Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

comentecasíat , avb Definitzione de una css. manera Sinònimos e contràrios comentacoe, comentisiollat, comentesisiat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de toute façon Ingresu however Ispagnolu de todas formas Italianu comùnque Tedescu wie auch immer.

comentesisíat , avb: cumentisisiat Definitzione de una manera chi no faet a dhu nàrrere, male meda de salude o de poberesa, in poberesa meda; in cale sisiat manera (fintzes cng. cun chi) Sinònimos e contràrios comentecasiat Frases est ca semus comentesisiat, sinono za bi fimus andhados nois puru a sa festa! 2. bi cheret chi sonent sos cannones sas allegrias de sa libbertade? Ma comentesisiat su pópulu oprimidu ndhe ischidade! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu d'une très mauvaise manière Ingresu no matter (how) Ispagnolu de forma mala Italianu in pèssimo mòdo, in una condizióne purchè sia Tedescu recht und schlecht.

comènti comènte

comentisiòllat , avb: cumentisiollat Definitzione de una css. manera Sinònimos e contràrios comentecasiat Ètimu srd.

comentzàri , vrb: comintzare, cumantzai, cumenciae, cumenciai, cumenciare, cumentzai, cumetzai, cumintzare, cummentzai Definitzione fàere is primas cosas de una faina, passare is primos momentos, is primas dies de unu tempus, fàere su primu tretu de unu camminu: nau a sa sola, cricare arreghèscias, bogare iscóticos, iscusas / cumentzai una carrada, un'ampudha (o àteru istrégiu)= tocare, comintzare a pigare de una cuba, de un'ampulla su binu (o su chi est, de un'isterzu prenu) Sinònimos e contràrios acirrai, atelare, incomintzae, inghitzai, isprimitziai, primitziai | ctr. acabbae, sensai Frases geo de annos ndhe cumèncio otanta duos ◊ totu est a comintzare: a sighire za benit prus fàtzile ◊ no isciu de cali parti comentzari ◊ mi la leo in do e comintzo sas rimas a cantare ◊ oi cumetzat de chitzi su sudori, fendi su cumossu de su pani! 2. e lah, immoi cummentza, lah!…◊ no comintzes, no, ca tantu mancu t'iscurto! 3. babbu at cumentzau sa mellus carrada ◊ no los comintzes totu cussos pischedhos de casu: sega totu de unu! Tradutziones Frantzesu commencer Ingresu to begin Ispagnolu empezar, comenzar Italianu incominciare, cominciare, principiare Tedescu anfangen.

còmere , vrb Sinònimos e contràrios mandhicare, papae. Ètimu its spn comer? (Blasco p. 94 St.d.l.sarda)

comèta , nf Definitzione istedhu coudu, nue de materiale cósmicu chi faet unu giru mannu prelongau a inghíriu de su Sole e dónnia tanti de annos si biet passandho che un'istedhu cun sa coa: sa parte de ananti si narat crinera; mància longa bianca, ampla, in su fronte de su cuadhu, apuntada fache a su murru; orrugu de paperi chi is piciochedhos faent bolare a giogu Frases sa cometa passat e cun sa luxi chi fait parit chi bollat istròciri sa nea Tradutziones Frantzesu comète, aquilon Ingresu comet, kite Ispagnolu cometa (m) Italianu cométa, aquilóne Tedescu Komet, Drachen.

comète , nm Definitzione chi o chie papat meda Sinònimos e contràrios allupidu, mangiufoni, pasteri, sassagoni.

comèti comènte

comía , nf Definitzione is puntas fines de is naes, de is matas, sa sida fine Sinònimos e contràrios iscomu.

cómicu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet sa capacidade de fàere a erríere Tradutziones Frantzesu comique Ingresu funny (person) Ispagnolu cómico Italianu còmico Tedescu komisch, Komiker.

cominigàdu , pps, agt Definitzione de cominigare; chi at leadu o dhi ant giau sa comunione, s'óstia sagrada 2. as cufessadu e ses cominigada.

cominigàre , vrb: comunigai, comunigare, cuminigai, cuminicare, cummunigae Definitzione pigare o giare sa comunione, s'óstia cunsagrada (si manígiat meda in forma prnl.); coment'e nm., sa comunione / cominigare a unu apustis mortu = fàghere sa cosa a distempus Frases nessi a Pasca za si comínigat ◊ sos pisedhos su preíderu los at cufessados e cominigados ◊ est morta in d-unu patrefíliu, mancu su tempus de dha comunigai! ◊ fut andau a missa e si fut comunigau ◊ cominigadu ti ses, oe? 2. est passau su cummunigae ma nemus si est imbannugau Sambenados e Provèrbios prb: apustis mortu cuminighedhu… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu communier Ingresu to administer holy communion (receive) Ispagnolu comulgar Italianu dare la comunióne, comunicarsi Tedescu die Kommunion spenden empfangen.

comintzàda , nf: cumenciada Definitzione is primas cosas chi si faent de una faina, is primos momentos de unu tempus, de unu fatu, su primu tretu de unu camminu Sinònimos e contràrios comintzu, inghitzada | ctr. acabbada, sensada Frases custa est sa primu cumenciada: si calincuna cosa nc'est in mesu, Nostra Segnora agguardirimí de dogna mali! Ètimu srd.

comintzadúra , nf: cumintzadura Definitzione su cumenciare, sa manera de cumenciare Ètimu srd.

comintzàre comentzàri

comintzàu , pps, agt: cumintzau Definitzione de comintzare 2. cussu binu, como chi est comintzadu, che cheret sighidu a bufare.

comíntzu , nm: cuménciu, cumentu, cumentzu, cumetzu, cumintzu Definitzione sa cosa chi, o ue o candho si cumènciat, cumenciamentu de una faina, de unu tempus, de unu camminu Sinònimos e contràrios incaminada, incomínciu, incumentu, inghitzu | ctr. acabbu, finitia Frases totus improvisant cantzonis e mutetus a cumentu ◊ in donzi cosa, su comintzu est su prus difítzile ◊ bonu comintzu e menzus fine! ◊ aus pigau coment'e cuménciu òperas de cantadores Ètimu itl. comincio Tradutziones Frantzesu début Ingresu beginning Ispagnolu comienzo Italianu inìzio, princìpio Tedescu Anfang.

comiòla , nf: cumiola Definitzione chimuzia, is puntas prus fines de una mata, de una tupa, prus che àteru sa chi si ponet po allúere fogu Sinònimos e contràrios coma, ischimadura Frases sa comiola de su murdegu dha poneus a is matixedhas, prantendidhas, ca fait ladàmini Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

comisionàrgiu , nm Definitzione (f. -a) sa persona chi si mandhat a fàere su cumandhu, sa miscione de foedhare sa fémina chi si bolet a pobidha Sinònimos e contràrios apagiadori, cojadori, gantzaju, mandhadàgliu, paraímpiu, poborimpu, tratadore Ètimu srd.