A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

còmpora còmpara

comporadítzu , agt: comporatitzu Definitzione chi si còmporat, chi si faet a cómporu Sinònimos e contràrios | ctr. bendheritzu Frases como est su tempus de sas cosas comporaditzas: finamentras su màndhigu lu bendhent belle e prontu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu achetable Ingresu buyable Ispagnolu comprable Italianu compràbile Tedescu käuflich.

comporadòre comparadòri

comporàe, comporài comparài

comporànte , nm Sinònimos e contràrios comparadori Frases si no buscaiat comporantes, tzediat sa cosa a s'istracu baratu ◊ su preju tropu artu che aiat fatu fuire totu sos comporantes Ètimu srd.

comporàre, comporàri comparài

comporassiòne , nf Definitzione genia de proposta, de oferta (fintzes po cojuare), chi unu podet acetare o nono Frases si tue cheres a issa, zeo si lu poto peri nàrrere in comporassione!

comporatítzu comporadítzu

comporatòre comparadòri

comporàu , pps, agt Definitzione de comporare; chi est fatu a cómporu 2. custa est totu cosa comporada, no ti cretas chi est in donu, no!

cómporu còmpara

compradòri comparadòri

comprài comparài

còmprere , vrb: ciòmpere*, cròmpere, lòmpere Definitzione nau de cosas chi si movent (e fintzes de tempus), arribbare a ue tocat, a su logu chi si depet andhare; nau de cosas chi creschent, agabbare s’isvilupu, arribbare a puntu de èssere bonas a papare, a còere, de pòdere serbire; giare a pitzu a unu o a calecuna cosa a iscúdere, a furare, a papare e àteru Sinònimos e contràrios assuprire / abbasolare, abberare, achiare, ammadurae, crompire, ingranire / acometare, assacheare, assachitzare, atacai Frases apustis de tantas dies crompet a Castedhu ◊ su mere crompiat a s’ispessada a compudare su messonzu ◊ so andhadu a l'abbisitare, ma paris chi so crómpidu a inie apo agatau sas portas serradas 3. est ca ses tue, ma si mi lu aiat nau un'anzenu li fia crómpiu a lu bocare fora! ◊ lestros e prestos li suprint e li crompent a corfos de ramu! ◊ no lis crompas a pitzu e no lis punciurres gherra! Tradutziones Frantzesu arriver, mûrir, attaquer Ingresu to arrive, to ripe, to assail Ispagnolu llegar, madurar, asaltar Italianu arrivare, maturare, assalire Tedescu ankommen, reifen, angreifen.

comprídu , pps, agt, nm: crompidu, crompiu, crómpiu 1, crumpiu, cumplidu, cumpliu, cumpridu, cumpritu, cumpriu Definitzione de crompire, de cumprire; nau de cosas chi creschent, chi est lómpiu, a puntu giustu de arregòllere, bonu de papare; nau de gente, chi faet is cosas a dovere, su bonu a cara po totu su chi pertocat is àteros; su crumpiu est fintzes s'isposóngiu Sinònimos e contràrios lómpidu, fatu, trempidu / cumpudiu, educadu / cumplimentosu | ctr. iscrómpiu / irmentidu / maleducadu Maneras de nàrrere csn: fàchere su crompiu, fai su crumpiu a sos parentes de su mortu = donai is passiéntzias; èssiri cumpriu che fodhi de bétua isciundada = própiu in nudha! 2. custu cíxiri est pagu cumpriu ◊ candho su ranu est cumpridu, sa fae si ndhe podet bogare ◊ su trigu est bellu a sede ma su ranu no lu zughet cumpridu ◊ sa gràtzia de chelu dade pustis chi est fata e cumplida sa pena! ◊ sa pipia no fut cumpria candu est nàscida, no portàt mancus is prummonis fatus 3. cumpridu za est: pro donzi cosighedha ti ringràtziat! ◊ ite pena su de bi tènnere solu zente anzena mancari bona siat e cumprida! (V.Falchi)◊ su diretore de sa banca l'acumpanzeit totu cumpridu fintzas a sa zanna ◊ isteit cumpridu che ómine e a sas féminas che las at missas a bíere ◊ est una pessone cumprida de caràtere 4. sunt andhaos a li fàchere su crompiu pro sa morte de su babbu ◊ su babbu fit atendhindhe sa fiza malàida chin totu sos cumpridos e chin totu sos sentidos Tradutziones Frantzesu mûr, poli Ingresu ripe Ispagnolu maduro, amable Italianu maturo, compito Tedescu reif, höflich.

cómpru còmpara

compudadòre , nm, agt: cumpudadore, cumpudadori Definitzione chi o chie cómpidat, avérguat calecuna cosa, andhat a castiare, a bíere, istat sèmpere compidendhe cosa, a su cómpida cómpida fintzes ue o cosa chi no depet Sinònimos e contràrios compidajolu, forrogadori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chercheur Ingresu rummager, searcher Ispagnolu revisor, investigador Italianu controllóre, frugatóre, ricercatóre Tedescu Kontrolleur, Kramer, Forscher.

compudài, compudàre combutàre

cómpudu , nm Sinònimos e contràrios abberguada, compidada Ètimu srd.

computadòre, computadòri , nm Definitzione chie faet is contos Tradutziones Frantzesu comptable Ingresu bookkeeper Ispagnolu contador Italianu computista Tedescu Buchhalter.