A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corchèdha , nf: crochedha Definitzione min. de croca; genia de tzintzigorru; genia de nodighedhu 2. in sa robba téssida a nou, sas crochedhas sunt murútulos, nodighedhos.

corchedhàre , vrb Definitzione andhare a tzintzigorros, a cricare tzintzigorros Ètimu srd.

corchinàre conchinàre

corchíre clocíre

còrcia còce

corciadúra , nf Definitzione su corciai Sinònimos e contràrios ifertzidura Maneras de nàrrere csn: fai sa c. de unu bistiri = pònnere puntos pro muntènnere su prenimentu; c. de fàulas = imprenimentu de fàulas, de cosas nadas pro che furriare a unu, pro lu cumbínchere de carchi cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu point piqué Ingresu quilting Ispagnolu hilvanado Italianu impuntitura Tedescu Steppnaht

corciài , vrb Definitzione cosa chi faent is maistos de pannu: cosire a puntos istrintos o a forma de còrcia su prenimentu de bestimentu; pruschetotu est su chi faent a is banitas ponendho puntos chi passant de parte a parte, donniunu a contu suo, po aguantare su prenimentu (lana o àteru) bene istérriu e firmu Ètimu spn. (a)colchar Tradutziones Frantzesu piquer Ingresu to quilt Ispagnolu hilvanar Italianu impuntire Tedescu steppen

corcobadúra , nf Definitzione su èssere còrcobe, cucurúciu de una cosa, tundhu prenu a s'ala de pitzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu convexité Ingresu convexity Ispagnolu convexidad Italianu convessità Tedescu Wölbung.

corcobàre , vrb: corcovare Definitzione fàere dortu Sinònimos e contràrios abbajonare, abbrentai, acocovedhae, agionedhare, allachedhare, atrotiai, colembrai, inconchedhare, inconcobare, indortigare Frases sa lantza s'est corcovada pariat de pasta crua Ètimu spn. corcovar Tradutziones Frantzesu courber Ingresu to bend Ispagnolu torcer Italianu curvare, incurvare Tedescu biegen.

corcobàu , pps, agt: corcovadu, corcovatu, corcovau, crocovau Definitzione de corcobare; chi est a gobba, aggobbedhau, incrubau, atrotigau Sinònimos e contràrios abbajonadu, aggobbedhau, bàdulu, còrcobe, garropu, giumburudu, gobbu, incorcovedhau, paligrobedhatzu, rumbosu, tzumbosu 2. recuit corcovadu e a sa lena irbautidu dae sa fadiga pro pasare sa pòvera carena! ◊ li ruet dae manos s'ispada, corcovada e priva de lampore Tradutziones Frantzesu voûté, courbé Ingresu bend Ispagnolu corcovado Italianu curvo, gòbbo Tedescu krumm, gebückt.

còrcobe , agt, nm Definitzione chi o cosa o logu chi est cun sa parte de pitzu a forma de cúcuru, prus arta, corcobau, a sedha Sinònimos e contràrios calembru, cucurúciu, cucurudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mamelon Ingresu rise, hump Ispagnolu corcova Italianu dòsso Tedescu Rücken.

corcoèdhas , nf pl Definitzione genia de petonadura de is pilos chi abbarrant imbodhigaos coment'e cricu tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu a cara a daesegus); nodu chi si faent is féminas in is trícias Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocoiledhu, cucajone, cucale, cuchedha, cucurinu, picioce Ètimu srd.

corcofíca , nf, nm: corcovica, corcovicu, corcovriga, crucubica, corcuica, cucuvrica, curcufica, curcuvica, curcuvícia Definitzione crucurighedha, genia de erba chi si prantat apostadamente in ortu in tempus caente e faet a cambu longu, istérriu, grussu, a fògias mannas meda e unu pagu ispinosas a sa parte de asuta: faet duos frores grogos (unu mascu e unu fémina) e una genia de frutu longhitu, grussu, prenu, totu prupa (ma dhue at calidades chi faent mannas, sicant e mantenent unu corgiolu grussu e tostau e imboidadas serbint fintzes po istrégiu, a us'e ampudha, chi narant tzuca)/ picare s'arantzu o sa curcufica = tenni arrispusta bona (Chi emmo) o mala (Chi nono) su paraímpiu, e issu po s'ómine chi dimandhat fémina Sinònimos e contràrios colcorígia*, cuvrica 2. chie faedhat in conca anzena a corcovicu si fachet! Terminologia iscientìfica rbzc, Cucurbita pepo Tradutziones Frantzesu courge Ingresu pumpkin Ispagnolu calabaza Italianu zucca, zucca da zucchini Tedescu Gartenkürbis.

corcolài cocolàe

corcòne , nm: corconi Definitzione ammurrionadura, su s'intristare primaos po calecuna ofesa o cosa chi no est pràchia Sinònimos e contràrios annógiu, atrafudhu, bischiza, bústica, istrugnu, labbrione, porcandria, pussàgiu Tradutziones Frantzesu bouderie Ingresu sulky expression Ispagnolu ceño, estar de morros Italianu bróncio Tedescu Schmollmiene.

corcongiòla , nf Definitzione crocòngia, nodu, cosa tundha de cambu in sa linna de una mata chi at sighiu a crèschere; genia de essidura a conca in truncu de mata, coment'e unu giúmburu.

corcòni corcòne

corconósu , agt Definitzione chi si movet a brinchighedhos, coment'e ballandho, comente faet sa bardúfola candho est acanta a si firmare; chi est alligru abantandhosi; chi est fanfarrone, barrosu; fintzes chi no s'intendhet tanti seguru Sinònimos e contràrios allegru, contentu, cradedhosu, pregiau, pregiosu Frases s'ajaja che lu biet za isposu chin sa prus bella e rica de bichinau, in dondoleta, totu corconosu! ◊ sas pupias li andhabant corconosas che su bolu de mariposa chi fit sichindhe 4. tucau soe, corconosu, a conca falada ca ndhe aio fintzas birgonza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jubilant Ingresu rejoicing Ispagnolu regocijado Italianu gongolante Tedescu frohlockend.

corcónu , nm Sinònimos e contràrios àschiu, ódia, tírria | ctr. amore, istima Frases deo mai peràulas apo nadu chi esserant ispudrédhiu e corconu (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rancœur Ingresu rancour, hatred Ispagnolu rencor Italianu livóre, àstio, òdio Tedescu Mißgunst, Haß.

corcónzu , nm: crocóngiu Definitzione su crocare o istare crocaos, su logu inue si crocat Sinònimos e contràrios corcadura, crochera / corcadorju Frases zughet praes in dossu, de su corconzu fortzadu ◊ ita malu crocóngiu chi seu fendi custas notis!… Ètimu srd.