A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

concabbírdi , nf: conchidre, conchirde Definitzione genia de anade areste, anadi conca birdi o anade reale Sinònimos e contràrios bertigatza, cracaciola, testirde Terminologia iscientìfica pzn, anas platyrhynchos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu canard souchet Ingresu wild duck Ispagnolu pato Italianu germano reale Tedescu Stockente.

concaciúdu , agt Definitzione nau de unas cantu erbas chi faent a conca (àgiu, chibudha, e àteru), chi at fatu a conca manna Sinònimos e contràrios maduru Ètimu srd.

concadròxa, concadróxu , nf, nm: conchidroxu Definitzione conca maca, chentza crebedhos Sinònimos e contràrios capiola, carvedhera Frases ita concadroxu chi funt, mamma e filla: no callant de ciorbedhu, no! ◊ gei portas conchidroxu bellu!…◊ tui puru no ses sana de concadroxa! Ètimu srd.

concaegàne , nf Definitzione pedra chi no tenet sétiu, chi no faet a dh'assentare, no cicit bene faendho muru Frases cussa concaegane a reprenare in sa traessa, tantu no seit! Ètimu srd.

concài , nm, agt: concale, concali Definitzione is ossos de sa conca, sa conca de un'animale mortu; cosa (pedra o àteru) chi assimbígiat a una conca, prus che àteru una genia de buidu, una genia de gruta; tretu inue acabbat unu terrenu; logu chi faet a badhe; coment'e calidade, nau de ccn., chi est conca mala, de crebedhu lébiu, chi cumprendhet pagu, tostorrudu Maneras de nàrrere csn: concalis de porcu = sas duas perras de sa conca de su porcu mortu; su c. de s'ocru = s'ossu comente faghet a crista a manu de subra de s'ogru, su tretu de sa crista; petzu ’e c. = (nadu de unu) conca de raba, conchibbóidu; èssere a berrita e concale chin ccn. = sempri impai Frases si est fertu a su concale de s'ogru ◊ sos concales de su porcu si coghent cun erbuzu ◊ su concali e su camboni de su porcu si ponint a su minestroni ◊ sos ocros si moghiant intro de su concale istuvau 2. cussos pecos sont acuconaos apozaos inue bi at concale ◊ chi bolis cosa manna, lah cussu concai de perda! ◊ dogni àrula e concale est desertu che nidu in s'istadiale ◊ cussa est un'orroca, unu concale 3. is terrenus de custus montis funt pedriaxus malus, epuru beniant seminaus fintzas e is concalis 4. ma est un'ómini concali, cussu, lah! ◊ tui arrespundis mali ca ses concali Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

concàja , nf Definitzione cosa a bisura de conca, tundha, podet èssere cúcuru de monte, orroca, o fintzes cotzighina de mata Frases in cussus montis dhui at concajas, puntas, telluraxus ◊ in cussas concajas gei no t'imbrutas de ludu: totu arroca!

concajòni , nm Definitzione genia de petonadura de is pilos de fémina chi abbarrant imbodhigaos coment'e a cricu tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu fache a daesegus) Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocoiledhu, cucajone, cucale, cuchedha, cucone, cucúciu, cucurinu, mirriotu, mogno, picioce Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu chignon Ispagnolu moño Italianu cròcchia Tedescu Haarknoten.

concajòssa , nf Sinònimos e contràrios abbasciada, betada, cabada, caladògia, falada, faladorza Ètimu srd.

concàle, concàli concài

concalínu , nm Definitzione in su logu, tretu prus in artu, a sedha pitica, montighedhu, cucuredhu Sinònimos e contràrios cucurgiolu, sedhitola Terminologia iscientìfica slg.

concamòru , nm: conchemoro, conchimoro Definitzione genia de pigione a conca niedha; custu matessi númene dhu narant a calecun'àteru pigionedhu chi si assimbígiat: a su sartiaredhu e a su imbecidha o ogu de bòi Sinònimos e contràrios beranile, conchinighedhu Frases fatuvatu li sighint su canàriu, birdarolu, calandra e conchemoro (P.Cau) Terminologia iscientìfica pzn, sylvia atricapilla pauluccii, s. melanocephala Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fauvette à tête noire Ingresu blackcap Ispagnolu curruca Italianu capinéra, occhiocòtto Tedescu Grasmücke.

concanièdha , nf Sinònimos e contràrios conchinighedhu, podhedha 1, sodraedhu Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fauvette à tête noire Ingresu blackcap Ispagnolu curruca Italianu capinéra Tedescu Grasmücke.

concàra , nf Definitzione cropu de conca Ètimu srd.

concevàre , vrb: concivare Definitzione cuncordare filedhos, filare trobedhas po ingannare a unu Sinònimos e contràrios contzebire Tradutziones Frantzesu dresser une embûche, tendre un piège Ingresu to plot Ispagnolu hacer trampas Italianu ordire insìdie Tedescu Ränke schmieden.

conchèdha , nf, agt Definitzione min. de conca, conca pitica, de pegus piticu; nau de unu, chi est isconcau, chi no dhue pentzat duas bortas a fàere mescamente cosas pagu de bonu o perigulosas, coment'e chi portet pagu crebedhu; duas calidades de lissa (c. de pischera = mugil auratus; conchedha, conchedhita = mugil capito) Sinònimos e contràrios concutza / aconcaditu, aconcadore, aconcau, arriscadu, atreviu, cabitedha, conchita, sconchidhisciau, sconcau / cdh. capichedhu Frases sa conchedha de s'angioni est bella a dha fai arrustia 2. ma est conchedha, mih, cussu cristianu! Sambenados e Provèrbios smb: Conchedda

conchèdha 1 , nf Definitzione tuvu de mata (e a logos fintzes sa cotzina o tzompa de una mata), genia de gruta o buidu in s'orroca; istrégiu de ortigu segau de unu nodu o giúmburu de suérgiu fatu cun s'asa po umprire abba a bufare in su sartu, o fintzes istrégiu de terra (tevania, scifedha, tianu); fintzes istrégiu mannu de ortigu Sinònimos e contràrios conca 1, concale, gruta, tuva / bajonedha, conculedha, gupu, istrubia, opia, trobia, trobiola, tzipedha, upada / cdh. cunchedha Frases castiadhi is manos commente dhas portat lisas: certu ca non fiat bogandho conchedhas! 2. in sa funtana bi cheret una conchedha pro s'abba 3. in pèlcias e conchedhas isbràulant matzones, apedhant canes, befant uras malas ◊ fit sa conchedha unu monte de granitu, cuile antigu e pro cussu afumada Sambenados e Provèrbios smb: Conchedda.

conchèdha 2 , nf Definitzione genia de lissa Frases arrustiant a libbas conchedha de pischera in un'arrècia de letu.

conchèdha 3 , nf Definitzione sa punta de sa natura de s'ómine: dhi narant conchedhu puru / iscocolletare sa conchedha = innudare, iscugudhai sa conchedha tirendhe issegus s'iscrafudhu (pedhe) Sinònimos e contràrios cocollete, iscrafudhu, papu 1 Terminologia iscientìfica crn, ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glande génitale Ingresu glans Ispagnolu glande, bálano Italianu glande Tedescu Eichel.

conchedhàju , agt, nm Definitzione chi o chie istat in is percas, o in domo mala che una gruta Sinònimos e contràrios grutaju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cavernicole Ingresu cavernicolous, cave-dweller Ispagnolu cavernícola Italianu cavernìcolo Tedescu Höhlenbewohner.

conchedhósu , agt Sinònimos e contràrios abbetiosu, rebbéchinu, testarrudu Ètimu srd.