A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coragiósu , agt, nm: corazosu Definitzione chi o chie tenet coràgiu, est de coràgiu e no s'isarcat po perígulos e dificurtades Sinònimos e contràrios alientosu, animosu, coragiudu, coribilosu, corosu, ficadosu | ctr. acicósigu, timecaca, cobardu Frases como che coragiosu totu arrisco (Zizi)◊ cudhu est un'impostori ma Antonedhu est àbbili e coragiosu!◊ issu est un'ómini coragiosu e donat fortza a is àterus malàdius puru Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu courageux Ingresu corageous Ispagnolu valiente, atrevido Italianu coraggióso, intrèpido Tedescu mutig.

coràgiu coràgi

coragiúdu , agt: corazudu Definitzione chi tenet coràgiu, chi est de coràgiu Sinònimos e contràrios coragiosu Frases pentza a èssiri coragiudu, tui! ◊ sias forte e corazudu meda chircandhe de afainare sicundhe totu sa leze de Mosè (Bb) Ètimu srd.

coràle, coràli , agt, nm: coriale Definitzione de su coro; nau de ccn., de coro, chi adduit luego, chi si ammostat de bona volontade, chi est de coro bonu Sinònimos e contràrios amistantziosu, coràbbili, costrintu / abbideau, bolenterosu / carrale Maneras de nàrrere csn: frades coriales = frades de totuna mama e de totunu babbu; nebode c. = fizu de fizu o de fiza; connoschente, amigu, nemigu c. = chi istimat o chi ódiat forte Frases tzegos, tzopos e tulidos, fertos de guta corale ◊ rejones no mi contes a revessu si est beru chi m'istimas coriale (A.Dettori)◊ retzi un'istrinta de manu, ca ti la mandho forte e coriale! ◊ no ses istétiu bonu a mandai unu saludu a s'amigu corali! ◊ est prangendu e su prantu est corali! 2. custu pisedhu za est coriale a su cumandhu, mih: bastat de bi lu nàrrere chi andhat deretu! ◊ in su tribàgliu est forte, coriale, no tzedit mai pro istrachidúdine ◊ mancu lu présies a ti fàghere custu piaghere: tantu za l'agatas gai, coriale coriale!… 3. l'ant piantu e atitadu che corales Ètimu itl. corale Tradutziones Frantzesu cardiaque, cordial, affectueux, plein de bonne volonté Ingresu cardia, cordial Ispagnolu cardiaco, cordial, dócil Italianu cardìaco, cordiale, affettüóso, volenteróso, dòcile Tedescu Herz…, liebenswürdig, willig.

coràltile , nm Sinònimos e contràrios cianculita, ciucullita, súcuru 1, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu, tzucu.

coramedhósu , agt Definitzione nau de erba, chi est modhe, modhe che coromedhu Sinònimos e contràrios gevi | ctr. tostadu Frases custas funt bellas follas friscas e coramedhosas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tendre, mou Ingresu tender Ispagnolu tierno Italianu tènero Tedescu weich.

coramédhu , nm, nf: coromedha, coromedhu, corumedhu, culumedhu Definitzione sa parte de mesu, su coro modhe de unu cambu, de unu fundhu de birdura (es. de sa latuca o àteru acupau), de unu frore, sa punta modhe de is erbas, de is linnas, is cambos modhes (fintzes sa parte méngius de una cosa) Sinònimos e contràrios chima, modhímene, modhita 2, sconomedhu, trisioni Frases po passai su sudori de peis ponint coromedhu de modhitzi ◊ is crabas si papant su coromedhu de is matixedhas ◊ ti fait bèni unu decotedhu de cima de lampatzu cun curumedhu de modhitzi ◊ no ti papes sos culumedhos de sa latuca! Ètimu ltn. corymbellus Tradutziones Frantzesu partie tendre Ingresu tender part Ispagnolu cogollo, grumo Italianu grùmolo, garzuòlo, tenerume Tedescu Herz, weicher Teil.

corandédhu , nm Definitzione genia de bruncu o ispuntone chi essit aintru de su lacu de sa mola, unu a cada bandha, po pòdere cicire is covecos o pratos (su coro o sutana): si narat fintzes ponti.

corànta , agt: baranta* Definitzione bàtoro bortas deghe, bàtoro deghinas (in números àrabbos 40, in números romanos XL) Sinònimos e contràrios cdh. caranta Frases nci at genti chi si nci ghetat po partiri de ainnantis, cument'e chi in coranta chilòmetrus dexi metrus de mancu cambint meda ◊ su chi faet trinta faet coranta ◊ candu fiant prontas trinta o coranta minas, poniat fogu ◊ si seus cojaus a gennàrgiu de su coranta ses.

corantèna , nf: barantena 1, cuarantena Definitzione tempus de baranta dies de istare abbandha po calecuna maladia o àteru.

corantína , nf: barantèna* Definitzione unos (o unas) baranta Sinònimos e contràrios cdh. carantina Frases at a tenni una corantina o pagu de mancu de annus ◊ sia Annica est morta mancai una corantina de annus.

corantínu , agt Definitzione chi tenet baranta dies Frases gei at fatu debressi, benemindi trigu corantinu!… Ètimu srd.

corantòras , nf Definitzione funtzione e tempus (tres dies) de adoramentu de su Santíssimu postu a craru in pitzu de s'artare Sinònimos e contràrios barantoras.

coràra coràda

coràrbiu, coràrbu coàrviu

coràrdidu , nm Definitzione agriore, abbruxore de istògomo Sinònimos e contràrios coràrghidu, coràssidu, fogóriu Ètimu srd.

coràrdile colàrdine

coràrghida, coràrghidu , nf, nm Definitzione agriore, abbruxore de istògomo Sinònimos e contràrios coràrdidu, coràssidu Ètimu srd.

coràrviu coàrviu

coràssidu, coràssiu, coràssili, coràssu , nm: coràtzidu Definitzione iscancamentu de coro; abbruxore o agriore de istògomo, imbarratzu de istògomo po cosa mala a digirire; a logos, fintzes apentu mannu, sentidu Sinònimos e contràrios colàrdine, coràrghidu, fogóriu Frases est mortu de coràssiu ◊ de sa tristesa, dugna noti mi pigat su coràssiu ◊ fiat tussendi pariat chi teniat coràssiu 2. tengu su coràssiu a s'istògumu ◊ cussu a papai no dhu bollu ca mi pigat su coràssiu a s'istògumu ◊ chi bufu binu papendi castàngia mi fait a coràssiu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure d'estomac Ingresu heartburn Ispagnolu ardor, acidez de estómago Italianu piròsi gàstrica, brucióre di stòmaco Tedescu Sodbrennen.