A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crocoríca, crocoríga colcorígia

crocótzulu , nm Definitzione croco, crastu, pedrighedha pitica Sinònimos e contràrios cacódua, cogodu, coróculu, craltu Frases si no ti ndhe andhas ti achirro unu crocótzulu!

crocovàu corcobàu

crocoxò, crocoxóu , nm Definitzione giúmburu de pistadura, sa carre ufrada Sinònimos e contràrios abbugnadura, buglione, bumburusone, burrugnone, ciumbone, cocoroi 1, crocognolu, giumbu, tzulumbone, tzumburisone Ètimu srd.

cròcu cròco

crócu 1 , nm Definitzione s'arrumóriu de s'abba budhindho Sinònimos e contràrios cróculu.

crócua , nf Definitzione genia de giogu: un'orrugu grussu de linna trebballau a bisura de pira, cun sa punta de ferru (bicu), chi si faet dummidare o ballare (girare) betandhodhu in terra a cropu poderandho su càbudu de una codriola (imbolicantinu) imbodhigada a istrintu totu a inghíriu de sa punta a sa cucuréntzia in is fiancos; fintzes sa cranciofedha de su gureu Sinònimos e contràrios badhadrufa, badrufa, baudha, marrócula 2. fadiaus is crócuas, is conchixedhas de sa cogótzula, limpiadas e fatas cun sa frégula Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu toupie Ingresu spinning top Ispagnolu trompa, peonza (f) Italianu tròttola Tedescu Kreisel.

crocuài, croculài, croculàre cocolàe

croculédhu crocolédhu

cróculu , nm: gróggulu Definitzione arrumóriu de s'abba chi orruet de artu, essit, budhit, o si movet (fintzes in bentre): a logos dhu narant fintzes a sa boghe de su porcu; miza de abba Sinònimos e contràrios crocólliu, crocu 1, gurgúlliu, iscróculu, sbrufúliu / cróchida, cróchidu / bena, càntaru Frases at pigau su frascu e at bufau a cróculu ◊ in su mudore de sa cussorza s'intenniat solu su cróculu de sa funtana, illassizanne ◊ s'intendit su cróculu allirgu de is arrius ◊ no s'intendhet su cróculu de su mannale 2. su cróculu de s'abba est semper bunnante 3. zughiat su sàmbene falanne a cróculu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gargouillis, grondement, bruit Ingresu gurgling Ispagnolu gorgoteo Italianu gorgoglìo, scròscio Tedescu Gurgeln, Rauschen.

crodhócu , agt Definitzione nau de ccn., chi est totu male fatu, légiu, malandhau Sinònimos e contràrios iscronniu | ctr. bellu, galanu Tradutziones Frantzesu moche Ingresu ugly Ispagnolu feo Italianu ràcchio Tedescu häßlich.

crodína , nf: crudina, crudine, crudinu Definitzione terra crudina, làngia meda e tostada (terrenu incruau), terra annigrina mai trebballada e po cussu tostada meda Sinònimos e contràrios annicrinu / caldaja, raschinarzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terre compacte Ingresu hard soil Ispagnolu tierra compacta Italianu tèrra sòda Tedescu fester Grund.

crodócu cadrógu

croèdha crobèdha

cròfa , nf, nm: crofu 1 Definitzione sa parte de mesu, su coro de unu tempus, de una sumana / crofa de dí = intro ’e die Sinònimos e contràrios gofu Frases calincunu furoni podit benni in sa crofa de sa noti ◊ in su crofu de sa note at inténdhiu unu sonu de corru.

crofài , vrb Definitzione aumentare, crèschere, essire de prus (coment'e lòmpere a su grofu) Frases dhi est crofada sa callentura.

crofàre colpàre

crofaría , nf: crufaria, cunflaria, cunfradia, cunfraria, grufaria Definitzione assótziu de cunfrades, de cunsorres Sinònimos e contràrios arrega 2, germandadi Frases iant apena finiu de ch'incravai su Cristus e primma de torrai a dommu una parti de sa cunfraria s'est frimmada a si bufai una tassa de cosa ◊ a innanti essint is frades de capa, dónnia cunfraria cun sa rughe sua: bestios in orrúbiu e cun su capedhu is de su coro de Gesús, cun sa capita asula is de s'orrosàriu Ètimu ctl. confraria Tradutziones Frantzesu confrérie Ingresu confraternity Ispagnolu cofraría Italianu confratèrnita Tedescu Bruderschaft.

crofàriu corfàrju

crófu cólpu