A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crochirórgiu crochidógiu

crochíta , nf Sinònimos e contràrios cróchidu Ètimu srd.

cróchita cróchida

crochitàre crochidàre

crochítu, crochíu crochídu

crochitzòne , nm Definitzione cosa chi si narat o chi si faet a s'àteru coment'e singiale de istima, de amore, ma unu pagu a giogu / fàchere c. a unu = carignai, frandhigare Sinònimos e contràrios abbréngulu, ammaghiúcuru, carigna, imbímbinu, losinga, marieta Ètimu srd.

cróchiu , nm Definitzione sa boghe de su crobu, de sa corroga Sinònimos e contràrios cro, cróida.

cròcia còce

crociadúra , nf Definitzione genia de prenimentu chi faent is maistos de pannu in is bestimentos, cosiu a puntos coment'e cosindho una cròcia; matessi cosa in is banitas, is puntos chi si ponent (crociai) de tretu in tretu a manera chi su prenimentu abbarret istérriu parívile chentza si ammuntonare a tretos 2. po no fai mummullonis in su matalafu, tocat a craminai su prenimentu (lana, crinu, capa de trigumoriscu) e fai sa crociadura.

crociài , vrb Definitzione pònnere is puntos a una banita de lana o crinu, fàere sa crociadura po abbarrare su prenimentu istérriu bene Tradutziones Frantzesu piquer Ingresu to quilt Ispagnolu acolchar Italianu trapuntare Tedescu steppen.

crocidòre ciochidòre

crocíe clocíre

crocifissàre , vrb: crotzifissare, crucifissai, crugifissare, crutzificai, crutzificare Definitzione apicare a ccn. a sa grughe, incravare; castigare, pònnere a régula severa Sinònimos e contràrios inclavai, ingrocefissai Frases Zesugristu at patiu, est istau crotzifissau bassu podere de Póntzio Pilatu ◊ a Gesús dh'iant crucifissau 2. dias pònnere in fua dogni bascesa, crutzificare dogni malu istintu.

crocíre clocíre

cróciu , nm Sinònimos e contràrios pólticu, poltigale, porci, porciada Frases una mata de figu burda, in bixinau, apoderat a malaggana su coronaxu de unu cróciu po podi fai intrai o essiri sa genti de una domu a s'atra ◊ sa tzonca s'intendiat abbillendi su cróciu.

cròco , nm: crocu Definitzione puncione o crau po acapiare is barcas apare; genia de unchinu o cancarrone intrau in màniga po piscare arritzones; genia de gànciu po mantènnere o assegurare una genna de no si ndhe apèrrere, fatu a bisura de triàngulu Sinònimos e contràrios àncara, badhadori, càncara 1, grafale, grifone Tradutziones Frantzesu crochet, gond, harpon Ingresu hook Ispagnolu gancho, arpón Italianu gàncio, arpióne Tedescu Haken.

cròco 1 , nm Definitzione pedrighedha tundha, licuchina, po giogare, bàtile Sinònimos e contràrios bicu 1, brusca 1, cucu 1, mògola, pícula 1, tàllara Ètimu srd.

crocobàda , nf Definitzione su crocobai de is pudhas Frases tra crocobadas de pudha, itzàbidus de cani e càntidus de caboni su camminu est acabbau Ètimu srd.

crocobài cocolàe

crocódhu , nm Definitzione unu ammandronau, chi istat chentza fàere nudha, firmu agiummai che pudha frochindho Ètimu srd.