Italianu cònico Tedescu kegelförmig.

conígiu, conígliu , nm: conílliu, conillu, crunillu, cunígliu, cunillu, cunixu, grunígliu Definitzione (f. conilla) genia de animale, areste o fintzes masedu e pesau po sa petza, chi assimbígiat a su lèpere, ma prus piticu e a origas prus curtzas: est animale chi si faet sa tana asuta de terra a tantas intradas e cun tantos aposentos e àngiat fintzes sete bortas in s'annu / portai coru de cunillu = èssere unu timegaga, tropu timerosu; erba de conillus = amingioni (Sonchus arvensis) Sinònimos e contràrios cdh. cunidhu Frases boghit a pillu su dinai chi mi depit, o dh'iscroxu a usu de conillu! ◊ apu cotu cunixu cun oxu e cun axu ◊ apu intzurfuau su sarmentu candu fut pitichedhedhu po no si dhu papai su cunillu Sambenados e Provèrbios smb: Conigiu Terminologia iscientìfica anar, anall, oryctolagus cuniculus huxleyi Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu lapin Ingresu rabbit Ispagnolu conejo Italianu conìglio Tedescu Wildkaninchen.

conigóni , avb Definitzione nau de sa manera de betare unu lícuidu de un'istrégiu, a iscolomadura, abbellu a manera de no intrullare sa cosa e de lassare su fundhurúgiu Tradutziones Frantzesu doucement, lentement Ingresu slowly Ispagnolu despacio Italianu adàgio, sènza scòsse, piano Tedescu langsam.

conillài , vrb Definitzione andhare o istare in crica de calecuna cosa, a su crica crica, cricandho Sinònimos e contràrios chilcare Ètimu srd. Tradutziones Ingresu \

conílliu, coníllu conígiu

coniósu , agt: conosu Definitzione chi faet a caciare, a conos Sinònimos e contràrios bombicosu / afastiadori, ascamile, ascamosu, ascherosu, ascosu, ghelestiosu, ischifosu, pullinu Frases s'àghera si fit fata conosa de cudhu arrastu de sàmbene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vomitif Ingresu vomitory Ispagnolu vomitivo Italianu vomitivo Tedescu Brechmittel.

cóniu cóinu

coniugài, coniugàre congiugài

coniugatziòne, coniugatziòni , nf Definitzione su istèrrere unu verbu, su ndhe bogare totu is foedhos segundhu is modos, is tempos, is personas e númeru ponendho is desinéntzias personales a s'arraighina Tradutziones Frantzesu conjugaison Ingresu conjugation Ispagnolu conjugación Italianu coniugazióne Tedescu Konjugation.

coniúra congiúra

coniuràre congiurài

coniúru congiúra

connàda , nf: connata Definitzione parente de intradura, sa sorre o fintzes sorresta de su pobidhu o de sa pobidha, sa pobidha de unu frade, de unu fradile Frases s’aiat abbratzadu sa connada e poi su frade ◊ bia dh'as, oi, a connara tua? Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. cognata Tradutziones Frantzesu belle-sœur Ingresu sister in law Ispagnolu cuñada Italianu cognata Tedescu Schwägerin.