A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

conchíle , nm: conchili Definitzione oru de orrocas, orroca etotu; tretu de unu terrenu a oru de làcana, cabitzabi Sinònimos e contràrios raina / biradolzu, bortadorzu Frases a carru traessaias conchiles e benas (G.A.Mura) 2. in sos conchiles su tratore no l'iscassat bene sa terra Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

conchilébiu , agt, nm: conchilépiu Definitzione nau de chie tenet unu cumportamentu pagu sériu, giau a is violeras, prus che àteru in chistiones de féminas (o de ómines) Sinònimos e contràrios conchibballadu, conchiminudu, crebedhilébiu, frioleri, ilgiradu / curriola | ctr. séliu Frases cussa est una conchilébia, sempre cun s'unu e cun s'àteru Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frivole Ingresu frivolous (person), forgetful Ispagnolu frívolo Italianu frìvolo, leggèro Tedescu eitel, eitler Mensch.

conchilénu , agt Definitzione chi arregordat pagu, chi imméntigat is cosas Sinònimos e contràrios conchischerésciu, immentigosu, immentrigaditzu, innotoriadu, irmentigajolu, irvagantadu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdi, qui n'a pas de mémoire Ingresu forgetful Ispagnolu desmemoriado, descabezado Italianu smemorato Tedescu vergeßlich.

conchilépiu conchilébiu

conchíli conchíle

conchilíbbriu , nf Definitzione prus che àteru, in is comunas, s'ufíciu inue registrant naschia, morte e cambiamentu de istadu civile de donniunu Sinònimos e contràrios anàgrafe Ètimu srd.

conchíllu , nm: conchizu Definitzione totu is giogas de mare; fintzes gioga manna (de mare) cun papu bonu a papare (e aina de sonare a surbadura) 2. macu, fághedi forte e béssindhe dae su conchizu! Ètimu ltn. conchylium Tradutziones Frantzesu coquillage Ingresu shell Ispagnolu concha Italianu conchìglia Tedescu Muschel.

conchilóngu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat sa conca prus longa chi no larga Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu dolichocéphale Ingresu dolichocephalic Ispagnolu dolicocéfalo Italianu dolicocéfalo Tedescu dolichozephal.

conchimàlgiu, conchimàxu conchemàllu

conchimedhòne , nm Definitzione unu chi portat sa conca manna meda Sinònimos e contràrios concone Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu grosse tête Ingresu big head Ispagnolu cabezón Italianu testóne Tedescu Großköpfige.

conchiminúdu , agt, nm Definitzione nau de chie tenet unu cumportamentu pagu sériu prus che àteru in chistiones de féminas (o de ómines) Sinònimos e contràrios conchilébiu, ilgiradu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

conchimòro concamòru

conchinàda , nf Definitzione isconchiada, móvia de conca coment'e abbasciandhodha; idea chi unu si faet coment'e candho si cumbinchet o dhu cumbinchent de calecuna cosa Sinònimos e contràrios conchizada, isconchinada, isconchizada / cumbincidura, cumbincimentu Frases su carru si est acadhighinadu in d-una pigada totu bortas malas e sa mula faghiat conchinadas semper prus lestras a manu a manu chi sa fadiga li indoliat sos mermos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu persuasion Ingresu persuasion Ispagnolu persuasión Italianu persuasióne Tedescu Überzeugung.

conchinàre , vrb: corchinare Definitzione lassare andhare a cropu sa conca fache a denanti, comente faet chie est dormindhosi chentza istare crocau, ciciu; cricare de furriare o de cumbínchere a unu a fàere calecuna cosa, mescamente su chi no bolet; bènnere a conca Sinònimos e contràrios isconchinare, tzurumbecare / conchizare / abbuvonare, acucai, indúere, indugi, tentoxare | ctr. ibbortare, storrai 2. a fúria de tantu tzarrare che l'at conchinadu a partire ◊ at fatu at fatu fintzas chi mi che at conchinadu: su nàrrere chi fia contràriu!…◊ candho un’ómine che córchinat una fémina a fàghere su chi no cheret est malu! ◊ istade a s’acontu chi su coro vostru non si che lasset corchinare! (Bb) 3. si li cónchinat no abbàidat a nudha ◊ oe no li cónchinat de andhare a piata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu convaincre persuader Ingresu to persuade Ispagnolu inducir, persuadir Italianu indurre, persuadére Tedescu veranlassen, überzeugen.

conchinièdha , nf Sinònimos e contràrios grotzinu, istampamuru, stampagresura Terminologia iscientìfica pzn.

conchinighédhu , nm Definitzione genia de pigione, su conca de moru (su mascu) Sinònimos e contràrios beranile, concaniedha, concamoru, filomena, muschita Frases su conchinighedhu bragheri, ifertzit, chin tramas de sole, su cantu de s'impreu chin notas festosas chi tocant su coro (F.Satta) Terminologia iscientìfica pzn, sylvia atricapilla pauluccii Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fauvette à tête noire Ingresu blackcap Ispagnolu curruca Italianu capinéra Tedescu Grasmücke.

conchínu , agt: concóinu, concoine, concoinu, concuinu, cucuinu, cuncuinu, cuncuninu Definitzione nau de carrale, chi est frade o sorre de unu lados, fígiu de matessi babbu e diferente mama, o fígiu de matessi mama e diferente babbu Sinònimos e contràrios cogoinu, conchivinu, fizastrinu Frases ant a èssi puru sorris, ma concóinas, ca no si assimbillant ◊ su primu de sos duos fut frade cucuinu ca teniat a Antiocru cument'e babbu, ma mama difenente ◊ parent frades concóinos, sempre a briga!◊ cussos duos sunt frades cuncuninos 2. at vatiu una perda cucuina in colore de murta (M.Ladu) Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. concubinus Tradutziones Frantzesu demi-frère, demi-sœur Ingresu half-brother (sister) Ispagnolu hermanastroa Italianu fratellastro, sorellastra Tedescu Stiefbruder, Stiefschwester.

cónchinu , agt, nm Definitzione nau de cosa po comente est posta, chi est betada a una parte, incrubada; nau de unu, chi est trotu, conca trota, chi faet totu de conca sua e male puru, chi est de mal'intesa, malu a pònnere mente, malu a cumbínchere (e no sèmpere po su malu) Sinònimos e contràrios ingobbedhadu, parangau / becorinu, perricónchinu, testarrudu Maneras de nàrrere csn: zúchere una cosa a c. = inconchinada, parangada a una parti; andhare a sa cónchina = essíreche fora dae su caminu, andhare coment'e furriendhe a un'ala; gàrrigu c… = chi ispendhentat, ruindhesiche a un'ala Frases unu massaju cónchinu, chi timiat su caldu incunzendhe, at chérfidu semenare in cabidanni pro incunzare premediu…◊ ma ses cónchinu, lah: apu nau ca dhu isciacuamu dèu, cussu istrexu, e ses isciacuendidhu tui etotu! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu têtu Ingresu stubborn Ispagnolu testarudo, terco Italianu testardo, ottuso Tedescu störrisch, Starrkopf.

conchiolàdu , agt Definitzione chi portat conca pagu giusta, isbentiau, pagu atentu Frases su conchioladu no faghet achistu, sa robba chi tenet no ponet in sestu (A.Mura Ena) Ètimu srd.

conchipérrinu , agt Definitzione nau de ccn., chi no ponet mente, no ascurtat s'arrexone Sinònimos e contràrios conchibedrosu Ètimu srd.