A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

conúgla cannúga

convéniu , nm: cumbéniu 1, cunvéniu Definitzione genia de acórdiu chi si faet mescamente tra amministratziones Sinònimos e contràrios acódriu, cuntratu, cunventzione Frases iscontzau su cumbéniu, ca fiat fatu chentza zéniu, iscontzau su cuntratu ca chentza zéniu fiat fatu! Ètimu spn. convenio Tradutziones Frantzesu convention Ingresu convention Ispagnolu convenio Italianu convenzióne Tedescu Abkommen.

conversiòni , nf: cunversione Definitzione cambiamentu mannu, mescamente in chistiones de fide religiosa, in su sensu de cundivídere e pratigare su chi sa fide arrechedet, cambiamentu de ideas Sinònimos e contràrios cumbertimentu Frases s'òpera de sa conversioni non si perfetzionat ne in oras, ne in dis ◊ est sempre tempus de pregadoria, de pentimentu e de cunversione! Tradutziones Frantzesu conversion Ingresu conversion Ispagnolu conversión Italianu conversióne Tedescu Übertritt.

conzàle congiàli

conzàrzu , nm Definitzione maistu chi faet istrégiu de terra Sinònimos e contràrios congiobraxu, strexaju Ètimu srd.

conzèdha , nf Definitzione genia de istrégiu de terra a bàtoro asas; una perra de su corgiolu de sa nughe e fintzes su corgiolu de s'ou apustis essiu su pudhighinu; a logos est ferru (sonàgia) chi si apicat in su tzugu a is animales, po sonare, o fintzes casigiolu Sinònimos e contràrios bróina Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petite jarre Ingresu small pitcher Ispagnolu pequeña jarra Italianu pìccolo órcio Tedescu kleiner Krug.

conzédhu congédhu

conzèdo congèdu

conziminàre , vrb: aconziminare, cungiminai, cungimminai, cunziminai Definitzione cuncordare, aprontare, pònnere a postu, intrare apare cosas Sinònimos e contràrios codrimingiai, cuncodrai, cuntzebire, ingrauciare, ordimignare, ziminare | ctr. isconsiminzare Frases coces, fressadas, lentolos e iscacos tocaiat a nois a los conziminare ◊ fraghigendi is arrastus cungímminat is trastus ◊ ocannu sa cummédia dh'at bófia cungiminai ammarolla cussu ◊ a mi ndi furai a filla mia a tres oras de noti chini dhu podiat cunziminai?! ◊ is tzeracus boliant papai petza e ant cunziminau de bocí una mallora Ètimu ctl. conjuminar Tradutziones Frantzesu combiner Ingresu to combine, to compose Ispagnolu combinar, arreglar Italianu combinare, compórre Tedescu zusammenstellen.

conzolàlzu congiobràxu

conzólu cangiólu

cónzu cógnu

cónzu 1 , nm Definitzione orrughedhu de linna chi in s'arau si ponet a cotza po firmare s'ispada o nérbiu a sa timona a manera de mantènnere s'apertura chi si bolet de s'arau, po calare a fundhu unu tanti Sinònimos e contràrios cangiolu Ètimu ltn. cuneus + conus.

conzuntívu congiuntívu

conzuntúra congiuntúra

còpa , nf: cupa, gopa Definitzione est sa base (prus che àteru tundha) de linna ue si ponet su braxeri, ma dhu narant fintzes a su braxeri etotu: genia de istrégiu tundhu a oros bàscios po pònnere braxa a caentare fora de sa forredha / c. cun is cambas = zenia de isterzu supesadu de bi pòdere arrustire cosa istendhe ritzos Sinònimos e contràrios brageri, tonte Frases po callentai su logu ponint braxa in sa cupa ◊ candu fiat frius poniant una cupa de craboni allutu in mesu de s'aposentu ◊ in s'ierru si setziat impari cun is neboris a giru de sa cupa contendi contixedhus ◊ cussu mastru fachiat petzi cupas de brasieri Ètimu spn. copa Tradutziones Frantzesu brasier Ingresu brazier Ispagnolu brasero Italianu bracière Tedescu Kohlenpfanne.

còpa 1 , nf Definitzione genia de càlighe mannu, bellu, chi si giaet a prémiu.

copànte , nm: cupante Definitzione animali croxiu, de mare, una genia de aligusta manna (e portat is primas duas cambas parent tonàgias) Sinònimos e contràrios lenfru, lifante, longhifanti / cdh. cupanti Terminologia iscientìfica crx, astacus gammarus Tradutziones Frantzesu homard Ingresu lobster Ispagnolu bogavante Italianu àstice, òmaro Tedescu Hummer.

copedhàre , vrb: corpedhare Definitzione giare cropos, prus che àteru piticos, lestros aifatu de pare, istare giaendho cropos Sinònimos e contràrios colpare, fèrrere, tochedhare Frases in iscola a segare, a corpedhare, a pulire, a tínghere, e gai, mancu a zogu, mancu brullendhe faghet ◊ ite li ses corpedhendhe, a martedhu, a cussa cosa? ◊ s'intendhet su mastru de linna corpedhendhe, paret puntzitendhe carchi cosa 2. unu túnciu paret essendhe dai sos muros e copedhendhe a balcones e giannas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu battre, taper plusieurs fois Ingresu to beat over and over Ispagnolu golpear muchas veces Italianu bàttere ripetutaménte Tedescu wiederholt schlagen.

copelciàda , nf: copercada Definitzione su copercare; gigantinu, tumba de s'antigóriu fata cun pedras covecadas de ammontu apitzu de àteras postas prantadas Terminologia iscientìfica opan Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dolmen Ingresu dolmen Ispagnolu dolmen Italianu dòlmen Tedescu Dolmen.