A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

consígiu , nm: consillu, consixu, consizu, cossígiu, cossitzu, cossizu, cuncillu, cunsígiu, cunsillu, cunsixu, cunsizu, cuntzillu, cussizu Definitzione cosa chi si narat a un'àteru po chi iscat méngius comente fàere, nàrrere o àteru; organísimu de unu cumone, de un'assótziu e riunione o atóbiu de su matessi po arrexonare e pigare decisiones Sinònimos e contràrios abertimentu, addochimentu, ammonestamentu, ammonestu, atisbada, impósitu, imposta, paràbbula 1 / cdh. cunsidhu, ttrs. cunsígliu Frases so pragerosa de osservare is consígios issoro ◊ fui peri pensandu de andai auba de issu po unu consillu ◊ si Sara dhi donàt unu cuntzillu, Luisicu dh'ascurtàt e si cumportàt segundu su cuntzillu ◊ custos cunsizos no sunt metanzos e los iscultat dognunu ◊ at dimandhau unu consígiu de comente sighire su trabballu 2. cussas sunt cosas chi faghet su cossizu cumonale Ètimu ltn. consilium Tradutziones Frantzesu conseil Ingresu advice Ispagnolu consejo Italianu consìglio Tedescu Ratschlag.

consigliéri , nm: consilleri, consizeri, contzilleri, cossilleri, cossizeri, cuncilleri, cunsilleri Definitzione chie giaet cossígios, chie faet parte de unu cossígiu organísimu Sinònimos e contràrios cdh. cunsidheri Frases in su cossizu cumonale bi at unu tantu de cossizeris cufromma a sa mannària de sa bidha ◊ po peritziai su dannu nci fiat su síndigu e totu is cuntzilleris Ètimu ctl. consiller Tradutziones Frantzesu conseiller Ingresu councellor Ispagnolu consejero Italianu consiglière Tedescu Ratgeber.

consillài consigiài

consilléri consigliéri

consíllu consígiu

consixàe, consixàri consigiài

consíxu consígiu

consizàre consigiài

consizéri consigliéri

consízu consígiu

consòla , nf Definitzione tàula o àtera cosighedha firmada in paris in su muru po arrimare calecuna cosa.

consolài, consolàre conciolàre

consolatziòne , nf Sinònimos e contràrios acunnortu, allébiu, conciolu, cuntentesa, saltifascione | ctr. aflissione, disconsolu Frases in dultzura si giambat dogni fele e dogni dolu in consolatzione.

cònsole , nm: cónsulu Tradutziones Frantzesu consul Ingresu consul Ispagnolu cónsul Italianu cònsole Tedescu Konsul.

consólu conciólu

consultài, consultàre , vrb: cussurtare Definitzione dimandhare, foedhare cun àtere po calecuna chistione, àere o intèndhere unu pàrrere.

cónsulu cònsole

consumài, consumàre , vrb: cossumare Definitzione impreare o pònnere cosa, acabbare o ispaciare fintzes deunudotu ccn. cosa, imbeciare sa cosa a fortza de dha manigiare: dhu narant fintzes de gente / consumàresi che seu, che candhela = abbell'abbellu (nau de persona, mòrrere a pagu a pagu, in tempus longu) Sinònimos e contràrios acabbae, burrusciare, conciumire, fragiare, ispitire, spaciai Frases pro ndhe tirare su dépidu che depes cossumare una paja de iscarpas andhendhe a bi lu pedire ◊ sa bestimenta si cossumat mescamente in brussos e in cambutzos a su friga friga ◊ sa cosa chi fatzu in s'ortu dha consumaus in domu etotu ◊ su fogu abbruxat e consumat is cosas 2. tenimus a babbu consumadu de dolore e de anneu pro unu fizu mortu ◊ in s'aficu de lu bídere torrendhe mi consumo ◊ mi ais a acatare inoche in lota po sa pache, cunsummau de fatica che candhela, ma ritzu! (P.Sotgia) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu consommer Ingresu to consume Ispagnolu consumir Italianu consumare Tedescu abnutzen.

consumídu , pps, agt: consumiu, cossumidu, cussumiu Definitzione de consumire, nau de cosa e de gente Sinònimos e contràrios allosingiau, spaciau / cdh. cunsumitu / afésiu, irgheleniu, lizinidu, marriu, scariau, surgiu 1, suspiu 2. so istracu e cossumidu cun totu sa pelea chi apo leadu Tradutziones Frantzesu usé Ingresu used up Ispagnolu gastado Italianu consunto, lógoro Tedescu abgenutzt.

consumíre, consumíri conciumíre